PARRÒQUIES
Camp assegura que les converses pel Palau de Gel continuen
El cònsol comprèn que seria “inconcebible” per a la ciutadania perdre un recinte “d’activitat social”
La via de la discreció és la que ha optat el comú de Canillo per intentar arribar a un acord in extremis per salvar el Palau de Gel. “Seguim mantenint converses però s’han de tenir amb el màxim de confidencialitat possible perquè estem negociant amb una propietat privada”, va afirmar ahir el cònsol major, Francesc Camp, que no cedeix malgrat el venciment del contracte de lloguer del passat 31 de desembre. “Ens ha tocat resoldre aquesta situació i farem els màxims per poder resoldre-ho de la millor forma possible”, va asseverar.
En aquest sentit, el cònsol va manifestar que espera comptar amb “la confiança” de la ciutadania, a la qual assegura comprendre la seva preocupació. “Jo com a ciutadà també estaria preocupat, però la gent ha d’entendre que no està sent fàcil i que és un recinte molt gran”, va declarar. Per aquest motiu, va mostrar la seva empatia respecte a la campanya de recollida de firmes o la concentració del passat 8 de gener. “Entenc perfectament que per a un ciutadà del carrer perdre el Palau de Gel és inconcebible. És una posició totalment legítima”, va afirmar, conscient del valor de les instal·lacions.
“Sempre hem parlat de la part turística del Palau de Gel però també hem de destacar el seu component social. Hi ha molta gent de la parròquia i d’altres llocs d’Andorra que utilitzen el Palau de Gel. Hi ha una activitat social, esportiva, lúdica, cultural al darrere d’aquest recinte. Poc o molt tots els ciutadans de la parròquia han passat pel Palau de Gel de forma més o menys intensa”, va reflexionar.
Cal recordar que els propietaris del terreny, Casa Roig, ja van manifestar a través del seu advocat, Jaume Bartumeu, que tramitarien una demanda de desnonament a la Batllia a partir de “l’actitud de rebel·lia” de la corporació, que es va negar a tornar les claus. La darrera proposta comunal, que va ser rebutjada pels amos de la finca, es tractava de set milions d’euros al comptat.