Govern ultima els plans per reduir la despesa de personal

El decret que recull els principis en què s’han de basar els plans ministerials d’ordenació i racionalització dels recursos humans de l’administració general fixa que aquest treball s’ha d’haver finalitzat el 31 de gener. Funció Pública s’ha estat reunint amb els diferents ministeris i responsables de departaments per tal d’exposar-los les possibilitats i directrius i el resultat han d’haver-se entregat aquest final de mes. No obstant, i davant de la complexitat de tasques com ara les descripcions del lloc de treball, hi hauria un parell més de mesos de marge per lliurar part d’aquesta planificació.

Els plans de racionalització ja estaven contemplats a la nova Llei de la funció pública i la Covid n’ha reforçat la necessitat. De fet, la Llei òmnibus que recollia la retallada dels sous dels alts càrrecs els contemplava, i el decret del novembre els va desenvolupar. Es demana un reajustament a les diferents àrees de l’administració que impliqui un estalvi a les arques públiques. Des de desaparició de llocs de treball que ja no tinguin raó de ser, a no cobertura de places vacants amb personal extern o mesures de flexibilitat laboral que permetin al treballador reduir-se l’horari o demanar-se un permís no retribuït amb el consegüent estalvi per a l’administració. També s’aposta per fomentar la mobilitat entre departaments (voluntària per tal de pal·liar la sobrecàrrega que tinguin alguns departaments per la manca d’altres). Uns plans que van generar inquietud sindical a la qual la ministra va replicar que no es farà fora ningú i que qualsevol canvi ha de tenir el consentiment del treballador. Tota aquesta feina també s’ha de fer d’acord amb els nous reptes que afronta l’administració com ara impulsar les competències per a la digitalització.

El retorn

En les trobades els diferents ministeris han exposat les casuístiques que s’hi troben, també mancances de personal per fer front al volum de feina o dificultats per incorporar el personal amb més requeriments de tipus tècnic per sous que no són competitius amb els que ofereix el sector privat per a professionals amb una capacitació alta.

El principi dels plans de racionalització és l’estalvi, així que les jubilacions no es poden cobrir sense autorització de Funció Pública, les vacants només poden cobrir-se amb personal extern si és que el Govern ho considera imprescindible, i no pot haver-hi creació de noves places aquest exercici. De la mateixa manera, les mesures de flexibilització laboral previstes tenen un component social, de contribuir a la conciliació laboral i familiar dels treballadors públics, però també una barrera: no es poden compensar amb més contractacions o hores extres dels companys. Per tant, els responsables de cada àrea i departament hauran de determinar si la rebaixa de jornada d’un treballador es pot suplir sense generar despesa per un altre costat. Els plans han de quantificar l’impacte econòmic.

Les possibilitats

Les mesures de flexibilitat laboral contemplen la reducció de la jornada laboral (mínim d’una hora i màxim de quatre hores diàries i de tres si es tracta d’una reducció “compactada”) i també els permissos no retribuïts per asumptes propis de mínim una setmana i màxim sis mesos l’any. Tanmateix, el decret preveu que per la possibilitat de reformular l’horari laboral o establir torns entre els diferents treballados per adaptar-lo a les necessitats del servei i amb la voluntat de no generar hores extres i estalviar guàrdies. Ara per ara el ministeri de Funció Pública ja ha rebut (i validat) alguna petició de reducció de jornada, van exposar fonts consultades, però casos puntuals per ara. Un dels dubtes que es planteja de la banda dels treballadors és quin interès suscitaran les mesures que impliquen la reducció del sou atès el context econòmic que ha provocat la pandèmia.

Els plans s’han d’entregar a Funció Pública per a la seva aprovació. Després s’hauran de traslladar al Comitè Tècnic d’Organitzció i Gestió, òrgan consultiu del ministeri, i finalment validats pel Govern. La vigència és per al 2021 malgrat poden ser prorrogats, de forma total o parcial.

TELETREBALL MARCAT PER LA COVID

Una de les novetats del decret és l’impuls del treball no presencial però precisament arriba en un moment que és pràcticament obligat per la pandèmia. Ara mateix les directrius del Govern segueixen sent maximitzar el treball no presencial sempre que sigui possible. En tot cas, el decret instaura i regula la modalitat de feina a distància, que fins ara no estava contemplada, i estableix que es podrà demanar mínim per una jornada a la setmana i amb un màxim de tres, Tanmateix, també es preveu de manera generalitzada per als treballadors que puguin fer-lo quan es produeixin situacions sobrevingudes que afectin la mobilitat, com ara la previsió d’una forta afluència de vehicles o per episodis de nevades.