El Raonador demana dos anys més de congelació de lloguers

El Raonador del Ciutadà, Marc Vila, va remarcar ahir la necessitat de prorrogar la congelació dels lloguers durant “un o dos” anys més, fins que “les noves mesures que s’estan prenent ofereixin més oferta al mercat”. Vila va fonamentar la petició defensant que la congelació del lloguer ha estat una mesura que “ha fet molt bona feina i que ha tingut una repercussió positiva en les persones que es trobaven en aquesta situació”. Per aquest motiu, va apuntar que no tindria sentit deixar-la ara sense cap altra mesura que reguli el mercat de l’habitatge perquè provocaria de nou especulacions i “que tothom pogués fer increments del lloguer per sobre del normal”.

Vila ho va indicar durant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, en la qual va presentar l’informe relatiu al 2019. Un any en què va rebre 151 queixes sobre l’habitatge, mentre que el 2020 van ser 114. En aquest sentit, va reiterar que l’habitatge és un dret fonamental bàsic i que s’hauria de tractar com a tal. I va lamentar les declaracions d’Artur Homs, nou president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, al Diari: “Considero que són molt desafortunades perquè ell mateix diu que no se’ls criminalitzi i amenacen que vindrà un mal pitjor si l’Estat no deixa d’una banda la regulació i segueix intervenint.” I reitera que “en un context d’inflació negativa la regulació no implica cap perjudici, només es deixa de guanyar el que es podria obtenir a través de l’especulació, i en un moment en què hi ha tanta gent amb dificultats no em van semblar bé les declaracions”.

A favor de la intervenció

En definitiva, Vila va subratllar la necessitat de la intervenció en els lloguers de l’habitatge i la presència de l’Estat com a regulador dels preus, i va assegurar que si la pròrroga s’acabés el 2021 seria un drama per la situació econòmica que tindran moltes famílies en acabar l’any a causa de la pandèmia. De fet, va avançar que l’informe del 2020 estarà centrat en la pandèmia, que ha provocat l’empobriment de moltes famílies. Tot i així, va reconèixer que s’esperava una allau més gran de queixes.

Sobre les problemàtiques més recurrents, va dir que se centren en les finalitzacions sobtades dels contractes de lloguer, i tot i que la congelació dels augments ha estat efectiva, aprecia que “encara es continuen detectant casos d’abusos”. Per tant, considera essencial la taula de l’habitatge, poder disposar de més i millors dades, construir habitatges socials i reconsiderar els barems d’ajuts a l’habitatge. Quant a les xifres, un 39% dels expedients eren sobre contractes rescindits, un 32% sobre informació per la Llei d’arrendaments, un 21% per l’augment del lloguer i un 8% per l’augment de les despeses.

Problemes amb el saig

Entre les altres problemàtiques del 2019 hi segueix figurant el saig, amb onze expedients. En aquesta matèria, les queixes venen per “una manca de proporcionalitat en els percentatges embargats” i per queixes pel tracte rebut. A més, Vila va matisar que les queixes es concentren en un sol saig. Per aquest motiu, va exposar que s’hauria de limitar la capacitat d’embargament que tenen els saigs, ja que moltes vegades els ciutadans consideren que el percentatge que se’ls embarga és molt gran. Vila va apuntar que el problema de fons és que la llei dona al saig una excessiva força per decidir quina és la capacitat econòmica mínima que ha de suportar una persona.

D’altra banda, durant el 2019 també hi va haver 33 expedients relacionats amb la CASS, principalment pel desacord dels demandants amb els resultats dels controls mèdics de la CASS, amb altes mèdiques considerades prematures. Concretament, va posar en relleu que hi ha una coexistència d’altes mèdiques donades per la CASS en controvèrsia amb les baixes mèdiques donades pels metges referents. A més, Vila va comentar que hi ha un desacord dels demandants en la negativa de la parapública en l’acceptació del cent per cent de la cobertura sanitària i amb el tracte rebut per part dels metges en els controls. De fet, Vila va reconèixer que li semblaria correcte que el metge prescriptor tingués paraula en el tema de les altes mèdiques.

PRESTACIONS AMB BAREMS AJUSTATS

El Raonador del Ciutadà va indicar que els barems per atorgar prestacions socials són “molt ajustats” i que hi ha moltes dificultats per accedir-hi. Tanmateix, va reconèixer que el 2019 hi va haver un col·lapse a Afers Socials que durant el 2020 s’ha anat solucionant, tot i no ser suficient. “No se sap si és perquè els ajuts són molt baixos o perquè tenen molta feina”, matisa. D’altra banda, va defensar la feina que desenvolupen els treballadors socials del ministeri: “Conec persones molt dedicades però que potser no tenen mitjans suficients o no els deixen donar tot el que voldrien.” En tot cas, va precisar que s’haurien de repensar els barems per accedir als ajuts i incorporar més efectius.