Els propietaris de béns immobles lamenten que el Raonador els titlli d'especuladors

Els propietaris de béns immobles se senten criminalitzats. Així ho va indicar ahir el nou president de l’associació, Artur Homs, que va lamentar “profundament” les declaracions del Raonador del Ciutadà. Marc Vila demanava la pròrroga de dos anys de la congelació dels lloguers, i afegia que aquesta mesura, en un moment d’inflació negativa, només els perjudicava perquè deixaven de guanyar el que guanyaven a través de l’especulació.

“Titllar gratuïtament els propietaris d’especuladors em sembla fora de context, les seves paraules reforcen que estem criminalitzats”, indicava, per matisar que “no diem que no hi hagi casos aïllats de comportaments especulatius, però no és el gruix de propietaris”. I comentava que “fa sis anys que no apugem els lloguers, les despeses creixen i els ingressos han baixat. També haurien d'intervenir empreses de neteja, ascensors, FEDA i Andorra Telecom per equilibrar la balança”.

D’altra banda, va reiterar que “les negociacions han de quedar sempre en l’àmbit privat i mercantil, entre el propietari i el llogater”. I afegia que “ja entenem que la situació és fotuda però volem que la negociació quedi en el marc privat”. A més, considerava que les mesures adoptades pel Govern “atempten contra la propietat privada, que és un dret recollit a la Constitució”. Tanmateix, valorava que “són una inseguretat jurídica”.

En la mateixa línia, el president de l’Associació de Gestors Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas, indicava que mesures com la congelació fan que els inversors i els promotors defugin de crear pisos de lloguer perquè “veuen poca seguretat en la inversió i tenen por que quedi bloquejada durant molt de temps, no volen entrar en aquest mercat”. A més, va apuntar que “controlar artificialment els lloguers a mitjà o llarg termini deixa de funcionar i crea més problemes perquè es distorsiona el mercat”. I afegia que “ara que estem en una crisi seria el moment d’aixecar les restriccions perquè en aquest context no hi hauria la voluntat d’apujar els lloguers, es treuen les ganes d’abusar i es quedarien estables, però si s’aixeca la mesura en ple creixement, hi ha propietaris que sí que especularan i altres que, amb por que es tornin a congelar els preus, els apujaran”.

En la seva exposició, Vila va posar en relleu les queixes que hi ha cap al saig i va denunciar “una manca de proporcionalitat en els percentatges embargats”. Com a resposta i des de la Cambra de saigs, Xavier Granyó va precisar que “han rebut 11 queixes entre 12.000 expedients, és un percentatge més que raonable”. A més, va posar en relleu que cada any disminueixen les queixes i que aquestes eren molt superiors abans de la creació del saig perquè no s’arribaven a executar les ordres judicials. I va reiterar que “el saig no pren decisions de manera arbitrària com sembla que va dir, els barems els estableix la llei”. Però afegia que “clar que hi ha una part subjectiva, també som humans i podem equivocar-nos, però ens regim per les lleis que hi ha, que són criteris objectius, i per una anàlisi de la capacitat econòmica, intentem arribar a un acord i, si no, executem, que és la nostra instància”. En relació a les queixes sobre el tracte obtingut, Granyó va comentar que “intentem ajudar a fer-hi front de la millor manera possible, però la majoria no vol complir la sentència i hi ha una resistència”.