PARRÒQUIES
La capital tindrà cent pisos més de lloguer
Els hotels Àrtic, Normandia i Jaume I reconvertiran el seu ús per a l’arrendament d’habitatges
La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va manifestar ahir en roda de premsa que la capital comptarà amb un centenar de pisos de lloguer “per atenuar la problemàtica de l’habitatge”. Tot i que no va especificar els terminis sobre quan podrien estar en condicions d’habitabilitat, Marsol sí que va precisar que una cinquantena provindran de tres hotels que fins ara estaven tancats i que es reconvertiran en “pisos destinats al lloguer”.
Concretament, es tracta de l’hotel Àrtic, ubicat al carrer de Tobira, l’hotel Normandia, a l’avinguda Príncep Benlloch i en desús després de l’incendi del 2010, i l’hotel Jaume I, al carrer Roureda de Sansa. Així mateix, Marsol va comentar que hi ha previsió que aquesta setmana es pugui afegir un quart establiment hoteler a aquesta llista. Tots formen part dels 183 pisos que han entrat al mercat immobiliari gràcies a les exempcions que contribueixen a la rehabilitació d’immobles, previstes a la Llei de mesures urgents de l’any passat.
Paral·lelament, la cònsol va recordar que els terrenys de la Borda Nova que el comú va cedir al Govern per a la construcció d’habitatges de lloguer a preu regulat segueixen en curs. En aquest sentit, Marsol va sostenir que “aviat” es convocarà un concurs per a seleccionar l’arquitecte encarregat de redactar el projecte. Sobre aquesta qüestió, cal recordar que la corporació i l’executiu van signar un conveni el 12 de març passat pel qual la capital cedia 2.800 metres quadrats, de forma gratuïta, amb l'objectiu de construir 44 habitatges a un preu econòmic, així com un aparcament amb capacitat per 600 vehicles i una zona verda. El projecte estarà finançat amb els 4,2 milions d'euros previstos per l'executiu per a l'habitatge social i si la quantitat necessària per portar a terme la construcció fos superior es recorriria al fons publicoprivat, segons va confirmar el cap de Govern, Xavier Espot.
Astrié defensa l’ADN caní
D’altra banda, el cònsol menor, David Astrié, va defensar la utilitat de l’ADN caní tot i que va reconèixer la seva complexitat pel fet d’haver de coordinar-ho amb sis administracions més, excepte el comú d’Escaldes-Engordany que ja ha expressat la seva oposició al projecte. A tall d’exemple, Astrié va afirmar que a la capital ja s’ha detectat una “depuració” d’uns 300 gossos mitjançant les cartes que s’han enviat a propietaris que havien tingut gossos però que ja eren morts. A més, el cònsol menor va recordar que d’un reglament del Govern es desprèn l’obligatorietat de tenir tots els gossos genotipats a partir de l’1 de gener del 2022. “Els dos objectius principals de l’ADN caní és castigar els comportaments incívics i que es pugui identificar els propietaris de gossos abandonats i perduts”, va concloure.
ANDORRA LA VELLA PRESENTA UNA NOVA IMATGE CORPORATIVA PER "MIRAR ENDAVANT"
El comú d'Andorra la Vella va presentar ahir una nova imatge corporativa, així com una campanya ciutadana amb la qual volen fer una crida “a l'optimisme i l’esperança”. El lema és "mirem endavant", amb el qual volen animar la població a "caminar tots junts en aquests moments difícils", tal com va assegurar la cònsol major, Conxita Marsol. Pel que fa a la nova imatge corporativa, la qual representa una A i una V juntes, Marsol va definir-la com "un símbol dinàmic i en moviment, com la nostra parròquia". Entre les dues accions, la corporació ha destinat a la primera fase d’aquesta campanya un total de 18.600 euros. Concretament, el cost de la creació de la campanya i la imatge ha estat de 3.500 euros, s'ha pagat 5.300 euros per una escultura amb llum, i en material de promoció uns 8.4000 euros. A més, la corporació ha destinat 1.400 euros a vinilar els vehicles del comú. L’escultura amb la nova imatge s’estarà uns dies davant del comú i anirà instal·lant-se de manera itinerant en diferents zones comercials de la parròquia. D’aquesta manera, tal com va sostenir el cònsol menor, David Astrié, l’escut del comú quedarà restringit a actes més institucionals, ja que l’objectiu és que la marca “perduri en el temps”.