Deu anys esperant el cotxe

Els fets daten de la dècada passada, pels volts del 2011, quan més de mitja dotzena de clients van ser estafats pel concessionari Interauto i Harley Davidson per no rebre els vehicles que suposadament havien provat i reservat amb una paga i senyal. Així es va iniciar el conegut cas Interauto, el qual encara a hores d’ara es troba en fase d’instrucció a la Batllia, no s’ha jutjat i la causa està oberta sense resolució. Una de les afectades per l’engany del gestor dels concessionaris i el seu lletrat, Josep Anton Silvestre, van aconseguir desencallar la paralització i revifar el cas ahir en una vista oral davant el plenari del Tribunal Superior, per una demanda contra l’Estat pel funcionament anòmal de l’administració de la Justícia, i qui ha de jutjar si, tenint en compte el retard judicial de la causa, la dona mereix una compensació pels danys i perjudicis patrimonials i morals soferts des dels fets.

L’afectada va aparaular, o almenys això es pensava, la compra d’un vehicle al concessionari per poder anar a treballar diàriament a Andorra la Vella, ja que ella vivia al Pas de la Casa i va ser traslladada a la capital. Segons va explicar el lletrat, la dona va provar el cotxe i va fer efectiva una paga i senyal de 2.000 euros per, posteriorment, adquirir-lo i va sol·licitar un préstec bancari, el qual ha hagut d’anar abonant al llarg dels últims anys, malgrat que mai no ha tingut l’oportunitat de gaudir del vehicle.

Així doncs, va manifestar que la seva clienta es va quedar sense automòbil, no descansava i segueix tractament mèdic per pal·liar la situació en la qual es va trobar de cop i volta. Per aquest motiu, Silvestre va sol·licitar una indemnització de 38.584,96 euros en concepte de danys patrimonials per compensar el cost del cotxe, sufragar les despeses de la ITV que va haver de realitzar al vehicle d’una companya, qui li va deixar per poder “exercir la seva professió”, i per pagar els honoraris de l’advocat i els costos del préstec bancari. I una compensació de 30.000 euros més pel perjudici moral corresponent a la impotència i angoixa que viu. “La meva clienta té dret a refer la seva vida, la qual va quedar paralitzada el dia que va entrar en aquell concessionari”, va dir.

Raonament jurídic

El ministeri públic, representat pel fiscal general, Alfons Alberca, i la lletrada del gabinet jurídic del Govern, no es va mostrar a favor de la sol·licitud d’indemnització del lletrat de l’afectada. Així, la Fiscalia va destacar que el que s’estava jutjant a la vista era la parada de l’activitat processal de dos anys i mig, entre el maig del 2018 i el mateix mes del 2020, de la causa. D’aquesta manera, Alberca va destacar que en el marc de la vista oral al plenari del Superior no hi havia lloc a valorar si l’afectada mereixia una indemnització pels danys soferts, sinó que es tracta de “compensar-la per la dilació indeguda de la causa judicial”.

Per la seva banda, la lletrada de l’executiu es va adherir a les manifestacions realitzades pel fiscal general i va indicar que s’oposa a la quantitat demanada per la dona, al·legant que les quantitats no són proporcionals al dany sofert per l’afectada. L’advocada va asseverar que la dilació objecte de la indemnització és de dos anys i, per aquest motiu, l’import a compensar “no pot ser superior als 2.000 euros”. I va afegir que l’Estat no està disposat a abonar els costos del procés judicial a l’afectada, ja que la representació lletrada no és considerada una despesa jurídica en aquest cas.