L'Armari dels Sis (7) 'blockchains'

Del blokchain tothom en parla, però molts pocs poden explicar de manera entenedora què és. Així, a primer cop d’ull, els ignorants en la matèria poden pensar que es tracta d’alguna cosa molt innovadora, dels youtubers o els influencers. Res més lluny de la realitat. Si més no si és té en compte l’explicació de motius de la proposició de llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain publicada ahir al Butlletí del Consell General. Un document presentat pels consellers generals de la majoria David Montané (DA), Marc Magallon (L’A) i Carles Naudi (CC).

Una exposició de motius que fa un viatge en el temps per argumentar la necessitat de legislar sobre un sistema que la Wikipedia defineix de base de dades distribuïda, formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar-ne la modificació un cop que una dada ha estat publicada; emprant un segellat de temps confiable i enllaçant a un bloc anterior.

La màquina del temps retrocedeix fins a l’11 de febrer del 1419, quan Francesc de Tovià, bisbe d’Urgell, a petició dels prohoms de les Valls d’Andorra, legitima l’òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, que farà possible l’elecció anual de certes persones perquè es facin càrrec dels assumptes de les Valls del Principat.

El viatge avança fins al 1580, quan el Principat adquireix l’Armari de les Sis Claus, “a fi de contenir i custodiar un fons documental manuscrit de sentències dels veguers, llibres d’actes, llibres de comptes, llibres de privilegis, llibres d’arrestos, conductes de metges i apotecaris, escriptures, ordinacions i resolucions”. Llibres tan importants per a Andorra com el Còdex Miscel·lani, el Manual Digest, el Politar andorrà i el de la Lleuda de la Cerdanya, recorda l’exposició de motius, foren custodiats, per consens, dins de l’Armari de les Sis Claus, que “en la seva concepció fou el precursor físic del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i del llibre registre distribuït, així com de l’essència dels seus atributs: l’encriptació, la distribució de registres, les claus de pany, els contractes intel·ligents, la immutabilitat, la descentralització, el consens i la funció hash per encadenar blocs”.

L’Armari de les Sis Claus, segueix recordant el text, va néixer a fi de garantir que l’accés als documents importants de cadascuna de les sis parròquies originàries, així com l’addició de nous documents a l’arxiu, només fos possible si hi havia un consens unànime previ entre tots els cònsols principals de les parròquies (avui anomenats consellers majors) per obrir-lo, validar, afegir i modificar el seu contingut.

La cadena de blocs o blockchain, continua l’exposició, es basa en la criptografia asimètrica o criptografia de dues claus o de clau i pany per enviar missatges. La clau pública representa cadascun dels panys de la porta de l’Armari, i és accessible a tothom. La clau privada és cadascuna de les úniques i diferents claus de què disposen els cònsols, i que les han de guardar de tal manera que ningú més no hi tingui accés. Si els cònsols rebien un missatge per obrir l’Armari, només les claus de pany privades podien obrir-lo simultàniament, mantenint així la confidencialitat dels documents.

El viatge al passat segueix recordant que l’Armari estava integrat dins d’un moble més gran, que representaria la configuració del bloc com a compendi de transaccions. La setena clau fou introduïda el 1978, amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany, i així esdevingué el nou Armari de les Set Claus, “fet que vindria a representar la versió 2.0 de l’Armari”, com una mostra més del valor que representa per al blockchain el concepte de distribució de la informació.

“Aquests ginys conceptuals de l’edat mitjana i els seus atributs de funcionament en la vida quotidiana són les nostres arrels com a país creatiu i innovador, ja que constitueixen, sense cap mena de dubte, tot un compendi de la base conceptual i són el precedent físic i organitzacional del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i de llibre registre distribuït”, afegeix l’exposició de motius.