Formació als propietaris de gossos perillosos

Pràcticament dia sí, dia no, els gossos són, per diferents motius, protagonistes de les accions polítiques dels representants públics d’aquest país. Ahir, amb l’aprovació del projecte de llei de modificació del cos de banders, s’obre un nou meló que posa el focus en els gossos considerats de raça potencialment perillosa i, en particular, en els seus propietaris. Concretament, tal com va anunciar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, el nou text legislatiu introdueix una esmena dels tres grups que donen suport a l’executiu per tal que els propietaris de gossos perillosos hagin de superar una formació, de caràcter obligatori, que els permeti “acreditar les capacitats” per fer-se càrrec d’un ca d’aquesta mena.

Durant el seu al·legat, la ministra va ressaltar que el control dels gossos potencialment perillosos és una de les tasques que els banders han hagut d’assumir darrerament amb major incidència en el seu àmbit competencial. En aquest sentit, va recordar l’episodi que va succeir el gener de l’any passat quan un ca de raça perillosa va agredir una infant. Tot i que les conseqüències “sortosament van ser lleus”, Calvó va posar l’incident com a exemple “que no pot tornar a produir-se”.

En la mateixa línia, la consellera de DA Mònica Bonell va exposar que la formació “permetrà actuar amb suficient coneixement de causa per prevenir danys majors”, ja que va dir que els banders els han transmès que “hi ha propietaris que no són conscients del potencial de perillositat dels seus gossos”. Per dimensionar-ho, Bonell va afirmar que els gossos perillosos representen el 5% del total del cens caní, una xifra a l’alça en els darrers anys. Així mateix, va declarar que l’executiu podrà prohibir, via reglament, la importació de certs gossos de raça perillosa. A més, els banders tindran més capacitat de control i vigilància en propietats privades per reforçar el respecte a les activitats agrícoles i ramaderes.

Les armes coercitives

Paral·lelament, com era de preveure, el concepte de “mitjans coercitius” que estableix el text legislatiu sorgit del treball en comissió va ser un dels elements de major controvèrsia a la Cambra, que es va traduir en una modificació de llei que només va comptar amb el suport de DA, L’A i CC, mentre que els grups parlamentaris de l’oposició van votar-hi en contra.

Per la seva banda, la titular de Medi Ambient va sostenir que, a efectes de reforçar la seguretat dels banders, s’ha introduït la necessitat de disposar d’armes “coercitives” seguint “el mateix procediment que al cos de duanes o els agents penitenciaris”. “L’única institució armada al Principat és el cos de policia”, va subratllar. En aquest sentit, Calvó va remetre’s a “l’anàlisi tècnic” que hauran de dur professionals en la matèria per definir, via reglament, els noms i cognoms de les armes que podran dur els banders, així com les casuístiques previstes per fer-ne ús. Això sí, la ministra va manifestar que “les pistoles Taser no seran un dels mitjans coercitius utilitzats”.

Al seu torn, Bonell va lamentar la voluntat “de desviar el debat” de la modificació de la llei del cos de banders cap a la polèmica del port d’armes, quelcom que, al seu parer, “s’ha parlat més als mitjans que al Consell”. En qualsevol cas, la consellera no va defugir el candent debat parlamentari i va recalcar que l’àmbit d’actuació es delimitarà “a determinats supòsits de legítima defensa” com els controls nocturns o fronterers, tasques de vigilància que “poden posar els agents en situacions de risc”. I “sempre ha d’anar precedit del temps suficient d’una advertència”, va deixar palès.

Des de la bancada de terceravia, Oliver Alís va mostrar-se especialment crític amb el Govern i la majoria i va apuntar que la voluntat del nou text “és que els banders esdevinguin un cos repressiu”. “Fins al dia d’avui no hi ha hagut cap incident provocat per cap caçador a un bander. No hi ha hagut res que pensi que posi en perill la seva seguretat”, va reiterar Alís, que va retreure la manca de concreció sobre el tipus d’armes coercitives.

Quant al PS, el conseller Roger Padreny va abordar el debat des d’una òptica de fons i va titllar de “nyap” el text resultant. “No és gens seriós legislar sense fer l’anàlisi d’on som i on volem anar. Primer calia redefinir totes les funcions i principis d’actuacions del cos de banders”, va sentenciar Padreny, que va furgar en les “contradiccions” en els posicionaments entre el Govern i la majoria en el treball en comissió. Acte seguit, a la rèplica, Bonell va defensar-se argumentant que han recercat “l’equilibri” amb tots els col·lectius concernits, entre els quals es troba la influent Federació de Caça i Pesca.

En darrer lloc, ahir a l’hemicicle es va aprovar per assentiment la presa en consideració de la proposició de llei de la persona i de la família i la proposició de llei de protecció de dades personals.

EXCLOSA LA VACANT PER ALS PROCESSATS

Prèviament al gros del debat sobre la modificació de la Llei del cos de banders, la majoria va rebutjar una reserva d’esmena presentada pel PS en la qual es demanava que es respectés la presumpció d’innocència a l’hora de concórrer a una vacant dels agents rurals. El text, com en els altres cossos especials, preveu que aquelles persones processades judicialment per delictes vinculats a l’exercici de la funció pública no puguin postular-se com a candidates a places dels banders fins que no hi hagi una sentència ferma que determini que no estan inhabilitades.