Sense protocols per a la mostra d'ADN caní

Els protocols per tal que els veterinaris puguin prendre les mostres de sang dels gossos i poder iniciar el cens mitjançant l’ADN caní no han arribat als facultatius. Aquest és el motiu principal perquè, malgrat haver començat la campanya de recollida, els titulats no estan prenent les mostres atès que el ministeri de Medi Ambient no ha establert les normatives per fer-les.

Fonts properes al col·lectiu dels veterinaris van explicar al Diari que davant aquesta situació, era probable que la campanya de recollida de mostres d’ADN gratuïtes s’hagués d’allargar més enllà del que estava previst per aquest endarreriment en el seu inici. Cal recordar que, tal com es va aprovar en un primer moment per part dels comuns, aquesta havia d’anar entre els mesos de gener i agost d’aquest mateix any, moment en què els propietaris dels cans hauran d’abonar el 100% del cost. Es precís dir que tot i fer la mostra durant la campanya, la gratuïtat no és total, ja que la part que subvencionen els comuns és l’anàlisi de l’ADN, que segons el concurs públic que es va celebrar té un cost de 28,08 euros. Per contra, la part relativa a l’analítica de sang i la feina del veterinari, que implica una despesa d’aproximadament 18 euros, sí que cal pagar-la.

A més a més, tot i ser el comú que en va fer l’adjudicació de manera mancomunada amb la resta de corporacions sota el mandat de Trini Marín, Escaldes s’ha desmarcat de la proposta. L’actual cònsol major de la parròquia, la socialdemòcrata Rosa Gili, va manifestar que no creia que aplicar aquest tipus de mesures servís per millorar l’incivisme i que apostava per fer pedagogia i conscienciació en lloc d’aplicar les sancions mitjançant l’ADN de les tifes dels animals.

Un sistema no avalat

La sanció a propietaris de gossos mitjançant l’ADN de les defecacions dels animals és quelcom que ja s’ha provat en diferents ciutats i no sempre ha tingut uns resultats òptims. En aquest sentit, diferents col·legis veterinaris espanyols s’han mostrat contraris a aplicar aquesta mesura sancionadora, ja que hi troben determinades dificultats insalvables.

Un dels col·legis més bel·ligerants contra la mesura va ser el de Madrid, que ja el 2018 es mostrava completament contrari a prendre aquesta mesura, que va manifestar que “fa anys que expliquem que és una mesura innecessària i que no hi ha garanties que hagi de funcionar”. La primera problemàtica que plantegen és la de qui hauria d’agafar la mostra, ja que tal com expliquen, caldria que fos un policia o un funcionari públic, actuant com a fedatari, per tal que no hi hagués dubtes.

Un altre dels dubtes expressats pels facultatius, concretament pels de la província de Cadis, és amb relació al cost, i plantegen què passaria en els casos que es faci la recollida de les mostres de manera correcta i després no acabés sent cap dels gossos que hi ha censats. Aquesta situació, que és perfectament plausible, acabaria suposant un cost afegit per a les administracions comunals. En aquest sentit, fonts properes als facultatius van manifestar que perquè la mesura fos efectiva caldria que hi hagués una acceptació majoritària de l’ADN, sempre superior al 75%.

Finalment, els veterinaris espanyols van sentenciar que l’aplicació de l’ADN caní, només per dur el cens dels gossos que viuen en una localitat, “és completament innecessari”, ja que el sistema del xip s’ha demostrat que és perfectament efectiu. A més a més, van plantejar que si la identificació fos l’autèntica necessitat, caldria fer-ho amb tot tipus d’animals de companyia, un punt que mai s’ha posat sobre la taula.