Canvi de criteri de la CASS en un avortament

Polèmica entorn de la CASS, després que la parapública aprovés primer el reemborsament d’un avortament decretat pel comitè ètic de l’Hospital Clínic de Barcelona, a causa que la nonada tenia la síndrome de Koolen de Vries, i que un mes després deneguessin el seu pagament. Aquest és el cas amb què s’han trobat la Meritxell Garrote i el David Teixiera, la família afectada per aquesta situació. “Són moments molt durs i molt complicats per a nosaltres, i no entenem com primer ens poden dir que sí i després tirar-ho enrere”, lamentà la Meritxell.

Els fets es remunten a finals del 2019, quan en un control de seguiment de l’embaràs, des de l’Hospital de Meritxell es va detectar que alguna cosa no anava bé en la gestació i es va derivar la pacient al Clínic. Diagnosticar la síndrome de Koolen de Vries no va ser gens senzill, i és a les 35 setmanes de gestació quan el comitè de bioètica de l’hospital barceloní planteja la necessitat de fer aquesta interrupció de l’embaràs pel bé de la nonada, ja que les seqüeles derivades de la síndrome la deixarien en un estat vegetal.

Calvari burocràtic

Un cop practicada la intervenció, i per recomanació dels facultatius, la família va presentar tota la documentació pertinent a la CASS. Com daten en els mateixos informes de la parapública, la “sol·licitud de reemborsament d’un acte mèdic” va ser presentada el 19 d’abril, amb un justificant de recepció del 23 del mateix mes. En aquesta primera remesa de documentació, la Meritxell va aportar la sol·licitud normalitzada, el certificat mèdic oficial emès pel col·legi de Barcelona i un informe de resultats on es fa un estudi genòmic del fetus i on s’acaba identificant el Kooler de Vries. Després de diversos intercanvis de correus electrònics on la CASS va demanar més informació, la parapública va emetre una resolució amb registre de sortida del 28 d’agost on, textualment, s’afirmava que “l’Àrea de Control Sanitari ha revisat el vostre expedient mèdic així com la informació mèdica aportada i considera justificat el reemborsament sol·licitat”. La quantitat total de l’actuació mèdica que es va practicar a l’Hospital Clínic de Barcelona ascendia a un import de 6.210 euros. Restava pendent saber quina part percentual acabaria sent la que reemborsaria la parapública.

L’únic nou requeriment que va fer la CASS al respecte va ser demanar la factura del Barnaclínic en paper, ja que atesa la situació de pandèmia i les restriccions que hi havia hagut, únicament la tenien en format digital; un tràmit que la Meritxell i el David van realitzar durant els dies següents. No obstant això, el reemborsament no arribava i just un mes després, el 29 de setembre, van tornar a ser citats a la seu de la parapública, on per sorpresa seva se’ls va emetre una nova resolució, completament oposada a la que havien rebut feia només 30 dies. Així doncs, en la nova missiva s’indicava que, “d’acord amb l’informe de l’Hospital Clínic de data 10 d’abril del 2020, l’Àrea de Control Sanitari de la CASS ha constatat que l’ingrés sol·licitat correspon a una interrupció legal de l’embaràs” i que en conseqüència “resol desestimar el reemborsament de l’acte realitzat”.

Una resolució que va sorprendre la Meritxell, que va explicar que “no entenc que hi hagi hagut aquest canvi de criteri, perquè la documentació sempre ha sigut la mateixa des del primer dia; l’informe ha sigut el mateix i l’únic que vam fer va ser portar-los la factura en paper”, i va afegir que “nosaltres volem poder tancar el cas i passar pàgina; però les coses no s’han fet bé. I el que volem és que cap altra família passi una situació així”. Des del Diari s’ha intentat contactar tant amb la CASS com amb la Defensora de l’Afiliat, que van declinar fer declaracions en tractar-se “d’un cas privat”.

Dificultats en pandèmia

La intervenció va coincidir amb els primers dies de confinament total, fet que va provocar dificultats en el dia a dia fora del centre.

EMPATIA

La família creu que ha mancat empatia i tacte per part de les autoritats de la CASS en la gestió personal que han fet de la situació traumàtica que han viscut.

Denuncien el que els ha passat durant els darrers nou mesos per tal que “cap altra família hagi de passar per una situació com aquesta”.