Els lletrats d'ofici assessoraran en casos de violència de gènere

Els advocats d’ofici tindran més feina quan s’aprovi el nou reglament regulador del dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades, que està pràcticament enllestit. L’ofici es veurà ampliat amb casos de violència de gènere, mediació i tràfic d’éssers humans, segons ha pogut saber el Diari. La reforma ha estat impulsada pel ministre de Justícia, Josep Maria Rossell, que ha mantingut contactes amb el Col·legi d’Advocats per aconseguir el màxim de suport a la reforma.

Actualment una persona que és objecte de violència de gènere ja pot acollir-se al dret d’un advocat d’ofici quan hi ha una agressió o un fet delictiu que obliga la policia o la Batllia a actuar. L’ampliació permetrà l’assessorament d’un advocat a les dones que es consideren que són objecte d’aquests tipus d’agressions masclistes. També s’incorpora la mediació, per exemple en conflictes familiars, entre pares i fills, i el tràfic d’ésser humans, un tipus de delicte que sortosament és poc habitual a Andorra.

En el reglament es fixaran les retribucions que rebran els torns d’ofici, tant a la policia com a la Batllia. En l’assemblea del Col·legi d’Advocats que va tenir lloc dilluns a la tarda es va comentar que el ministeri havia proposat rebaixar les tarifes d’aquests torns, demanant als lletrats un sacrifici davant la situació de pandèmia que està afectant les arques públiques.

Els representants del col·legi van agafar negativament la proposta en considerar que la retribució actual ja és molt ajustada i que si es retoca a la baixa hi hauria el risc que cap professional vulgui agafar aquests torns –ara voluntaris– i s’hagués de tornar al sistema anterior que obligava tots els advocats a fer oficis.

Davant la negativa i els arguments, el ministeri va desistir i va continuar treballant en la modificació del reglament, que té previst presentar en qüestió de setmanes i que suposa un avenç pel que fa als supòsits que assumiran aquests lletrats, que a banda dels casos particulars també fan torns d’ofici per a aquelles persones que no tenen recursos per pagar un advocat particular.

Segons va precisar ahir un lletrat que acostuma a fer oficis, una part és abonada pel Govern i la resta correspon al client a qui donen assistència, i que sovint no paga la seva part. Els lletrats es queixen que la retribució és insuficient per a la feina que han de fer. Així, en els processos penals cobren 450 euros en els delictes majors (judici oral); 150 euros per una ordenança penal; si el delicte és menor, la vista oral es paga amb 350 euros, i l’ordenança penal, amb 100 euros; mentre que l’apartat d’altres oficis estan valorat en 150 euros.

En el cas específic d’una persona sentenciada a una pena llarga de presó, l’advocat rep 100 euros cada dos anys. Els processos civils tenen uns honoraris similars, i una mica més elevats pel que fa a conflictes laborals i arrendaments urbans, o de propietat horitzontal. El tema de la proposta de rebaixa va provocar força controvèrsia a l’assemblea, en què algun lletrat va fer menció del que cobren alguns bufets per part del Govern.

REQUISITS PER A LA DEFENSA GRATUÏTA

Per tal d’atorgar el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, les persones que ho sol·licitin han d’acreditar una situació econòmica desfavorable o d’insolvència. Es considera que concorre una situació econòmica desfavorable o d’insolvència quan la persona sol·licitant no té uns ingressos suficients per fer front a les despeses derivades de la defensa i l’assistència tècnica lletrades, i alhora tampoc no disposa d’un patrimoni suficient a aquest efecte. Per tal de determinar la insuficiència d’ingressos de les persones físiques, es calculen els ingressos econòmics bruts anuals que percebin directament o indirectament, per tots els conceptes i per unitat familiar, els quals no han de superar els llindars que estan estipulats en el reglament de dret a l’assistència lletrada.