21.000 euros en Rolex

Un divorci, la manutenció de la filla, les despeses generals, advocats i viure. El pagament d’aquests deures va portar un home a estafar l’amo de la joieria on treballava a través de la simulada venda de Rolex per un import de 4.500 euros i apropiar-se més de 16.000 euros d’un client francès per a l’adquisició de dos rellotges. Aquest és el cas que va jutjar ahir el Tribunal de Corts, en el qual s’acusa l’home d’un delicte major d’estafa i un altre d’apropiació indeguda. L’acusat va afirmar durant la vista oral que era l’autor dels fets i va manifestar que la seva intenció era retornar l’import sostret, però la situació econòmica que vivia quan van succeir els fets i la que viu actualment ho van fer impossible. I va assenyalar que ja ha pagat una petita part del deute contret i va refermar la voluntat d’eliminar-lo.

El processat va exposar en la seva defensa que tot ho havia fet per recuperar la seva filla, a qui la mare s'ha endut al seu país d'origen i no sap on és. A més, va exposar que està treballant en una empresa atenent trucades i només cobra 500 euros al mes. Un import amb el qual “quasi no arribo a final de mes”, motiu pel qual no havia pogut seguir pagant el deute.

El ministeri públic va sol·licitar una condemna de tres anys de presó condicional, amb un període de suspensió del mateix termini qualificat a retornar l’import complet. La defensa va posar en relleu que l’home sempre havia acceptat els fets i que ho va dur a terme per un motiu de força major que “l’impulsava a fer-ho” per poder viure. D’aquesta manera, va demanar la reducció de la pena a un any condicional i va expressar que aquest no hauria d’estar subjecte a pagar els més de 21.000 euros que deu, perquè “la seva situació econòmica no li permet tornar-ho en tres anys”.