Demanda per dur Rajoy, Montoro i Fernández Díaz davant la Batllia

L’Institut de Drets Humans d’Andorra i la plataforma de juristes catalana Drets han presentat una demanda a la justícia perquè emetin les comissions rogatòries necessàries amb l’objectiu que l’expresident del govern espanyol i del Partit Popular Mariano Rajoy declari a la Batllia. La petició també reclama que s’activin les demandes a la justícia espanyola perquè declarin els exministres d’Hisenda i de l’Interior espa­nyols Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.

A la petició que van entrar ahir a la Batllia, les dues entitats van expressar la voluntat que sigui la jutgessa d’instrucció que des del 8 d’octubre passat investiga el cas sobre “la presumpta extorsió” a Banca Privada d’Andorra (BPA) la que es desplaci fins a l’Audiència Nacional espanyola. Segons van indicar en un comunicat de premsa, l’objectiu és “aclarir el paper de l’Estat espanyol en la trama andorrana de l’anomenada operació Catalunya. Per agilitzar els tràmits, les dues plataformes van dur a terme les diligències d’investigació de les adreces actuals dels querellats, després de deixar la política o jubilar-se, per lliurar-les a la Batllia.

Diverses demandes

A banda de les declaracions com a investigats de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, demanen les compareixences de l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol Francisco Martínez, que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets, i de l’exdirector de la policia del veí del sud Ignacio Cosidó, que continua en política com a assessor del president de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. A l’escrit presentat ahir també es reclama que es torni a prendre declaració al comissari jubilat i ex-director adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino, que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria que es va trametre, i a Bonifacio Díez Sevillano, inspector de la policia espanyola, que havia marxat com a agregat de l’ambaixada espanyola a Mèxic quan va arribar la seva comissió rogatòria internacional. A més, s’insisteix a tornar a demanar que les autoritats de l’Estat veí del sud aixequin la immunitat diplomàtica del policia espanyol Celestino Barroso, que va ser “qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA, i que, de moment, tenen protegit”.

A la nota de premsa, l’Institut de Drets Humans, que té com advocat el lletrat Alfons Clavera, i Drets recorden que l’agost passat la Batllia va admetre a tràmit l’ampliació de la querella contra l’excúpula d’Interior “per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l’amenaça del tancament tant del banc com de la seva filial espanyola, Banco Madrid”. Amenaça, diuen, que “es va complir” amb el tancament de les dues entitats bancàries.

“Atesa la gravetat dels fets”, afegeixen, el batlle va acordar enviar la causa a la secció penal especialitzada perquè acordés les diligències d’investigació pertinents contra els querellats, per tal de depurar-ne responsabilitats penals i també civils “de les quals en podria ser responsable l’Estat espanyol perquè tots actuaven en el seu nom”.

A la nota assenyalen que Rajoy, Montoro i Fernández Díaz estan sent investigats per un presumpte delicte de falsedat de documents. Concretament, “se’ls acusa de l’enviament d’informació falsa a la FinCEN perquè emetés una nota en contra de BPA”. En el cas de l’expresident i l’exministre d’Hisenda espanyol, també se’ls investiga per un suposat delicte contra els òrgans constitucional i l’excúpula d’Interior estaria acusada de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge.

CAP RESPONSABILITAT PER LA PÈRDUA DE VALOR D'UNES ACCIONS

La justícia considera que Banca Privada d’Andorra (BPA), actualment propietat de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), no és responsable de la pèrdua de valor d’unes accions durant el temps en què l’operativa del banc intervingut es trobava bloquejada. Concretament d’unes accions per un valor de 326.673 euros que estaven vinculades a la cartera de renda variable que BPA tenia a l’entitat Credit Suisse i que va estar bloquejada per la justícia helvètica fins al 2019. BPA no n’és responsable després que la sala civil del Tribunal Superior de Justícia hagi desestimat un recurs de la persona propietària de les accions. La mateixa havia apel·lat contra una sentència de la Batllia que en primera instància havia decidit que el banc intervingut no tenia res a veure amb la pèrdua de valor de les accions. El tribunal va decidir que els gestors de BPA a partir que l’entitat fos intervinguda no van tenir cap responsabilitat per no haver venut la cartera d’accions considerant per això que entre les parts no existia cap contracte de gestió de cartera de valors. D’altra part, tal com argumentava el propietari de les accions, en cap cas resultava acreditat que el demandat hagués formulat cap ordre de venda de les accions que tenia en cartera. A més de fer seus aquests arguments, el Tribunal Superior recorda que en estar les accions vinculades a la renda variable a Credit Suisse no es podia fer res perquè l’operativa estava suspesa per les autoritats judicials del país helvètic.