Montaner es planteja marxar de terceravia i contacta amb CC

La consellera general Carine Montaner ha començat a moure fils per deixar terceravia. La polèmica derivada del seu posicionament crític amb la gestió de la Covid-19 i el suport a la concentració negacionista que s’està preparant per al 14 de març en són els detonants. La relació amb el líder de la formació, Josep Pintat, és cada vegada més tensa. Tot i que públicament els dos mantenen les formes, en les darreres hores Pintat ha convidat Montaner a deixar el grup si no se sent còmoda amb el posicionament oficial i ella li ha respost demanant que si la volen fer fora se li digui clar i a la cara. Per darrere, la consellera ja ha començat els contactes i recentment s’ha reunit amb el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, per temptejar la possibilitat d’incorporar-se al seu grup.

El moviment de Montaner no ha agradat gens a Demòcrates, que descarten en sec la possibilitat que la consellera laurediana entri a formar part d’una formació que dona suport a Govern. Des de la majoria tenen clar que després de les crítiques de la parlamentària a la gestió de la crisi de l’executiu i dels enfrontaments que ha protagonitzat amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, la seva entrada en un grup que dona suport a Govern no tindria sentit. Ni des de l’executiu ni des del grup parlamentari de DA s’estaria còmode tampoc amb el suport que la consellera està donant al grup de ciutadans que preparen la proposta del 14 de març.

Consellera no adscrita

Les opcions de Montaner per adherir-se a un altre grup són escasses. Els grups de la majoria la descarten pel seu posicionament davant la gestió de la pandèmia i el PS per estar-ne massa allunyada ideològicament parlant. Aquesta legislatura tampoc hi ha grup mixt, així que l’única opció que li queda a la laurediana si marxa de terceravia és quedar-se com a consellera no adscrita. Aquesta opció, però, canviaria les condicions que té actualment la parlamentària, tant pel que fa al temps d’intervenció com pel que fa a les assignacions econòmiques que dona el Consell General per facilitar la tasca legislativa dels consellers.

Per tot plegat, és una opció que no convenceria Montaner, que oficialment afirma que no té intenció d’abandonar terceravia. El cert, però, és que la laurediana s’ha distanciat molt els últims mesos dels seus companys de partit, que no comparteixen la seva manera de fer. En declaracions oficials, Pintat va informar que la consellera li havia assegurat que no era negacionista però malgrat això li va deixar les portes obertes de la formació perquè marxés si no s’hi sentia còmoda. La resposta de Montaner no es va fer esperar i ahir en declaracions a RTVA va animar el president del seu grup a dir-li “a la cara i clarament” si vol que marxi.

MENYS TEMPS D'INTERVENCIÓ I MEYS ASSIGNACIÓ ECONÒMICA

El reglament del Consell General especifica les condicions pel que fa al temps d’intervenció i l’assignació econòmica que reben tots els grups parlamentaris. En el cas dels consellers no adscrits, les condicions són diferents. En resum, disposen de menys temps per intervenir i de menys diners. En concret, el reglament marca que els parlamentaris no adscrits a cap grup tindran un temps d’intervenció que “no pot sobrepassar els tres minuts” (els grups i Govern són deu minuts). També es redueix el temps en sessions específiques com és el debat del pressupost. Pel que fa a l’assignació econòmica, el Consell té una partida de 800.000 euros a repartir entre tots els grups. El 50% d’aquest pressupost es reparteix a parts igual entre les formacions, en el cas d’aquesta legislatura amb cinc grups parlamentaris corresponen 80.000 euros per a cadascun. L’altra meitat es divideix pel nombre de consellers que té cada grup. A partir d’aquí és cada formació que decideix quins consellers estan a ple temps i per tant cobren més (1.900 euros) i quins no. Actualment Montaner està com a consellera de terceravia a ple temps. En cas que passés a ser no adscrita rebria uns 14.500 euros anuals que no li permetrien mantenir el sou actual.