L'hospitalització a casa es regularà

L’hospitalització a domicili podrà ser una realitat un cop es culmini la validació d’un decret que ha de passar el filtre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i la posterior aprovació per part del Govern. La regulació fixa la nomenclatura, les tarifes i les condicions per al finançament públic i, per tant, necessita la validació de la Seguretat Social. També estableix quan s’hi podrà oferir aquesta alternativa a l’hospitalització ordinària: quan les condicions clíniques del pacient ho permetin, quan es disposi d’un domicili que tingui les prestacions necessàries per oferir aquesta atenció garantint el benestar de l’usuari i quan aquest disposi d’un suport familiar i social suficient.

La direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària és una ferma defensora d’aquesta alternativa a l’hospitalització tradicional que ara es veu a prop. Una modalitat que en tot cas, per assentar-se, necessitarà també el convenciment de professionals i pacients. Per això, el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, va indicar que la implantació serà “progressiva” a mesura que encaixin les diferents peces: que els metges ho considerin un recurs positiu per a un determinat perfil de malalts que pel seu estat no necessiten l’ingrés a l’estructura hospitalària tradicional i que la població també ho entengui com un canvi en positiu. “Hi ha aquesta sensació que no obeeix a una realitat que és que si estàs a l’hospital estàs més protegit i això no és així del tot”, sosté Piqué. I és que amb una atenció a casa amb totes les garanties desapareix el risc d’infecció nosocomial, infecció que s’adquireix als hospitals.

El convenciment

En tot cas, i en base a l’experiència viscuda a Espanya, el director general del SAAS apunta que les reticències normals de la ciutadania s’acaben vencent un cop coneixen de prop l’experiència de rebre l’atenció sanitària a casa. Ho exemplifica amb els resultats de les enquestes de satisfacció amb respostes afirmatives que superen el noranta per cent la pregunta al pacient de si voldria tornar a ser hospitalitzat al seu domicili en cas de necessitat. Així que sobre el futur desplegament del servei i la quantitat de pacients que se’n podrien beneficiar, el màxim responsable del SAAS indica que tot dependrà de la feina d’estructuració del servei i de l’acceptació de la població un cop es coneguin les primeres experiències.

El model va néixer als Estats Units a mitjan del segle XX. A Espanya es va començar a implantar la dècada dels 80 i el 2019 es xifrava en uns 100.000 els pacients que cada any opten per l’hospitalització a domicili. La Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili apuntava llavors que el potencial era molt més gran, calculant que un 30% dels 4,5 milions d’hospitalitzacions anuals podrien fer-se a domicili. Un model per a malalts crònics, pacients oncològics o persones amb patologies agudes com ara infeccions. I un sistema, apunten els experts, que estalvia costos i allibera recursos hospitalaris garantint la qualitat assistencial.

UNA ALTERNATIVA A 'EXPLOTAR' EN TEMPS DE PANDÈMIA

La pandèmia ha accelerat la implantació de la teleassistència per a les relacions metge-pacient quan no és necessari que hi hagi una exploració física per part del facultatiu. I allà on està implantada, l’hospitalització a domicili també ha estat un recurs a explotar en temps de Covid. El virus ha evidenciat la necessitat d’alliberar llits per tal de no saturar encara més els hospitals i, per exemple, el departament de Salut català aportava l’estiu passat xifres del que havia succeït l’abril anterior, en ple pic de la corba de contagis, quan els llits a domicili es van triplicar amb uns 1.600 en actiu. També pacients amb quadres més lleus de Covid-19 van ser atesos a casa. La voluntat del departament és la d’accelerar el creixement d’aquest model. Els requisits que globalment emparen aquest ingrés alternatiu són que el pacient estigui estable i que no es prevegi una complicació del diagnòstic, que doni el seu consentiment un cop se l’informi de les característiques de l’atenció, que sigui una assistència limitada en el temps, que el domicili sigui pròxim a un hospital, que reuneixi les condicions i que el pacient compti amb suport familiar. Els equips estan conformats per metges i infermeres per garantir les mateixes cures que en un hospital.