Salut no vol exigir un nivell mínim de català als metges

El Consell de Col·legis Professionals treballa, juntament amb el ministeri de Salut, l’elaboració de la llei de professions sanitàries, una norma marc que englobarà les característiques comunes per a tots els implicats. Després, cada col·lectiu definirà les seves particularitats en un text concret a part. El treball, que fa mesos que es va encetar però que la pandèmia va deixar aturat, inclou el debat sobre la imposició d’un nivell mínim de català que els professionals hauran d’acreditar per col·legiar-se i sobre el qual tots els professionals estan d’acord. El problema rau, però, en el fet que el ministeri de Salut no veu clar que aquesta premissa també afecti els metges, ja que consideren que podria comportar dificultats amb l’arribada de professionals necessaris per al país, sobretot en el cas dels especialistes.

Dos anys de marge

Des del Consell de Col·legis defensen, però, que la mesura no és per aquells professionals que venen puntualment al país, sinó per aquells que s’hi instal·len. En aquest sentit, recorden que l’idioma no s’exigeix immediatament, sinó que es dona un període de fins a dos anys als nouvinguts per assolir el nivell, un B2. “És per aquells professionals que venen per quedar-se”, va indicar la presidenta del col·legi de fisioterapeutes, Meritxell Agromayor.

Des de diferents col·legis van informar que la negociació es fa des del Consell de Col·legis i de forma conjunta i unànime, sense distincions entre professions. La voluntat és que la llei marc sigui igual per tots i no entri en contradiccions amb les específiques. En aquest sentit, temen que si el requisit s’incorpora en les lleis específiques de cada professió però no en la general, es podrien trobar en un problema d’inseguretat jurídica.

Estatuts interns

El requisit ja està incorporat en els estatuts d’alguns dels col·legis professionals. Els odontòlegs van ser els primers a adoptar la mesura en la modificació del seu reglament a finals del 2019. Arran del moviment dels odontòlegs, de mica en mica la resta de col·legis professionals també va considerar que era una mesura necessària. A tall d’exemple, tant el col·legi de psicòlegs com de fisioterapeutes van indicar que volen incorporar el requisit en els estatuts però estan pendents primer de com queda finalment la llei marc.

De fet , el 2012 ja hi va haver un intent d’incorporar aquest requisit en concretar-se l’obertura econòmica però no es va tirar endavant perquè el Govern ho va considerar discriminatori i que podia no ser vist amb bons ulls per la Unió Europea, amb la qual ja s’estava amb negociacions. Des dels col·legis defensen, però, que la UE no posa problema en l’obligatorietat que els professionals parlin l’idioma propi del país on exerceixen. Hi ha diverses reunions previstes tant del Consell de Col·legis com amb el ministeri per seguir treballant amb el text.