Drets
Diversand exigeix al Govern “passar de les paraules als fets”
El col·lectiu exposa que “molta gent” marxa del país per la manca d’igualtat
El col·lectiu LGTBI Diversand sol·licita al Govern passar de les paraules als fets davant l’estancament en l’avenç dels drets de les persones gais, transsexuals, lesbianes, bisexuals i intrasexuals. Així ho va indicar al Diari la presidenta de l’entitat, Rocío Soler, qui va manifestar que tot i que des de l’executiu “sempre hem rebut tot el suport que hem demanat, aquest mai s’ha fet palès en forma d’accions”. En aquest sentit, va posar de manifest que “molta gent” opta per marxar del país per la manca d’igualtat en drets humans i per “trobar un lloc on viure tranquil·lament”.
Soler va assenyalar que el ritme de l’administració general “és molt lent i feixuc”, i va destacar que la població “té necessitats ara i no d’aquí a un any”. Per aquest motiu, va asseverar que el Govern hauria de trobar els mecanismes adients perquè la gent conegui, accepti i respecti el col·lectiu. La presidenta també va expressar que a les persones LGTBI a Andorra “ens manquen mecanismes de defensa, ja que sembla que no existim, que siguem invisibles, i no és així”.
Quant a l’informe publicat per la Federació Ilga Europa, una associació que engloba entitats de tot el continent de persones amb aquesta condició, Soler va comentar que no els sorprèn el fet que Andorra se situï en un punt intermedi, la posició 25 de 49, ja que “no s’estan duent a terme els esforços necessaris per assolir la igualtat”. Soler va exposar que al país hi ha “una manca de sensibilitat i de compromís molt gran entre la població”, perquè “si volguéssim podríem ser Malta, situar-nos al cim del rànquing”. “El Principat és un país petit on es podrien realitzar moltes accions en favor del col·lectiu, però estem en un estat d’espera continu, d’standby”, va afirmar.
Pel que fa a la situació de les persones transsexuals, la presidenta de Diversand va explicar que segueixen existint “buits legals” en aquesta temàtica, com per exemple el fet que les persones amb aquesta condició “no puguin canviar-se el nom al document d’identitat”. A més, Soler va apuntar que quan es produeixen agressions a persones del col·lectiu, “la majoria no s’arriben a denunciar perquè les persones afectades no se senten acompanyades per la justícia i el Govern”.