PANDÈMIA MUNDIAL
Les residències per a la gent gran, plenes i amb llista d'espera
L’autoaïllament de molta gent gran n’ha accelerat el deteriorament físic i mental i el seu grau de dependència
Encara que sembli contradictori, les residències geriàtriques estan plenes, les places públiques, evidentment, ja que la gran majoria de la població no disposa de recursos per accedir a un centre privat. El Cedre està ple i de places concertades –subvencionades pel Govern en una residència privada– no en queden.
Aquest és el dibuix després d’un any de pandèmia en un dels col·lectiu més vulnerables, i malgrat que les defuncions han afectat especialment la gent gran, alhora l’augment de la demanda fa que aconseguir entrar en una residència no sigui gens fàcil.
El ministeri d’Afers Socials és conscient d’aquesta problemàtica, que fa que persones a qui se’ls ha concedit una plaça pública hagin d’estar en espera de disposar físicament de la plaça per ser ateses en unes condicions que ja no són possibles als domicilis familiars.
P`ànic al virus
Per què aquest dèficit? L’explicació dels metges és que molts padrins tenen pànic al contagi i van optar per l’aïllament al domicili, limitant les visites de familiars i sense tenir contactes amb amics i coneguts. La falta d’activitat física i l’ansietat provocada per la Covid-19 ha accelerat el deteriorament de molta gent gran i el seu grau de dependència, fins al punt que ara no es poden quedar sols a casa i necessiten recórrer a l’assistència d’una residència que els asseguri l’atenció necessària, tant mèdica com psicològica. Aquest repunt de la demanda fa que no tothom pugui accedir a un lloc pagat pel Govern.
No hi ha places públiques i també hi ha llista d’espera a les places concertades. Ara per ara l’única alternativa per a aquelles persones que tenen concedida una plaça pública per part del ministeri és fer servir els diners públics i posar de la seva part la diferència per pagar una residència privada.
No és, òbviament, una bona solució per a gran majoria de població, tenint en compte que el cost mensual d’una residència privada és molt elevat. Des de l’executiu és recorda que per accedir a una plaça pública definitiva s’han de complir una sèrie de requisits que impliquen els descendents familiars fins als nets, i si aquests tenen recursos econòmics l’accés a una residència no està vetat però sí la subvenció. Des del Govern s’entén que hi ha moltes casuístiques i que poden existir desavinences familiars, però aquesta és una problemàtica que no pot ser valorada des del ministeri: “S’han de fixar uns criteris perquè si no ens trobarem que la majoria de nets no es parlen amb els avis.” Les fonts precisen que l’executiu no pot discernir si la convivència és bona o dolenta, i per això s’estipula que fills i nets s’han de fer càrrec del benestar dels padrins si la situació econòmica no ho impedeix.
Si una persona ha d’ocupar una plaça privada per falta de públiques, a banda de rebre l’import de la tarifa subvencionada, hi ha la possibilitat d’obtenir altres prestacions que permetin cobrir la diferència. En aquest punt es fa una segona valoració en funció dels ingressos.