Solitud i angoixa

Cada cas és particular, però n’hi que són molt similars i es repeteixen. Algunes famílies han ingressat el seu padrí o padrina a Salita en espera d’una resposta sobre la sol·licitud d’una plaça pública. Els petits estalvis dels avis s’han esgotat amb les quotes mensuals i ara que tenen concedida la plaça estan a l’espera que quedi alguna vacant en una residència pública per no haver de desemborsar més diners. Els brots que han patit algunes residències no ha fet baixar la demanda.

Un dels problemes més agreujats per la nova normalitat per a moltes persones, especialment per als més grans, és la soledat. L’especial vulnerabilitat de la gent gran davant la malaltia, així com les polítiques d’aïllament i distància social imposades per l’epidèmia –als quals s’ha unit la por a emmalaltir i l’angoixa per la situació econòmica de fills i nets– ha accentuat en molts casos el sentiment de desemparament i fragilitat. Els períodes prolongats d’aïllament poden tenir greus repercussions en la salut mental de les persones d’edat, ja que la seva inclusió digital és menys probable. Les persones que no tenen relacions socials tendeixen a emmalaltir o morir abans. Tenen més temps per pensar en coses negatives i la tristesa els fa tenir menys ganes de lluitar, de tirar endavant, de portar una bona alimentació, de rentar-se, etcètera. Aquest tipus de persones, tendeixen a tenir més despeses en atenció mèdica perquè en ser més propenses a agafar alguna cosa això deriva a gastar més diners en la seva atenció. Un estudi internacional va exposar que el 17% dels participants estaven aïllats.