Justícia
Aval del TC a la pròrroga de la presó de dos acusats del 'cas Narcopís'
La defensa sol·licitava l’empara per detenció il·legal, petició que tenia el suport de la fiscalia
El cas del narcopís, que acollia menors d’edat fugits, està sent objecte d’una intensa activitat judicial paral·lela a la causa. Si el passat mes de setembre sortia en llibertat una de les processades per un error judicial, dos dels acusats, andorrans de 28 i 48 anys d’edat, ingressats al centre penitenciari des del gener del 2020 per presumptes delictes de cessió i consum de droga, han arribat fins al Tribunal Constitucional. La demanda per detenció il·legal ha estat, no obstant, rebutjada pels magistrats, que estimen que en les successives pròrrogues de quatre mesos de la presó preventiva s’ha respectat la llei i el principi de seguretat jurídica.
El recurs del dos processats, detinguts en dies posteriors a l’entrada de la policia en el pis del carrer del Puy, sol·licitava l’empara de l’alt tribunal, l’alliberament i el reconeixement del dret a ser indemnitzats, en considerar que la batlle instructora va decretar una de les ampliacions de la presó preventiva fora de termini. Les tesis de la defensa han rebut durant la tramitació davant del TC el suport de la fiscalia que constata que s’ha produït la vulneració del dret a la llibertat dels dos homes.
Els dubtes d’interpretació sorgeixen en la segona de les pròrrogues. La detenció dels dos homes es va produir el 22 de gener, i el 20 de maig es va ampliar quatre mesos més. El següent aute d’allargament de la presó preventiva no es va decretar fins al 21 de setembre, en opinió de la defensa, amb un dia de retard. El ministeri fiscal, per la seva banda, considera que l’existència de dues interpretacions diferents en el còmput del termini s’ha de resoldre donant “preeminència” al dret a la llibertat.
L’argumentació del Tribunal de Corts avala l’actuació de la batlle Estefania Garcia en considerar que encara que la primera de les pròrrogues s’hagués dictat el 20 de maig no començava a comptar fins al 22, quatre mesos justos després de la detenció, perquè “no es pot prorrogar allò que encara no ha acabat”.
En termes similars es manifesta el Constitucional, que argumenta que la batlle en l’aute del 20 de maig acorda allargar per un període de quatre mesos el termini de presó provisional fent menció explícita a la data d’empresonament, el 22 de gener. Per tant, la segona de les pròrrogues, dictada el 21 de setembre, estaria inscrita en el temini legal, segons la sentència.
Els magistrats consideren que “no s’ha establert cap vulneració de la llei”, ni “cap sospita de manda de lògica, ni d’irracionalitat, ni d’arbitrarietat”. Així mateix constaten que no hi ha “cap dubte legítim” sobre la claredat i la precisió de les decisions impugnades”, fet que els porta a concloure que el principi de seguretat jurídica ha estat respectat en el procediment.