Compte enrere per als carburants

De l’acord de París, sotasignat per 195 països el 12 de desembre de 2015, emana un nítid objectiu per combatre el canvi climàtic: assolir la neutralitat carboni el 2050, és a dir, que la quantitat de CO2 que globalment s’emet a l’atmosfera haurà de ser absorbida en la mateixa proporció per la mateixa natura. En un horitzó més proper, Andorra ha assumit el compromís de reduir en un 50% les emissions de diòxid de carboni el 2030. La transició energètica, per tant, és una realitat inajornable que aspira a introduir canvis profunds a la societat. Com a conseqüència, la determinada aposta del Govern, que té FEDA com el seu braç executor, condueix a l’arraconament al sector dels carburants, que veu perillar un model de negoci que fins ara era hegemònic en el camp de la locomoció i la calefacció.

El full de ruta del Govern va quedar reflectit per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), aprovat el 24 de gener del 2018, i avalat per l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic (Eencc), en vigor des del passat 3 de febrer. Sota aquests marcs, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, no amaga que l’aspiració d’Andorra és “ser capdavanters en aquesta matèria”. “Hem de tenir un rol exemplar. Tenim un país de muntanya molt vulnerable al canvi climàtic i això tindrà un impacte sobre els dies de neu en cada temporada d’hivern. Per això, hem de demostrar a nivell internacional que podem implementar les polítiques de transició energètica”, reflexiona.

“El plantejament de Govern és correcte i ens hi adherim. El canvi climàtic és evident i ha un impacte que cal fer alguna cosa per revertir-ho. El que discrepem amb el Govern és un tema de fons, és a dir, compartim el diagnòstic però no les solucions”, exposa el David Porqueres, director de carburants a Sant Eloi i vocal de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra (Asidca). En aquest sentit, Porqueres argumenta que el full de ruta de l’executiu es basa a “copiar” les polítiques de França i Espanya, “quan per dimensions no s’assemblen gens a nosaltres”. “Hi ha països rics que es poden permetre fer inversions molt importants, però nosaltres no podem ser els abanderats. Les noves tecnologies només s’aguanten subvencionades i això és un perill per a Andorra”, avisa. En la mateixa línia, el president de l’Asidca, Ramon Visent, assenteix les conclusions que es desprenen de l’acord de París, però manifesta que “no estem d’acord amb la forma com s’està aplicant a Andorra”. “Els inputs que tenim de les petroleres amb les quals treballem i els informes científics que tenim és que la única opció realista a nivell planetari és reduir consums atès que no hi ha la seguretat que hi hagi un retorn en les noves tecnologies que s’estan invertint”, explica Porqueres.

Més enllà de les contraposades visions, la conflictivitat entre l’executiu i el sector dels carburants radica en la dicotomia entre energies renovables i combustibles fòssils. “No hi deu haver cap país més al món que tingui una companyia estatal que estigui fent una competència deslleial a la resta dels sectors. Estan anant de qualsevol manera a buscar clients en perjudici del gasoil”, denuncia Visent. Per contra, la ministra assevera que la finalitat és “reduir les emissions en els sectors que generen més efecte hivernacle”, en al·lusió als mitjans de transport i als sistemes de calefacció. “És el mercat el que es dirigeix cap a aquí i l’empresa que no hagi fet els deures de transició energètica d’aquí a 10 anys desapareixerà”, excusa el director de FEDA, Albert Moles, que entre cella i cella té la meta d’augmentar la producció nacional d’energia fins al 50% mitjançant fonts renovables.

El plantejament de FEDA

Tot i que el rerefons és eminentment mediambiental, Moles defensa que els factors econòmics i socials s’han de tenir en compte en el debat. Partint de la base que “l’energia elèctrica és un bé essencial per a una societat moderna” i que, per tant, “s’ha de garantir l’accés a tothom”, la filosofia de la parapública radica a “casar oferta i demanda”, és a dir, produir energia quan els pics de consum encareixen el preu i comprar-la fora quan el consum és menor aprofitant que el preu és més baix. Aquest exercici d’equilibris energètics, que sovint “genera tensions de desviaments de preus”, balanceja ara mateix entre el 80% que s’importa de França i Espanya i el 20% que genera, principalment, la central hidroelèctrica d’Engolasters. No obstant això, de cara al futur, el mix energètic que projecta FEDA vol basar-se en l’energia hidroelèctrica, solar i eòlica, atès que “hi ha un marge de creixement molt important” per reduir l’emissió de CO2.

En el cas de l’energia hidroelèctrica, FEDA compta amb una central “amortitzada i consolidada” que es va posar en funcionament el 1934 i que pràcticament garanteix entre un 15 i un 20% de l’energia que Andorra consumeix. “El primer objectiu és mantenir-ho i optimitzar-ho perquè la inversió ja està feta”, afirma Moles. Conscient que aquesta infraestructura no es pot replicar al país, advoca per projectes de menor dimensió com és la minicentral d’Arcalís o la que es posarà en marxa a Aixovall. Pel que fa a l’energia solar, FEDA planifica un camp solar a l’ETR de Grau Roig amb capacitat per produir al tomb d’1 GWh/any. “És una de les línies que creiem que val la pena desenvolupar tot i que són instal·lacions complexes”, sosté Moles, que simultàniament visualitza “un potencial molt gran” a les teulades de les cases. Quant a l’energia eòlica, aquesta es troba encara en un fase d’estudi al Pic de Maià sobre l’alçada que hauria de tenir el masteler. Amb tot, des de la parapública confien que en el proper lustre es podria posar en marxa un parc que tingués capacitat per produir 43 GWh/any. En qualsevol cas, si es concreten aquestes tres energies que es nodreixen a partir de l’aigua, el sol i el vent, s’avançaria cap a tecnologies netes d’emissions de CO2 i que, alhora, contribuirien a diversificar l’estacionalitat de les actuals corbes de producció.

El paradigma de la calefacció

Una de les amenaces que planen sobre el sector dels carburants és la substitució de calderes de gasoil per calefaccions elèctriques. En aquest sentit, FEDA està desplegant la cogeneració, un sistema basat en la distribució de calor i electricitat mitjançant el gas natural liquat, un combustible fòssil que escalfa l’aigua que circula pels tubs subterranis. Aquest model és present a Soldeu i es troba en fase de construcció al Pas de la Casa, mentre que el que s’està traçant a la Comella té la particularitat que s’alimenta a través de la crema de residus sobrants de Ctrasa. Per tot plegat, l’estimació és que els tres projectes de cogeneració abasteixin 4.800 llars del Principat i que rellevin unes 300 calderes de gasoil.

“El gasoil és contaminant però no gaire més que el gas natural liquat que FEDA vol utilitzar per les plantes de cogeneració”, apunta Visent, partidari de canviar les calderes més antigues per nous models del mercat “que estan demostrat que poden arribar a estalviar un 30% de CO2”. “A vegades lluitem contres rodes de molins. Venem un tipus de producte que és pol·luent i això no ho podem negar. I quan ens intentem defensar sembla que vulguem alliçonar la gent i és difícil que ens creguin, però la veritat és que nosaltres també estem treballant amb nous productes cada vegada més eficients per reduir les emissions de diòxid de carboni”, discerneix Porqueres.

Per al director de FEDA, no hi ha comparació possible entre els perjudicis que suposa el petroli i el gas natural liquat. “Aquesta instal·lació té la capacitat de tornar-se 100% renovable, cosa que les calderes no ho poden fer. Una vegada tinguem la xarxa creada podem barrejar biometà, biogàs, gas fet a partir de residus orgànics o fins i tot es pot afegir hidrogen”, exclama Moles, que estima que es puguin arribar a estalviar 10.200 tones de CO2 per any. “No es tracta de reduir un 10% o un 20%, es tracta de no emetre’n. La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha continuat augmentat i cada vegada està pitjor”, alerta. Al seu torn, Calvó adverteix que el país té un sostre de consum elèctric, per la qual cosa opina que “hi haurà d’haver una convivència entre la calefacció elèctrica, la cogeneració i la tradicional”.

El repte de la mobilitat

Si hi ha un àmbit on el sector dels carburants se sent particularment en peu de guerra és la mobilitat. Les “faraòniques” subvencions que atorga el Govern als vehicles elèctrics couen a l’Asidca, que clama al cel pel greuge comparatiu respecte als cotxes amb benzina. “Ho trobo un escàndol, una vergonya. A un cotxe que val 90.000 euros li donen de subvenció de 10.000 euros. Estàs donant diners a gent que ja té un alt poder adquisitiu”, declara Visent. En paral·lel, Porqueres recrimina al Govern que el vehicle elèctric també té efectes contraproduents. “Un cotxe elèctric té 80 quilos de coure, que són quatre vegades més del que porta un cotxe normal. A tot el món, fins ara, s’han extret entre 800 i 1.000 milions de tones de coure. Si continuem amb el ritme actual en 30 anys assoliriem la mateixa xifra. És insostenible”, sentencia Porqueres. “Si d’aquí a uns anys es demostra que el cotxe elèctric no és la solució tots aquests diners se n’hauran anat a la brossa”, valora.

En aquests moments, segons les xifres que gestiona l’executiu a l’any 2020, dels prop de 50.000 turismes que hi ha matriculats al parc autòmobil del país un total de 707 són de mobilitat elèctrica, dada que representa poc més d’1,4% del total de vehicles del país. Unes dades de penetració minses que el sector dels carburants les utilitzen per reforçar els seus arguments. “Els pròxims 15 o 20 anys el carburant que es vendrà més a Europa seguirà sent el de combustió. Els cotxes elèctrics els venen com una salvació per consideracions polítiques i industrials”, apunta Porqueres, que aprofita per negar que el sector no estigui predisposat a formar part del canvi. “No és un atzar que a les estacions de servei tinguem rentadors o botigues de conveniència. Com a empresa privada tenim la necessitat de reiventar-nos”, conclou.

Per la seva banda, la ministra de Medi Ambient esgrimeix que, respecte al vehicle elèctric, “l’unic que hem volgut des del Govern és alinear-lo amb un mateix vehicle de combustió fòssil perquè no hi hagi la barrera del preu”. Així mateix, incideix que l’aposta de l’executiu és per una “mobilitat sostenible” i que això no només passa per la compra del vehicle elèctric, sinó per incentivar el desballestament dels vehicles més antics i, sobretot, per promocionar mitjans de transports alternatius al vehicle privat. “Hi ha d’haver una jerarquia en la qual primer apareguin els circuits a peu o les bicicletes”, discerneix Calvó, convençuda també que la taxa als hidrocarburs que pretén implementar el Govern revertirà positivament en un major ús del transport públic.

LA XIFRA

707 Vehicles elèctrics. Aquesta és la xifra de vehicles de mobilitat elèctrica que hi va haver el 2020. Si tenim en compte que hi ha prop de 50.000 turismes matriculats al parc autòmobil d’Andorra, això representa poc més de l’1,4% del total de vehicles del país.