política
El TC estudia si les lleis d'habitatge i sanitat respecten la Constitució
L’alt tribunal accepta a tràmit els recursos del PS i terceravia i té ara dos mesos per respondre
El Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit els recursos interposats pel PS i terceravia a la Llei de mesures urgents per al mercat de lloguer i a la modificació de la Llei de sanitat i seguretat pública, respectivament. L’alt tribunal, doncs, estudiarà si els dos textos legislatius respecten els principis de la Carta Magna. Ara, el tribunal té dos mesos per fer un dictamen i en podria demanar un més de pròrroga si ho considerés escaient. Per tant, fins al maig no hi haurà un posicionament del TC sobre els articles posats en qüestió pels grups parlamentaris liderats per Pere López i Josep Pintat. L’acceptació a tràmit és un pas habitual en aquests tipus de recursos sempre i quan es compleixin amb els requisits mínims de no haver passat un mes des de l’aprovació de la norma i que el recurs d’inconstitucionalitat estigui signat per sis consellers –una cinquena part de la cambra–. En el cas del recurs contra la modificació de la Llei de sanitat i seguretat pública presentat per terceravia, va necessitar el suport de dos parlamentaris socialdemòcrates per poder tirar endavant.
Els motius
El PS va interposar el recurs d’inconstitucionalitat contra alguns dels articles de la Llei de l’habitatge en considerar que “vulnera els principis fonamentals” recollits a la carta Magna. En concret, segons la visió dels socialdemòcrates hi ha diferents punts del text legislatiu que vulneren tres principis recollits a la Constitució. En concret, el dret a un habitatge digne, la igualtat entre ciutadans i la funció social de la propietat.
Pel que fa al recurs interposat per terceravia amb el suport del PS a la modificació de la Llei de sanitat i seguretat pública, la decisió de la formació de Pintat se sustenta “en la qüestió de la limitació dels drets fonamentals com pot ser la llibertat de la circulació de persones”. Cal recordar que la modificació legislativa va incorporar diverses sancions per incomplir les mesures imposades per frenar la propagació de la Covid-19 que afectaven drets constitucionals.
Al parer de Pintat, hi ha “altres figures previstes per la Constitució, com és el cas de la declaració de l’estat d’alarma, per restringir aquests drets. De totes maneres, va recalcar que “no vol dir que s’hagi d’aplicar, sinó que creiem que és l’instrument que permet tocar aquests drets fonamentals”.