La llei obligarà al 40% de dones al sector públic

La llei d’igualtat que ha elaborat el Govern i que s’entrarà el 8 de març a tràmit parlamentari coincidint amb el Dia de la dona treballadora s’ha tancat amb la inclusió de quotes obligatòries en els càrrecs directius i en els òrgans col·legiats i consultius de totes les institucions públiques, parapúbliques o les entitats que rebin ajuts o subvencions públiques. La mesura també serà obligatòria per als partits polítics que es presentin a les eleccions. Les llistes hauran de ser paritàries i complir amb el mínim del 40% de dones electes. Segons ha pogut saber el Diari, l’article 31 del text legislatiu indica que cal una “representació equilibrada” de dones i homes en aquestes institucions i la mateixa llei defineix el concepte com aquella situació en què cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones a què es faci referència ni tampoc és inferior al 40%. També s’inclou que cal tendir a assolir el 50% de representació entre homes i dones.

La llei inclou excepcions tot i que especifica que hauran de ser per raons objectives i degudament motivades. Tot i que no s’especifica quins poden ser aquests motius, les fonts consultades van exposar que s’ha incorporat l’excepció per casos, per exemple, en què la majoria d’afiliats d’un col·lectiu siguin homes i s’entengui que la representació directiva hagi de ser proporcional. D’altra banda, també s’inclou una excepció en el cas dels òrgans constituïts per a la promoció específica dels drets i els interessos de les dones. En aquest cas, tota la composició podrà ser femenina.

El que no s’ha inclòs en el text legislatiu és l’obligació de complir amb aquestes quotes en els cossos especials, com havien demanat les associacions feministes. En aquest cas, s’ha considerat que no és escaient tenint en compte que per formar-ne part cal passar un concurs públic i que depèn de les persones que s’hi presenten i que aprovin l’oposició per aconseguir la plaça. Les feministes defensen que és necessari que hi hagi un mínim de dones, per exemple, al cos de policia, per donar una bona atenció a les víctimes de violència de gènere.

No afecta les privades

El text legislatiu deixa fora de l’obligació de complir aquests percentatges les empreses privades. El Govern considera que els òrgans d’administració de les empreses privades depenen del capital i per tant dels accionistes i que aquí no tindria sentit imposar quotes. Tampoc entenen que sigui necessari fer-ho en els càrrecs directius de les empreses privades.

En tot cas, la llei encara pot patir algun canvi fruit del treball que es farà en comissió un cop entri a tràmit parlamentari.

LES FEMINISTES CELEBREN L'APOSTA PER LA FORMACIÓ DE GÈNERE

Les principals associacions feministes del país coincideixen a destacar el pas endavant que suposa el projecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes. Des de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montserrat Nazzaro va assenyalar que una de les demandes que va reivindicar el seu col·lectiu i que finalment figuraran en el text és la formació obligatòria en perspectiva de gènere per al funcionariat. “Des de l’associació hem rebut dones que quan anaven a l’administració a fer una denúncia no han estat ben ateses pel personal que l’atenia”, va dir Nazzaro. Al seu torn, Elvira Geli, mediadora social de l’ADA, va apuntar tenir constància de casos de dones que quan han anat a fer alguna denúncia a la policia “sembla mentida que siguin millor ateses per un policia que una policia”. “Això és estrany perquè la sensibilització hauria de ser igual o al revés”, va afegir. Pel que fa al registre de la bretxa salarial, la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va valorar positivament una eina “que ha de permetre trobar molt més fàcil la solució al problema”. Amb tot, va recordar que aquest avenç servirà per visibilitzar una part de la bretxa salarial, ja que va considerar que hi ha una “discriminació indirecta” menys explícita com és el cas dels complements salarials o les reduccions de jornada. Quant a la creació de l’Institut Andorrà de la Dona, Escoda va posar en valor la importància d’un organisme autònom encarregat de fiscalitzar l’administració per les seves polítiques públiques en clau de gènere tenint en compte que “és evident que quan un s’avalua a si mateix no és objectiu”.