Reportatge
Satisfacció amb recels
Els veïns i veïnes i el sector comercial de la parròquia canillenca celebren l’arribada a un acord del comú amb la propietat per 25 anys més, malgrat consideren que les negociacions es van dur a terme tard amb el risc d’arribar a perdre el Palau de Gel.
L‘arribada a un acord “acceptable” entre la propietat del terreny on s’ubica el Palau de Gel i el comú de Canillo ha tornat a fer brillar el somriure dels veïns i veïnes i els comerços de la parròquia, els quals tenien cert neguit per la por a perdre “el símbol del poble”. “Estem molt contents, no m’agrada gens la idea que ens poguessin arribar a tancar les instal·lacions, al cap i a la fi almenys la meitat de la població en fem ús quasi diàriament, ja sigui per anar al gimnàs, a entrenar o portar els nens a l’escola bressol”, afirma un dels usuaris de les instal·lacions de l’equipament. A més, considera que el comú no ha donat suficient importància al Palau i “per aquest motiu fins a l’últim moment no van iniciar les converses pertinents amb Casa Roig”. “Personalment, crec que és una falta molt greu per part del comú haver arribat fins aquí, quan només començar el mandat podrien haver dut a terme les converses pertinents”, afirma.
En la mateixa línia, la Sara Domínguez exposa que tant el cònsol major, Francesc Camp, com el menor, Marc Casal, “es podrien haver donat una mica de pressa”, però assenyala que finalment “ho han fet” i que el poble “no perdrà el seu atractiu”. Quant als dos mesos que la corporació ha invertit per poder finalitzar les negociacions, Domínguez manifesta que “podria haver estat pitjor i que no hi arribessin mai per manca d’entesa i interès del comú”. L’Anna, una ciutadana canillenca també comenta que des de la setmana passada, “quan ens van informar del nou contracte”, les sensacions entre la població han canviat. “Últimament la gent semblava trista, decebuda, diverses persones pensaven que podrien tornar a accedir a les instal·lacions”, però al final “sembla que els residents ho hem aconseguit i hem pressionat prou al cònsol perquè es posessin les piles i no deixessin perdre de les millors coses que té la parròquia”, a més de “l’única pista de patinatge en tot Andorra”.
Una de les treballadores del restaurant del Palau de Gel, la Mari Carmen, no va dubtar en cap moment que els cònsols acabarien arribant a un acord amb la propietat. “Confio molt amb el cònsol, crec que és l’únic que m’ha donat la seguretat que això tiraria endavant i que no ens havíem de preocupar per a res”, diu. I indica que la corporació té la voluntat “de transformar les instal·lacions perquè tornin a ser el que eren abans”, un fet que demostra que “es preocupa per la parròquia i les necessitats de la seva població” mentre “altres corporacions només pensaven en les despeses econòmiques que comportava mantenir-lo actiu”.
Per la seva banda, els comerciants i restauradors de la zona també es mostren satisfets, tot i que asseguren que entre la caiguda de turistes i visitants per la irrupció de la pandèmia i les notícies sobre el tancament definitiu del Palau “en els darrers mesos ens ha baixat molt la facturació”. Així doncs, esperen que “la gent s’animi a venir a les instal·lacions i consumeixin als locals de la vora”.