Les transferències es giren contra el criteri dels comuns

La polèmica sobre si el Govern deu o no diners als comuns provinents de les transferències del 2017 segueix viva. La setmana passada, els cònsols anunciaven que l’informe jurídic que havien encarregat a l’advocat Jordi Jordana els donava la raó i que, per tant, l’executiu els devia encara set milions d’euros. Amb l’argumentació legal a la mà, la cònsol de la capital, Conxita Marsol, i el mandatari ordinenc, Josep Àngel Mortés, van ser els encarregats de demanar una nova reunió amb el ministre de Finances, Eric Jover, per reclamar els diners. Existeix, però, un altre informe, o com a mínim una primera opinió sobre la qüestió, que va elaborar el lletrat Antoni López i que resol el conflicte a favor de l’executiu. Aquest informe va ser demanat abans que el que s’ha fet públic i, segons ha pogut saber el Diari, fa una primera valoració jurídica sobre quina de les dues parts fa una correcta lectura de la llei i conclou que el Govern ha fet bé els càlculs i que per tant no deu res als comuns.

Cal recordar que el Consell General va descongelar el 2017 les transferències, la qual cosa implicava que la quantitat a pagar als comuns es tornés a calcular sobre la base del percentatge que marca la llei. I és aquí on apareix la discòrdia. Per al Govern, s’ha de pagar el 18% de l’import total cobrat durant l’exercici en qüestió, mentre que els comuns entenen que el percentatge s’ha de calcular partint de l’import liquidat. Uns i altres asseguren que la interpretació sempre ha estat la que ara defensen. Sobre la base dels arguments de Jover, Govern va pagar 7,5 milions el gener del 2019, i la xifra total de les transferències ascendia fins als 62,1 milions. Amb la interpretació de les corporacions comunals, però, resten encara per transferir set milions més, cosa que elevaria la xifra a 69 milions. A les dues opinions, ara s’hi sumen també dos informes jurídics amb posicionaments oposats.

Davant la resposta del primer advocat, els set comuns, convençuts que tenen raó, van decidir encarregar un segon informe, aquesta vegada a l’advocat Jordi Jordana. En aquest cas, el lletrat fa una altra interpretació de la llei i entén que són les corporacions comunals les que tenen raó de reclamar els set milions d’euros restants. És amb aquest darrer document que els cònsols decideixen fer pública la resposta i encomanar una nova reunió amb el ministre Jover per intentar convèncer-lo de pagar les transferències que consideren que se’ls deuen sense descartar anar a Batllia si això no passa. El Govern, però, pot contraatacar amb un nou informe que avali els seus arguments. En aquest cas, i si ningú cedeix, haurà de ser la justícia qui decideixi.