Pintat reclama l'escó

Els fets se succeeixen a velocitat de vertigen a UL-terceravia. Si dilluns a la nit la consellera general, Carine Montaner, comunicava al president del grup parlamentari, Josep Pintat, la seva renúncia a seguir a les files lauredianes, ahir Pintat va mostrar la seva indignació per un fet que no li ha agradat gens i que demostra que la ruptura és total: “M’he hagut d’assabentar per la premsa que Montaner vol muntar un nou partit, no m’ho va dir de cara.”

I aquests són els plans de la ja consellera general no adscrita: “El meu partit serà de centre, de centredreta, que és on jo em sento còmoda”, va puntualitzar al Diari minuts abans de comunicar a la síndica, Roser Suñé, el seu canvi de grup.

La política laurediana es va queixar dels atacs que, segons ella, ha rebut d’aquest rotatiu i d’algun sector, i malgrat que va definir Pintat com “un bon amic que aprecio”, aquest no va fer ahir la mateixa impressió. Feia dies que la tensió amb Montaner era pública però la seva marxa ha tornat a posar sobre la taula a qui pertany l’escó. Segons el Reglament del Consell General ningú li pot treure a l’exterceravia, però el veterà polític va al·ludir a un reglament intern que van signar tots els consellers generals, “també la Carine”, en el qual es comprometien a deixar l’escó si algú decidia abandonar el partit. “No ha estat així i no hi ha res a fer”, va lamentar.

Veus crítiques

Pintat havia rebut pressions. Molts militants i veus destacades d’UL no combreguen amb la forma de fer política de Montaner. Com va explicar, fa 15 dies en una reunió es va fer un repàs de la situació i tots vam acordar que actuarien amb consens per evitar la imatge que “algú va per lliure”. I aquest ha estat el pecat de la consellera, la seva forma d’interpretar la política “sempre al costat del ciutadà, escoltant els seus neguits i fer-los arribar al Govern a través del Consell General”.

Però hi ha alguna cosa més, vital per entendre aquest divorci. Pintat ho va descriure de manera elegant, diplomàtica: “Sense la Covid-19 ara mateix estaríem vivint en un altre món i aquesta situació interna al partit no hauria passat.” Es referia sense dubte a la manera tan particular de criticar la gestió del ministeri de Salut

–allunyada de la dels seus ja excompanys– i, sobretot, a les amistats de Montaner amb un grup de ciutadans on conviuen persones crítiques amb les decisions de l’executiu amb d’altres que clarament s’oposen a les vacunes i a les mesures de prevenció.

La consellera es va mostrar dolguda: “Negacionista és una paraula molt forta, jo no ho soc, he passat la Covid i no soc antivacunes, però com a consellera tinc l’obligació d’escoltar tothom.” Tanmateix, la seva marxa està íntimament lligada a determinades declaracions en les quals manifestava els seus dubtes i la seva presència inicial en aquest grup a Telegram on conviuen persones de pensaments diferents.

Montaner va exposar al Diari que la seva marxa demostra també que “no em moc per motius econòmics. Tindré una dotació de 15.000 euros fins a final de legislatura per pagar assessoraments i el meu sou es veurà reduït dràsticament”. Les normes de la universitat, on treballava, li impedeixen compaginar la seva tasca docent amb la política, però a dia d’avui aposta clarament per la política: “Tenia decidit acabar la legislatura i tornar a les aules, però les crítiques m’han animat a seguir en política i fer un nou partit. Tinc molts suports i segur que podré comptar amb persones que ara estan a UL”, va vaticinar la parlamentària.

En una carta publicada a Facebook en què ataca les informacions del Diari, Montaner precisa que el seu partit farà d’Andorra “un referent internacional, forta i més justa, lluny de l’amiguisme i de les injustícies”.

"SÉ QUE ESTAN MOLESTOS AMB MI"

Tot i que Montaner va negar cap ultimàtum per part dels dirigents del partit, sí que va reconèixer que la seva forma de fer política no agrada: “Veig que estan molestos i preocupats per la imatge de la formació política”, i com molta gent, segons ella, l’han animat a fer el seu propi partit polític, ha decidit iniciar aquesta aventura quan acabi la legislatura. Tot i això, va definir Pintat “com un senyor, té la percepció d’estat”, però alhora es va queixar de no haver sentit el suport dels seus companys de partit en determinats moments quan es considerava injustament atacada.