Quan la Covid és persistent

El món de l'esport no ha estat, lògicament, aliè als efectes de la pandèmia i totes les activitats, jugadors i equips s'han vist d'alguna manera afectats per la Covid-19. A Andorra s'han viscut brots importants en algunes entitats, com el cas del MoraBanc Andorra, on entre plantilla i cos tècnic es van arribar a infectar 15 persones, o el de l'FC Andorra, on pocs es van salvar i van haver de patir fins a dos brots. L'Atlètic Escaldes, de la Lliga Multisegur, també va quedar seriosament afectat, el CE Sant Julià de futbol sala va tenir algun cas, així com diferents esquiadors del país. En l'esport, per tant, aquesta afectació ha estat, en alguns casos, molt ressenyable, sobretot atenent les derivacions o seqüeles que, en alguns actors d'aquesta activitat, els ha provocat patir el corona­virus.

Alguns casos, com el de la tennista resident Georgina García, són extremament cridaners. “Durant la malaltia ho vaig passar bastant malament, però les seqüeles han estat horribles”, reconeix. “No vaig poder recuperar el gust ni l'olfacte fins gairebé un mes després de ser negativa i, a més, tot va derivar en un cúmul de contratemps i lesions derivades de la Covid-19.” En aquest punt, afegeix que “diria que si ara encara no em trobo al cent per cent és perquè no he fet net de tot el que m'ha provocat la malaltia”. I és que el cas de l'Huracán –sobrenom amb el qual és coneguda la tennista– és d'aquells per no donar crèdit. “Em va agafar tot plegat enmig de la pretemporada [es va infectar poc abans de les festes de Nadal] i, un cop superada la malaltia, encara donava falsos negatius”, comenta. Per acabar-ho d'adobar, Georgina va haver de fer dues quarantenes més, a banda de la pròpia en passar la malaltia, una en arribar a Dubai –on disputava la prèvia de l'Open d'Austràlia– i una altra tot seguit, quan va arribar a Melbourne per disputar l'esmentat Grand Slam. “Quan em van dir que en el meu avió cap a Austràlia hi havia un positiu i havíem de quedar tots confinats a l'hotel no m'ho podia creure.” A tot això, relata la Georgina, s'hi afegien les dificultats per no poder competir i per entrenar en una habitació d'hotel. “Durant el tercer confinament vaig poder treballar una mica a l'habitació però la incertesa per la situació i els nervis em van provocar un quadre d'estrès”, afegeix. A més, les seqüeles derivades de la Covid-19, les dificultats per acabar de respirar correctament i les incomoditats que tot plegat li provocava, amb molèsties incloses, la van fer caure en primera ronda del torneig. “I per rematar-ho tot, com que tenia problemes per respirar i havia de forçar l'abdominal per colpejar la pilota, vaig acabar amb una lesió a la zona”, lamenta.

Alguns casos han estat una mica més lleugers i no tan desafortunats, com el del jugador del MoraBanc Andorra Tyson Pérez. L'aler-pivot introdueix que “sí que vaig tenir símptomes, molt mal de cap, molta febre, pèrdua del gust i l'olfacte, el típic. Els primers dos o tres dies van ser força durs perquè va venir tot de cop, i després a poc a poc va anar baixant la febre i el mal de cap també va començar a marxar”. El jugador tricolor apunta que “vaig tenir la sort que, quan vaig millorar, vaig poder començar a fer exercicis a casa, i quan vaig poder tornar a la pista estava bé físicament i no vaig notar gaire haver passat la malaltia”. El canvi sí que se li va manifestar més tard i explica que “la primera setmana va anar bé, però deu dies després, que vam tenir molta càrrega, sí que es notava muscularment que no estava del tot bé i no responia com havia de respondre. També notava el múscul fatigat i no explosiu com mesos abans, i en aquest aspecte sí que vaig notar-ho”. En tornar a competir, Tyson reconeix que “sí que em vaig notar força bé, sense cap tipus de problema. Se'm va ajuntar l'aturada per la lesió, però és normal i, en definitiva, vaig tornar bé i potser els últims minuts sí que estava més cansat del que era habitual, però crec que era normal”. “Ara ja no em noto cap tipus de seqüela”, clou.

Margot Llovera, pilot de raids, es va infectar simultàniament amb el seu pare i encara assegura desconèixer-ne l'origen. La pilot comenta que “vaig passar uns primers dos dies bastant dolents. Tenia molt mal de cos, però no sabia encara que era per la Covid perquè el dia anterior m'havia fet una prova de control i va resultar negativa”. Llovera explica que “un cop confirmat el positiu amb una PCR va coincidir, curiosament, en el moment que ja em trobava millor, però vaig perdre el gust i l'olfacte”. Un cop superada la malaltia i la Margot va reprendre els seus entrenaments, va començar a notar que quelcom no anava bé. “Em notava molt cansada i em costava moltíssim recuperar”, apunta. “Potser anava un dia al gimnàs i no feia gran cosa o una activitat més suau i havia d'estar massa temps per recuperar”, afegeix. En tot cas, la pilot andorrana va seguir el camí de la recuperació “pas a pas, cuidant molt la nutrició i fent net”, i ara, subratlla, “em trobo perfectament”.

Per part seva, el jugador del CE Sant Julià de futbol sala Roge da Silva reconeix que tot plegat li feia molt de respecte. “Vaig ser dels primers que la van agafar i tenia molta por, ja que soc asmàtic”, exposa. En aquest sentit, explica que “veia les notícies i sí que em feia molt respecte. A més, els primers dies amb la malaltia ho vaig passar fatal, amb molta febre i amb molts problemes per poder respirar”. El jugador explica que “no tenia forces, un mal­estar molt gran però a poc a poc, aquesta sensació va anar disminuint”. El problema li va arribar quan, després de rebre l'alta i poder incorporar-se als entrenaments, “seguia tenint poca força i les primeres setmanes van ser, realment, molt i molt dures per a mi”. Da Silva apunta que “aquest malestar que explicava es mantenia dins del cos i era incapaç de generar cap tipus d'energia que em permetés seguir entrenant i la sensació que tenia era massa incòmoda. Fins i tot em costava moltíssim acabar un simple entrenament”.

Símptomes de la inactivitat

El jugador de l'equip lauredià recorda que “quan vaig tornar a un estat de forma òptim, després d'uns 15 dies, tot va canviar i recordo que la millora va ser bastant progressiva”. La seva condició d'asmàtic va dificultar bastant el progrés però subratlla que “durant els 15 dies, bona part de la millora l'anava notant en la respiració, que cada cop ho podia fer amb més normalitat”. A més, s'ha de tenir en compte que l'aturada de l'activitat quan es passa la malaltia fa que, un cop recuperat el treball, costi molt més recuperar la normalitat física. “Sí, és clar, feia molt de temps que estava aturat pel virus, em faltava ritme de competició i tot això es nota, però de mica en mica vaig anar notant que millorava cada cop més”, indica. Com a esportista, Roge no és una excepció a l'hora de valorar la tornada a l'activitat després de superar la Covid-19 “com si fos una pretemporada”. Afegeix que “em vaig posar a pensar i, realment, em van perjudicar més les seqüeles que em va deixar la malaltia –el fet de no poder respirar bé i tot el que això comporta– que el fet d'estar aturat quan el cos no estava programat per estar-ho, com si diguéssim”. Da Silva insisteix que “després dels 15 dies, aquelles sensacions tan dolentes a l'hora d'entrenar i les seqüeles que m'havia deixat la malaltia i que tant es notaven ja no les sentia, però sí els factors físics per la falta de ritme de treball i de competició”. Després de tot, el jugador confessa en veu alta que “per sort tot això ja ha acabat i queda com una experiència més que, malauradament, recordaré sempre”.

AFECTACIONS EN L'ECONOMIA

Més enllà de l'aspecte sanitari, l'afectació a causa de la Covid-19 en el món de l'esport s'ha notat, especialment, en l'economia, ja que la gran majoria dels clubs i de les federacions del país van veure reduïts els seus ingressos a causa de l'emergència sanitària. La falta d'activitat i la necessitat de destinar tots els esforços monetaris a lluitar contra la pandèmia va fer que es reduís considerablement l'import que l'executiu destinava a les subvencions esportives. De fet, les entitats que rebien aquestes ajudes van acabar renunciant a 514.000 euros dels que havien estat assignats en primera instància per tal de cedir-los al fons de solidaritat que el Govern va impulsar per fer front a l'emergència sanitària. Les federacions i clubs esportius van mostrar una comprensió màxima per la reducció de les subvencions (la principal font d'ingressos de la majoria de les entitats), perquè van entendre que les prioritats en un moment complicat i amb una màxima incertesa per com evolucionaria la situació (la secretaria d'Estat d'Esports va avisar de la reducció de subvencions a final del mes de març) havien de passar a ser unes altres. Tot i veure els ingressos molt minvats, les federacions i clubs esportius van poder sortir endavant amb la reducció dràstica de les despeses, ja que les competicions o entrenaments van quedar sota mínims, i això va comportar una disminució de les despeses de les diferents associacions esportives que en va permetre la subsistència. També van haver de fer front a l'impacte econòmic de la crisi dues de les entitats més importants del país, com són el MoraBanc Andorra i l'FC Andorra. En el cas de l'equip de la Lliga Endesa, no es va arribar a executar un ERTO com en altres equips de l'ACB, però sí que va haver-hi un acord amb tota la plantilla per reduir el salari un vint per cent si no es reprenia la competició (finalment sí que es va acabar fent), a més de perdre una quantitat important d'ingressos en concepte de venda d'entrades, ja que faltava, per exemple, per jugar-se el duel contra el Madrid. En total, el president del club, Gorka Aixàs, va quantificar la pèrdua d'ingressos en uns 300.000 euros. En el cas de l'equip de futbol que és propietat de Gerard Piqué, també van caure els ingressos per la venda d'entrades (una quantitat molt menys important), i la plantilla i el club van arribar a un acord per executar una rebaixa salarial a causa de la disminució dels ingressos per a l'entitat.

QUAN L'ESPORT ES VA ATURAR

No s'havia arribat ni tan sols a final de març quan l'esport del país va notar les primeres afectacions per la Covid-19 abans d'aturar-se completament. El 10 de març l'ACB, l'RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol) i l'FCF (Federació Catalana de Futbol) van anunciar que disputarien els partits de les seves competicions a porta tancada durant dues setmanes, fet que afectava el MoraBanc Andorra, l'FC Andorra o el CE Sant Julià. L'endemà, la decisió va ser suspendre 15 dies les competicions, i també s'hi van afegir les federacions de vòlei, handbol o patinatge. La FAF va mantenir en un primer moment la jornada de la Lliga Multisegur, però tampoc no es va acabar de disputar. El dia 13 es va acabar aturant definitivament l'esport amb l'anul·lació d'entrenaments i competicions de rugbi, karate o atletisme. Paral·lelament també anaven caient les competicions internacionals que se celebren habitualment al país, com el Mundial de trial indoor, l'Skyrace Comapedrosa, la Copa del Món del quilòmetre llançat o la Pujada a Arinsal. Van ser gairebé dos mesos d'aturada total fins que dilluns 4 de maig va començar la reobertura esportiva amb els primers entrenaments. Primer van ser la plantilla del MoraBanc, els 51 atletes becats al programa ARA i els ciclistes i pilots de motos residents. A poc a poc també es van anar incorporant als entrenaments alguns equips, i van tornar a fer-se competicions com la Copa d'Andorra de curses de muntanya o la cita del Mundial de trial de Sant Julià de Lòria. L'arribada de la segona onada de la Covid a la tardor va provocar una nova aturada de competicions, que ara estan tornant a poc a poc a la normalitat.

'Tyson' Pérez, Aler-pivot del MoraBanc Andorra

“vaig tenir molt mal de cap, molta febre i pèrdua de gust i olfacte. al principi va ser dur”

Margot Llovera

“em notava molt cansada i em costava moltíssim recuperar-me de l'exercici físic”

Roge da Silva, Jugador del CE Sant Julià

“vaig ser dels primers que la van agafar i tenia molta por, ja que soc asmàtic”

Georgina García, Tennista

“No em trobo del tot bé i crec que encara estic patint les seqüeles de la malaltia”