Entrevista a Antoni Trilla
“Totes les vacunes són efectives per evitar casos greus”
El doctor Antoni Trilla veu amb esperança el futur a curt termini però insisteix a mantenir les mesures de protecció com a mínim fins que la població de risc estigui vacunada. Recorda que ara l’objectiu és rebaixar la pressió sanitària, fet que permetrà reduir les restriccions en totes les activitats.
Fa un any de l’esclat de la Covid-19. Estem a la fase final de la pandèmia o encara haurem de tenir paciència?
Estem encara en plena pandèmia, en una situació que objectivament està sent terrible, que no ens esperàvem ni ens imaginàvem. Però si ens comparem a com vam estar especialment en la primera onada, la situació ha anat evolucionant amb més coneixement del virus, i sabem una mica millor com tractar els pacients i disposem ja de les vacunes, encara que malauradament no amb el volum que voldríem ni amb la rapidesa que ens agradaria, però amb tota seguretat ens ajudaran a controlar millor la pandèmia. L’horitzó és més positiu, no és ràpid, això no és d’ara per demà, però gradualment anirem millorant, segur, malgrat que encara és possible que tinguem alguns alts i baixos. És a dir, de vegades pot ser que augmentin els casos, que alguna variant que dona la volta al món afecti més, però la tendència és que si aconseguim vacunar especialment de manera ràpida tota la població que més probabilitats té de desenvolupar una malaltia greu, sobretot els majors de seixanta anys, el panorama serà més esperançador.
Tot i els avenços, pel que comenta, encara podem esperar una nova onada?
Ara és una carrera entre nosaltres, les vacunes i el virus. La població ha d’entendre que mentre no tinguem un grau bastant més alt de protecció hem de seguir fent el que ja sabem de memòria: la distància, la ventilació, les mascaretes... Les vacunes aniran reduint el nombre de persones que poden passar la malaltia, primer les que pitjor poden passar-la i després a poc a poc la població en general, i això dificultarà la circulació del virus. Però el virus es va adaptant i intentarà reproduir-se. En aquest sentit, no es pot descartar que per alguna de les variants que puguin sortir les vacunes perdin una mica d’efectivitat i s’hagin d’ajustar, això és el que ens pot fer anar endavant i enrere, però cada vegada tindrem menys problemes tot i que de vegades puguem tenir algun repunt.
Els confinaments ja els podem deixar de banda?
Haurien d’anar molt malament les coses per haver de tornar a pensar en confinaments. Sí que hi ha determinades restriccions d’horaris o algunes activitats que fins que no hi hagi una part important de la població vacunada haurem de seguir fent per trobar aquest equilibri tan difícil entre els contagis i l’economia.
I pel que fa a mesures de protecció com les mascaretes, ens queda molt temps de mantenir-les?
Algunes restriccions han vingut probablement per quedar-se d’una manera o una altra però espero que molt limitades en el temps o l’indret. Per entendre’ns, potser haurem de viatjar en avions amb mascareta durant bastants més mesos o potser a Catalunya hem d’anar en metro o autobús amb la mascareta o portar-la dins d’un pavelló tancat per anar a veure un partit de bàsquet. La mascareta en espais tancats amb molta gent en contacte prolongat serà l’últim que es traurà. A l’aire lliure crec que més tard o més d’hora ens l’acabarem traient. El meu desig és passar l’estiu sense portar-la a l’aire lliure.
Parlava de les vacunes que són la gran novetat i també la gran esperança. Ja han arribat les primeres però sembla que per donar resposta a tota la població encara haurem d’esperar. Quan farem vida normal?
Quan va començar la pandèmia tots dèiem que ni en els nostres millors somnis les tindríem abans de 18 mesos i n’han trigat deu. I a més són vacunes que tant en els assajos inicials com ara, amb l’aplicació diària a molts països del món que ja estan vacunant massivament, Israel, Anglaterra, els Estats Units, etcètera, no només corroboren que les dades d’efectivitat són bones, sinó que fins i tot a vegades són millors. Aquestes vacunes, les tres que bàsicament tenim ara a Europa, són molt efectives per reduir els casos greus, els ingressos i les morts, que és el que ens interessa d’entrada. A poc a poc ja anirem veient si totes elles són més o menys efectives en la reducció de la transmissió o en els casos lleus. Però ara ens interessa frenar els casos greus i per això totes són bones. Si aconseguim distribuir-les a la població més vulnerable reduirem molt la càrrega sobre el sistema sanitari. I si us hi fixeu, a Andorra, igual que a Espanya i quasi arreu del món, la raó principal per posar mesures restrictives als restaurants, etcètera, és evitar que el sistema sanitari es col·lapsi. Per tant, si traiem aquesta pressió es pot començar a alliberar una mica el que fem cada dia. Sobretot si la gent gran està vacunada podrem garantir que en els pocs casos greus que hi hagi siguin atesos i el sistema sanitari funcioni amb normalitat i també pugui atendre la resta de patologies. Si tot va bé, això ho hauríem d’aconseguir abans de l’estiu, la qual cosa ens donarà una millor perspectiva.
En el cas d’Andorra, on el nombre de la població és més reduït, quan calcula que la major part dels ciutadans podran estar vacunats?
Esteu en una posició més envejable. Aquí, a Andorra, el que s’ha d’intentar, i em consta que així ho està fent el Govern, és vacunar la població de més risc el més ràpidament possible. I això crec que serà factible perquè disposeu de diferents vacunes i totes per a aquest punt en concret són bones. I crec que a més heu pres una decisió que és absolutament encertada, que és recomanar la utilització de la vacuna d’AstraZeneca sense límit d’edat, que és el que ha dit des del primer dia l’Agència Europea del Medicament i l’Organització Mundial de la Salut, i que és amb el que a Europa ens hem embolicat. Això ha sigut per una qüestió d’afinar molt algunes de les dades de la vacuna i no tenir en compte que ara ja tenim informació molt potent d’Escòcia i altres països del món, que aquesta vacuna per reduir els ingressos a les UCI i les morts és tant o més efectiva que les Moderna o Pfizer. Després, per a la resta de la població més jove i que no té cap malaltia probablement trigueu una mica més, com tots, a tenir-la protegida.
Ha comentat reiteradament que les tres vacunes són bones per reduir els casos greus. Per a la resta d’aplicacions, hi ha diferències?
La vacuna de Pfizer i la de Moderna són pràcticament iguals. La d’AstraZeneca, com la de Janssen o la russa, estan fetes amb una altra metodologia però també funcionen. Si filem molt prim hi ha diferències entre elles. Cal tenir en compte que les primeres, Pfizer i Moderna, van fer els assajos quan només hi havia una soca i la resta els van fer quan ja hi havia més variants. I alguns dels assajos s’han fet en el que diríem territori hostil, és a dir, a Sud-àfrica, al Brasil, llocs on hi ha molta circulació de soques que segurament no són tan sensibles a la vacuna. Aquestes vacunes van tenir uns resultats que agafats en aquell context no van ser tan bons com els de les primeres. I és veritat que no són tan bones per aturar els casos lleus a l’Àfrica del sud, però això aquí no ens afecta ara per ara. Però és que a més encara que hi tingués a veure, el que estem intentat ara és frenar els casos greus i en aquest cas han demostrat la mateixa efectivitat. Per tant, el debat, que és absolutament legítim, es podria tenir, si se’m permet, quan ens sobrin les vacunes i ja només quedin quatre persones per rebre la dosi. Però en aquests moments, agafar-se a detalls tècnics quan ha de quedar clar que les vacunes són segures i efectives, especialment per reduir els casos greus, és un debat que només podem tenir aquells que pensem que podem triar tot el que volem i que ens toca el que nosaltres demanem.
Caldran noves vacunes o simplement s’hauran d’anar adaptant a les variants del virus?
El titular és que a Catalunya s’han aïllat per exemple 10 casos de la variant sud-africana? O que tenim 10.000 casos de la variant normal? Molts cops el titular són els 10 casos, però això no té un impacte en la salut pública. En les circumstàncies actuals, les vacunes són molt efectives i és probable que també ho siguin en aquestes noves variants. Per tant, ho hem de veure des d’un punt de vista positiu: tenim vacunes efectives, les variants poden suposar un problema però de moment està localitzat i en tot cas es podran anar ajustant en cas necessari.
Hi haurà més pandèmies?
Sí, tot i que desitjo que no ens toqui viure una altra de la magnitud d’aquesta. Ens hem d’anar preparant per identificar quins bitxos poden provocar les pandèmies en el futur. I això què vol dir? Reforçar molt la vigilància en la salut global de les persones, dels animals, del planeta, perquè la majoria s’originen en animals. Per tant, el dia que es detecti un altre coronavirus que encara no ens ha afectat i que no sabem si mai ho farà, s’haurà d’estudiar perquè en el cas que faci el salt a l’espècie humana ja en tinguem més coneixement. Caldrà reforçar, i molt, els sistemes de vigilància epidemiològica d’arreu del món per detectar-los abans i no anar a cegues com ens ha passat ara.
Hi ha un corrent de gent crítica amb la gestió de la pandèmia i que fins i tot nega alguns aspectes de la crisi sanitària. Ho veu perillós?
Ser crític amb la gestió de la pandèmia és necessari i toca sempre que la crítica sigui constructiva amb el coneixement i les eines que teníem i tenint clar que fer una anàlisi mirant pel retrovisor és fàcil, el que és difícil és mirar endavant. La crítica és legítima sempre que sigui desapassionada i despolititzada. Respecte als negacionistes, malauradament crec que són maneres d’intentar explicar una cosa que és més complexa i senzilla. Aquesta és una evolució natural dels virus i és real, i si no que vinguin als hospitals a veure-ho. Tot el que s’ha intentat fer ha sigut per reduir la transmissió. Que a vegades s’ha fet millor i a vegades pitjor, totalment d’acord, però negar que és una malaltia infecciosa que està provocada per un virus, que es transmet de determinada manera i que les mesures de prevenció són les que són, no té sentit. Fer-ho és entrar en les teories de la conspiració, que tenen un gran avantatge per als que se les creuen, que és que no es poden demostrar ni refutar.
Deixi’m fer d’advocada del diable i plantejar-li un parell dels seus arguments per intentar donar-los resposta. Demanen com pot ser que en algunes famílies només es contagiïn alguns membres tot i viure junts o que el virus estigui afectant més els països rics que els pobres.
El 80% de la gent que pateix la malaltia contagia un 10% i en canvi hi ha un 20% que contagia un 80%. Això depèn de factors individuals com la genètica o el sistema immunològic i d’altres aspectes, però és cert que entra un cas a casa i no es contagia ningú més i en canvi d’altres afecten tota la família. Un exemple, que ja sé que no convencerà aquesta gent, és la variant britànica, que és més contagiosa i s’està veient que si entra en un domicili apareixen tres, quatre i cinc casos. Pel que fa als països rics i els pobres, en general els primers són més transparents, proporcionen més dades i estan sotmesos a més control, per tant sembla que els ha afectat més, hi ha més estadístiques, la premsa fa la seva feina... els països amb renda més baixa tenen dues característiques principals que poden afectar. Una és que en general tenen una edat mitjana molt més baixa, un exemple pot ser l’Àfrica subsahariana, que fins ara pot haver estat cert sector de protecció. I, l’altra, perquè tampoc ens hem d’enganyar, és que hi ha menys dades i proves. L’exemple que això no sempre és així és Sud-àfrica, que és un país relativament més ric, més desenvolupat, i estan tenint una pandèmia també important, és a dir, que això tampoc els protegeix.
CERTIFICAT PER VIATJAR PER LA UE
El passaport sanitari torna a estar sobre la taula. Hi està d’acord? En l’àmbit de la Unió Europea, i us hi incloc, s’ha de prendre una decisió comuna. Crec que per viatjar internacionalment ja tenim l’exemple dels certificats de vacunació de la febre groga, que en alguns països no entres si no tens la vacuna, i ara també passarà amb la Covid-19. A partir d’aquí, per moure’ns dins de casa, que et demanin un certificat o una PCR ja és més complicat perquè aquí intervenen altres idees de llibertat individual, però internacionalment segur que s’acabaran demanant. Això vol dir que els que no tinguin vacuna no podran viatjar? És una qüestió que cal tenir present perquè ara no tenim prou vacunes per a tothom i per tant demanar això pot crear privilegis a una part de la població. Això es pot ajustar demanant per exemple una PCR negativa, exigint quarantenes al país on viatgis abans que no et puguis moure lliurement o esperant que les vacunes siguin per a tothom. Ara encara hi ha coses que no sabem i que també afectaran el passaport com ara la durada de la immunitat, que farà que probablement els certificats hagin de tenir data de caducitat.