Víctimes col·laterals

Les conseqüències de la crisi de la Covid-19 han anat molt més enllà de les sanitàries, provocant i agreujant els problemes econòmics de tota la ciutadania. El mes de març esclata la pandèmia al Principat i en qüestió de pocs dies el Govern decreta el confinament total de la població i totes les empreses –amb l’excepció de les considerades serveis essencials–, que es veuen obligades a abaixar les persianes. La decisió deixa una imatge històrica i inusual al país, amb els carrers comercials principals sempre plens de gom a gom ara completament buits. L’aturada de l’activitat econòmica per frenar els contagis obliga les empreses a prescindir de treballadors o fins i tot es veuen abocades a tancar per sempre.

El tancament de fronteres i la impossibilitat de rebre turistes ha impactat especialment entre països com Andorra, amb una gran part del teixit productiu dependent dels visitants forans. Enmig d’aquest context incontrolable i d’evolució totalment incerta de la crisi, Govern i Consell General van regular per primera vegada al país la figura dels ERTO, amb percentatges d’ajuda per part de l’executiu molt ambiciosos, i es van desenvolupar diverses lleis i decrets per ajudar econòmicament el teixit empresarial i evitar acomiadaments. L’objectiu era clar: evitar que una crisi sanitària i econòmica es convertís també en una crisi social. Malgrat això, les mesures i restriccions imposades i la falta de turistes han provocat que no totes les empreses hagin pogut sobreviure.

Darrere les xifres d’ERTO, les ajudes per part de Govern i el cartell de cada empresa s’hi amaguen noms i cognoms de persones treballadores que han vist com el virus irrompia a les seves vides deixant-les sense feina de manera temporal o permanent, o obligant-les a tancar negocis que regentaven des de feia anys. És el cas de Toni Carvallo, expropietari del bar Tonny’s, a Sant Julià de Lòria. La seva vida és la restauració, sector al qual es dedica des que era petit. “Des dels nous anys que estic darrere d’una barra”, exemplifica, i detalla que des de fa quatre que regentava el local lauredià. Les restriccions de la pandèmia han impactat fortament en els negocis de restauració, primer amb el tancament total i després amb horaris d’obertura limitats i les mesures sanitàries que han de complir, com ara l’aforament o la distància entre taules. A tot plegat també se li ha sumat la manca de turistes.

A part de la il·lusió i la passió, Carvallo recorda que va invertir més de 100.000 euros a reformar el local, que va haver de mantenir tancat durant tres mesos i que després no es va veure amb cor de reobrir. “Era un local petit, no hi havia gaire espai i veient que les mesures per evitar el virus suposaven una gran inversió en plaques, gel i altres estris, i a més una reducció dels aforaments dels bars, no em sortia a compte mantenir-lo obert.” Va estudiar demanar les ajudes del Govern però assegura que no era suficient i que no es podia endeutar més. Amb tot, Toni Carvallo té ja en ment un nou projecte “per tornar a començar” també relacionat amb la restauració. “És el que més m’agrada, el que sé fer, i és per això que ara estic treballant en una cuina central per preparar menjar take away”, exposa, confiant que el virus no li impedeixi engegar el nou negoci.

El Manuel Oliveira també porta tota la vida en el món de l’hostaleria. Concretament, s’hi dedica des de fa 27 anys i ara en feia més de tres que tenia la concessió del bar del Centre de Sant Julià. “Hi estàvem molt bé fins que va arribar la pandèmia, que ens va provocar una baixada de la facturació del 98%”, fet que va provocar que “al final ja no arribàvem a final de mes i vam haver de decidir d’un dia a l’altre finalitzar el contracte d’arrendament perquè no podíem ni pagar el lloguer ni pagar els treballadors”. “Estàvem molt il·lusionats amb el bar i fins que va arribar la Covid el projecte era genial, però les condicions que ens vam trobar després no ens van permetre seguir endavant”, relata, fent referència a les restriccions horàries i les mesures que ha hagut d’implementar el sector per reobrir.

Abans de donar-se per vençut, Oliveira indica que ell i el seu soci van intentar fer preus especials i diverses ofertes, però “ni així podíem arribar”. “El 8 de desembre va ser el nostre últim dia al Centre, ja havíem parlat amb el comú i es van portar molt bé amb nosaltres, van entendre perfectament la situació”, diu agraït.

Malgrat les dificultats, Oliveira té clar que cal seguir endavant i confessa que “l’hostaleria és la nostra passió i ens encanta la nostra feina”. I per això, segueixen amb un altre projecte. “La pandèmia ens va obligar a caure, però per sort encara teníem l’altre local, on som ara, la Caulla, a través del qual ara mateix anem tirant i podem seguir treballant”, comenta il·lusionat. “Arribem justets a final de mes, però no tenim ni treballadors ni res, ho gestionem tot els dos socis i gràcies a això podem mantenir-lo obert. Ara la nostra esperança és que la situació millori i puguem seguir tirant endavant perquè si seguim així gaire temps més potser també ens haurem de plantejar deixar aquest local i buscar-nos una altra feina. L’impasse d’obertures i tancaments des de fa un any ens acabarà matant a tots”, sentencia.

Se’ns dubte, un altre dels sectors que més han patit les conseqüències de la crisi econòmica derivada del coronavirus és l’oci nocturn. Es van veure obligats a tancar amb el confinament decretat al març, com totes les empreses que no eren considerades serveis essencials, però ja no han pogut reobrir. Carlos Nascimiento, propietari de quatre locals d’oci nocturn, exposa que li ha sigut impossible mantenir-los tots oberts i finalment ha pres la decisió de tancar la Creme. Nascimiento va començar en el sector fa nou anys i a poc a poc va anar incrementant els negocis que regentava. Explica que en el local que s’ha vist obligat a tancar hi treballava des de feia dos anys i “sap greu deixar-lo”. A més, “havia reformat la planta de dalt, ja ho tenia quasi tot muntat i volíem obrir el mes d’abril, però la irrupció de la pandèmia no ens ho va permetre i amb totes les restriccions que han anat sortint vaig decidir deixar el local”. “Estava fent reformes a la planta de dalt de la instal·lació per fer un bar de copes i mantenir la zona de baix com a discoteca, però al final vaig invertir diners que ara no tinc i no sortia a compte”, lamenta. Confia que la millora de la situació sanitària permeti ampliar els horaris d’obertura dels bars i poder mantenir la resta de negocis operatius.

Darrere dels ERTO

La pandèmia també ha passat factura als assalariats, molts dels quals s’han vist afectats per un ERTO total o parcial. És el cas de la Laura (nom fictici perquè prefereix mantenir-se en l’anonimat), que des del primer dia en què la mesura va ser factible, l’1 de maig de l’any passat, està en suspensió total del contracte. Té 45 anys i treballa en unes oficines relacionades amb el món de l’hostaleria. La història de la Laura es complica quan, poc després de saber que li havien de suspendre el contracte, li comuniquen que té càncer. Enmig de la suspensió per ERTO, agafa la baixa i un cop recuperada, quan per sort el càncer va remetre, torna en situació de suspensió. La notícia no és fàcil de digerir però amb serenor i positivitat confessa que “gairebé va ser millor així perquè tenia temps per a mi, per recuperar-me”.

La Laura afirma que l’empresa en la qual treballa sempre s’ha implicat amb els treballadors i que s’ha preocupat quan hi ha hagut problemes per cobrar els ERTO. Amb tot, admet que “sempre hi ha neguit per si la situació empitjora i perds la feina”. La manera de veure la vida de la Laura, però, és molt positiva i es manté tranquil·la perquè assegura que “no val la pena preocupar-se per una cosa que encara no ha passat i que potser no passa”. Al seu costat té la seva filla de 14 anys i el seu marit, que treballa en el món farmacèutic i per tant no s’ha vist afectat en l’àmbit laboral per la Covid, la qual cosa també l’ajuda econòmicament. Tot i així, exposa que mentre estigui en ERTO, que significa que també se li ha reduït una mica el sou, intenta menjar menys fora de casa o estalviar en altres qüestions.

Amb tot, no és pas això el que més preocupa la Laura. Segons indica, el més complicat per a ella és tenir el cap ocupat. “Són moltes hores a casa” que intenta omplir amb classes de català i anglès” per seguir-se formant, però admet que “com més dies passen sense treballar més difícil es fa”.

Per l’Albert (també nom fictici), la Covid ha agreujat una situació laboral ja complicada. Té 63 anys i va perdre la feina quan el Punt de Trobada va anunciar que tancava. Primer, explica, va estar en ERTO, i quan el contracte que tenia va finalitzar ja no el van renovar. Tot i que té experiència en diferents oficis, fa vuit mesos que no treballa i afirma que la pandèmia ho ha complicat tot encara més. Es mostra comprensiu amb els empresaris, ja que explica que també va tenir un negoci propi i entén les peripècies que ara han de fer per quadrar els números. “Degut a la Covid algunes empreses han hagut de tancar o posar els seus treballadors en ERTO, és normal que no contractin gent”, considera.

L’Albert està apuntat al servei d’Ocupació però de moment no ha tingut sort i ara ja fa vuit mesos que “no tinc cap entrada econòmica”. Tot plegat l’obliga a “anar molt dia a dia” i destaca que “si tens família vas trampejant la situació”. Està acostumat a treballar molt i durant moltes hores i estar ara desocupat no li resulta fàcil. “Intentes mantenir-te sempre ocupat i estar pendent de si surt alguna cosa però no és fàcil”, relata. El més important, per ell, és el suport de la família, la dona i els tres fills.

Els treballadors del sector de la neu també han patit de primera mà les conseqüències derivades de la Covid. Un exemple és el Toni Hernández, que amb la jubilació a cinc anys vista i amb més de 37 anys d’experiència a les pistes d’esquí s’ha vist enguany sense feina. En el seu cas, la crisi ja el va esquitxar al final de la temporada d’hivern passada, quan a mitjan març el virus va obligar a tancar les pistes abans d’hora. Durant l’estiu, Hernández va treballar a la caseta d’informació del parc natural de Sorteny, on admet que hi havia una “calma tensa” per la incertesa de com evolucionaria la situació. Els mals auguris es fan realitat quan la mobilitat entre els països veïns es veu limitada just quan havia de començar la temporada d’hivern. “Tens un gran neguit perquè no saps quan cobraràs però tu has de seguir pagant el lloguer i altres despeses”, recorda mentre explica que està separat i que té una filla de catorze anys. Confessa que ha hagut de viure “dels estalvis que tenia per al dia que em jubilés” i que s’ha hagut de posar al dia amb totes les lleis i decrets que s’han aprovat, i que “en tres mesos he adquirit més coneixement legal que en tota la meva vida”.

Després de passar uns mesos complicats a causa de la Covid en què tots han hagut de fer i desfer per poder encarar la situació, els afectats ara confien que l’arribada de les vacunes comenci a posar el punt final a un any que no oblidaran mai.

L'IMPACTE ECONÒMI

CONFINAMENT TOTAL La pandèmia esclata el mes de març del 2020 i el Govern decreta el confinament total de la població, que s’allarga fins a principi de juny. Totes les empreses, excepte les considerades serveis essencials, han de romandre tancades. ERTO Es regulen per primera vegada a Andorra el maig del 2020. La llei, aprovada pel Consell General el mes d’abril, preveu que les empreses es puguin acollir a la mesura fins al desembre. SALARIS El Govern decideix aportar fins al 75% del salari dels treballadors en suspensió total o parcial del contracte. AJUDES AL LLOGUER Els treballadors afectats per un ERTO tenen dret a una reducció del lloguer del 20% o a una carència hipotecària. També s’apliquen rebaixes en el cas dels negocis i s’ofereixen ajudes per pagar els subministraments. CRÈDITS TOUS Un acord amb Andorran Banking permet concedir crèdits tous a les empreses amb problemes de liquiditat a conseqüència de la crisi fins a un valor de 60 milions d’euros. PROGRAMES D'OCUPACIÓ La crisi provoca que el nombre de persones desocupades augmenti i assoleix el seu pic el mes de juny del 2020 amb 1.873 registrats. El Govern crea diversos plans d’ocupació tant públics com privats per rebaixar la xifra i flexibilitza l’accés per sol·licitar les prestacions per desocupació involuntària. RESPIR A L'ESTIU La pandèmia permet cert respir al teixit econòmic els mesos d’estiu. El confinament total s’acaba i les empreses poden reobrir amb restriccions que canvien segons l’evolució de la crisi sanitària. SENSE TEMPORADA D'HIVERN La situació sanitària dels països veïns impossibilita l’arribada de turistes durant la temporada d’hivern. Les pistes decideixen obrir només una part dels dominis i l’entrada es restringeix als residents. AJUDES ALS TEMPORERS La difícil situació a les pistes d’esquí deixa molts temporers sense feina. La Creu Roja i Càritas, en coordinació amb Afers Socials, els donen un cop de mà, sobretot menjar i productes de primera necessitat. NOVA LLEI DELS ERTO L’evolució de la pandèmia obliga a aprovar una nova llei dels ERTO que entra en vigor el gener del 2021 i permet aplicar la mesura fins al juny. El nou text és menys ambiciós que l’inicial però deixa la porta oberta a ser més permissius en l’aplicació de la figura en aquells sectors més afectats per la crisi com són tots els relacionats amb el turisme i l’esquí.

Toni Carvallo, Expropietari del bar Tonny’s

“Les mesures per evitar el virus eren una gran inversió i no em sortia a compte”

Manuel Oliveira, Expropietari del bar del Centre

“L’‘impasse’ d’obertures i tancaments des de fa un any ens matarà a tots”

Toni Hernández, Treballador dels camps de neu

“Tens neguit perquè has de pagar el lloguer però no saps quan cobraràs”

Albert, Sense feina des de fa vuit mesos

“La covid ha provocat erto

i tancaments,

és normal que no es contracti”