Els crèdits tous es podran tornar en més de 5 anys

El programa de crèdits tous destinats a les empreses ha estat i és, juntament amb els ERTOS, la injecció econòmica més important de l’Estat per pal·liar la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19. Les condicions eren clares: el primer termini era d’un any que es va prorrogar sis mesos de forma automàtica i el Govern els avalava i es feia càrrec dels interessos del 0,25%. Faltava però establir quan i com s’haurien de retornar els gairebé 136 milions concedits en ajuts quan arribin els primers venciments a partir de l’octubre (sempre que Govern no decreti una nova prorroga). Els beneficiaris dels crèdits tindran més de cinc anys de marge per tornar el préstec, segons ha pogut saber el Diari. És el resultat de les negociacions entre les entitats financeres i l’executiu de les quals només falta tancar els serrells, però el que és inamovible és que el termini es mourà al voltant de la mitjana dels països del nostre entorn que se situa entre els cinc i els vuit anys. El que queda fixat és el temps màxim per satisfer el deute, que evidentment es pot retornar abans. També s’ha tancat la fórmula que tindran els crèdits tous a partir del seu venciment i el model actual de pòlissa es reconduirà en forma de préstec del que està sobre la taula que el Govern continuï assumint el cost financer durant els dos primers anys. D’aquesta manera s’aniran amortitzant els 135,8 milions que s’havien concedit a final de febrer a partir de l’octubre i a mesura que vagin arribant al venciment. Cal tenir en compte que els divuit mesos de carència comencen a comptar a partir del moment en què s’han atorgat. Ara bé, era imprescindible tenir tancades les condicions que seran efectives des del primer crèdit afectat per no crear greuges comparatius amb independència de la data del venciment.

Evitar estrènyer massa

Les primeres estimacions realitzades a partir de les anàlisis dels tècnics de risc dels bancs fixaven el retorn en tres anys, un termini que es va rebutjar des de les mateixes entitats per considerar que era extremament exigent i difícil de poder complir. La següent variable va ser la dels cinc anys i que finalment estarà més a prop de la ponderació del que es farà a Europa (França 5 anys, Espanya 5 més 3 prorrogables, Suïssa 8 i Itàlia 6). Una decisió que satisfà les demandes de la Cambra de Comerç que fixava els terminis en la mateixa línia per no comprometre el múscul financer de les empreses quan es recuperi l’activitat econòmica. Però sobretot respon de forma efectiva a la preocupació dels titulars dels negocis amb un volum de facturació més baix que volien saber el més aviat possible de quin temps disposarien per retornar-los i que aquest s’allargués el màxim possible.

La quantitat total dels crèdits tous concedits fins el moment s’eleva a 135.800.000, dels quals s’han utilitzat al voltant de 113, de manera que n’hi ha 23 que podrien retornar-se d’immediat. 132 milions són del primer programa que corresponen a més de 1.500 demandes amb prop de 86 mil euros de mitjana i 3,8 del segon programa. Ambdós amb les mateixes condicions. Del que es desprèn que Govern encara disposa d’un nombre força elevat de milions d’euros per continuar ajudant empresaris i autònoms des del moment en què la segona fase de crèdits tous està dotada amb 100 milions i resta oberta a noves sol·licituds. Malgrat que l’executiu no ha hagut de respondre com a avalador de cap préstec, sí que ha previst una taxa de morositat, que ha quantificat en el 18%; prop de 24,5 milions. Una variable que el ministeri de Finances va fixar tot prenent com a referència les ràtios que ha aplicat el Banc d’Espanya i que correspon al nivell màxim de risc.

Normes variables

El termini establert per liquidar els préstec no s’aplicarà de manera idèntica a tots els beneficiaris, sinó que l’extensió del crèdit es farà en funció dels estats financers de cada empresa afectada. Ara bé, segons fonts de l’executiu, la voluntat és donar les màximes facilitats per evitar que els negocis pateixin problemes de tresoreria que en puguin comprometre la viabilitat. El Govern vol evitar que cap empresa amb capacitat per tirar endavant sense tenir en compte les conseqüències negatives de la Covid-19 hagi de tancar perquè tingui tensions puntuals de liquiditat. Els programes de crèdits tous han suposat més del 60% de la injecció econòmica de 225 milions d’euros que s’ha dut i s’està duent a terme, hores d’ara, per ajudar a superar els enormes estralls que està causant la pandèmia, en el que ha estat l’esforç financer més important per a Andorra de sempre.

LES CLAUS

1. Mesures de xoc

Injecció econòmica a les empreses

El Govern ha posat en marxa des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 dos programes de crèdits tous per un valor total de 135,8 milions. L’executiu n’és l’avalador i es fa càrrec de les despeses financeres que estan fixades en un 0,25%.

2. Condicions

Pòlisses amb divuit mesos de venciment

La figura financera escollida ha estat la pòlissa de crèdit a la qual en un inici es va fixar un termini de venciment d’un any i que posterior es va decidir ampliar sis mesos de forma automàtica. Les primeres atorgades vencen el proper mes d’octubre.

3. Retorn

Canvi de producte i més enllà del 2026

Les condicions per fixar el retorn de l’ajut l’ha negociat Govern amb els bancs (falta acabar de tancar els serrells). De pòlissa passarà a préstec amb un marge de més de cinc anys i el Govern estudia pagar els interessos durant dos exercicis.