El PS denuncia la “persecució política” a Stop Violències

La comissió d’igualtat de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va debatre ahir sobre la situació de l’avortament a Andorra amb la intervenció de la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés. El debat, que també va comptar amb la presència de la consellera liberal Eva López i del president del grup socialdemòcrata, Pere López, va transcórrer en el marc d’un informe que prepara una diputada holandesa sobre l’assetjament pel dret a l’avortament i en el qual s’inclou Andorra i Polònia, entre d’altre països.

El debat, però, va girar més entorn a l’acusació de difamació contra l’activista per part de la Fiscalia que sobre la prohibició d’avortar al Principat. En aquest context, el socialdemòcrata va denunciar, durant la seva intervenció, la “persecució política” que el Govern està fent sobre Mendoza “des del moment que va donar instruccions perquè la Fiscalia la investigués”, segons va explicar al Diari. López va mostrar la seva “solidaritat” amb totes les persones que treballen defensant els drets humans i va insistir a remarcar que “la Fiscalia ha intervingut en aquest cas al dictat polític del Govern”. El socialdemòcrata va deixar clar que “considerem un error que l’acció dels activistes en qualsevol àmbit sigui perseguida judicialment”.

Per la seva banda, la consellera liberal va desmentir, tal com va tornar a ratificar Mendoza, que al país s’hagi obligat dones a parir per després donar els nens en adopció. També va explicar que Govern va portar el cas a la Fiscalia però que va ser la justícia la que va decidir obrir diligències. Per demostrar les seves afirmacions, la consellera de la majoria va convidar la diputada encarregada de l’informe a parlar amb la resta d’associacions feministes i visitar Andorra per conèixer de primera la mà la realitat del país.

Ressò internacional

El socialdemòcrata va recordar que al Principat l’avortament està penat i que el cas de la presidenta d’Stop Violències està agafant un ressò internacional important. “Encara que aquí es vulgui menystenir, el cas és a l’agenda internacional, a l’ONU, a Amnistia Internacional i ara també al Consell d’Europa, i molt probablement farà part d’un informe d’aquesta institució”, va indicar López. Per tot això, el líder del PS va afirmar que “no es pot seguir mantenint la posició d’un descrèdit com a estratègia perquè les institucions internacionals que treballen en l’àmbit dels drets humans estan recollint el seu cas”.

A l’entendre de López, les intervencions que va fer ahir la consellera liberal van ser “desafortunades i amb un to desencertat i impropi” per una comissió del Consell d’Europa. Amb tot, va remarcar que tot plegat és “conseqüència d’una decisió desencertada del Govern, que és perseguir judicialment una persona per les seves manifestacions com a activista i defensora del dret de les dones”. “Defensem que va ser un error portar-la a la Fiscalia, que és una manera de fer un exercici de força cap a aquelles persones que poden manifestar una posició discrepant i que la qüestió s’està complicant per la dimensió internacional que ha agafat”, va sentenciar Pere López.

LA FISCALIA CONSIDERA QUE HI HA INDICIS DE TRES DELICTES

La Fiscalia considera que existeixen indicis de tres delictes en les manifestacions sobre l’avortament que la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, va fer davant de la Cedaw, la comissió de l’ONU en defensa dels drets de les dones. En concret, el ministeri públic va instar la Batllia a incoar diligències prèvies envers Vanessa Mendoza com a autora d’uns presumptes delictes majors de calúmnies fetes amb publicitat contra el Govern i de difamació contra els Coprínceps, així com d’un delicte menor contra el prestigi de les institucions. Cal recordar que va ser l’executiu el que va decidir denunciar la presidenta d’Stop Violències al Ministeri Fiscal arran de l’informe que va presentar a la comissió de l’ONU i també partint d’unes declaracions fetes en una entrevista a Mendoza a la Cadena Ser el 8 d’octubre del 2019, en les quals afirmava, entre d’altres aspectes, que el Govern obliga les joves sense recursos a no avortar i a donar els fills en adopció.