Salut deixa d'administrar vacunes d'AstraZeneca

Diu la dita que quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. I això és el que va decidir ahir a última hora el comitè tècnic científic –amb l’assessorament de “l’expert” en vacunes de l’OMS Federico Martinón-Tor­res– després que Espanya, França, Itàlia i Alemanya anunciessin suspendre l’administració de la vacuna d’AstraZeneca pels possibles efectes adversos generats. “No hi ha uns motius clars per suspendre la vacunació, més aviat són més estratègics o polítics que no pas científics, però nosaltres, per prudència, l’ajornem en espera que l’OMS i l’Agència Europea del Medicament emetin un comunicat”, va manifestar ahir al vespre el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, qui deu hores abans havia rebut una injecció al braç d’AstraZeneca.

En aquest sentit, Benazet va assegurar que durant la tarda d’ahir el ministeri de Salut ja va notificar, via SMS, l’ajornament de l’administració de la dosi d’AstraZeneca a les 150 persones que tenien cita entre avui i demà. En el cas que els organismes sanitaris internacionals dictaminessin l’existència “d’un problema” amb el fàrmac anglosuec, aquestes 150 persones tindrien accés “a les altres vacunes que també ens han d’arribar”. Pel que fa a les 2.850 persones que ja han rebut una dosi d’AstraZeneca, el ministre els va traslladar un missatge de tranquil·litat. “Ningú dels que s’han vacunat ha de patir perquè pugui tenir un problema amb la vacuna”, va declarar Benazet, que va descartar que sigui necessari efectuar cap seguiment mèdic de les persones que han rebut el fàrmac d’AstraZeneca.

La dimensió de l’afectació

“Estem parlant d’una casuística mínima per a una població de 17 milions de persones vacunades. Hi ha 15 casos reportats de tromboflabitis i uns 20 de trastorn de la coagulació”, va expressar Benazet per dimensionar l’afectació d’una patologia que, a falta de confirmació científica, resta per determinar si és conseqüència directa del fàrmac anglosuec. A més, en les declaracions efectuades al matí, Benazet va indicar que aquesta patologia “és la causa més freqüent de mort sobtada”.

Dinamarca i Noruega van ser els primers països a suspendre la vacunació d’AstraZeneca i des de llavors Islàndia, Irlanda, els Països Baixos i Bulgària, i recentment Espanya –així com també Catalunya–, França, Itàlia i Alemanya han decidit, de manera preventiva, optar per la mateixa via. A més, altres països com ara Àustria, Estònia, Letònia, Lituània i Luxemburg van decidir retirar alguns lots de la companyia anglosueca.

L’Agència Europea del Medicament (EMA), que ja va posicionar-se la setmana passada tot descartant la relació entre AstraZeneca i els casos de trombosis, segueix treballant en la realització d’un informe que pugui esclarir si existeix una relació entre la presència de coàguls sanguinis i l’administració d’una dosi de la vacuna. En tot cas, el comitè de farmacovigilància de l’EMA va emetre ahir un comunicat en el qual declarava que “els beneficis de la vacuna AstraZeneca en la prevenció de la Covid-19, amb el risc associat d’hospitalització i mort, supera els riscos dels efectes secundaris”.

En la mateixa línia, l’OMS va dictaminar la setmana passada que “no hi havia cap raó per no usar” la vacuna d’AstraZeneca. Ara bé, atès que la llista de països europeus que han decidit para­litzar la vaccinació ha augmentat, el màxim organisme mundial en l’àmbit sanitari es reunirà avui de nou per avaluar “més a fons” la seguretat del vaccí.

El calendari de vacunació

La cap d’àrea de Prevenció de la Salut, Rosa Vidal, va assegurar ahir que les existències de vacunes al país –deixant de banda les 2.900 de Pfizer que es reserven per a la segona dosi– s’esgotaran demà, quedant així en espera de noves remeses que han d’arribar a l’abril a través de França, Espanya i el projecte Covax. Fins diumenge passat es van administrat 8.363 vacunes, 7.098 de les quals corresponen a primeres dosis i 1.265 a segones dosis. Al registre poblacional hi ha 30.146 inscrits, dels quals 4.706 són majors de 70 anys.

REPORTATGE

El torn de Benazet Són les 9.45 hores i, amb puntualitat britànica, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, fa acte de presència als voltants del centre de vacunació. Les portes del recinte de l’antiga plaça de braus, però, no han obert i, juntament amb el director de Protecció Civil, Cristian Pons, se’n va a fer temps al local de restauració que hi ha a la rotonda del Govern. Un quart d’hora més tard, l’acumulació de gent que vol entrar al recinte sobresurt de l’aparcament del comú i el titular de Salut, que no ha agafat tiquet com a la xarcuteria, es camufla a la cua com un ciutadà més en espera del seu torn. Somrient, accedeix a la carpa convençut de predicar amb l’exemple que tant ha replicat en rodes de premsa. Als seus 65 anys, forma part del grup poblacional que integra la tercera fase de vacunació i, com a membre més veterà del Govern, serà el primer a rebre la punxada al braç. Ja va superar la malaltia el mes d’abril i, per tant, li correspon el torn per acabar d’immunitzar-se. Acompanyat pels flaixos de les càmeres que ressegueixen tot el circuit, el ministre s’arremanga la samarreta i “sense tenir cap sensació rara” s’aixeca de la cadira per reposar els pertinents 15 minuts a la zona d’observació. “Potser és perquè vinc del món de la medicina, però m’emociona enormement rebre la vacuna. Després d’un any des de l’inici de la pandèmia, tenir unes vacunes altament eficaces és un fet que passarà a la història. Estic convençut que aquest és el camí per sortir de la pandèmia i segueixo pensant que a l’estiu tindrem un nivell d’immunitat molt gran”, pronuncia en el seu discurs a peu dret. La propera cita, si l’OMS i l’Agència del Medicament no diuen el contrari, serà d’aquí a tres mesos, de nou amb AstraZeneca.