Administració
Malestar a la presó per les retallades i 'premis' a carcellers
La direcció esgrimeix la necessitat d’estalviar per suprimir algunes pràctiques habituals
La sintonia entre una àmplia part de la plantilla de la presó i la direcció passa per uns moments delicats bàsicament per algunes decisions que ha adoptat Miquel Àngel Garcia des que va ser nomenat. Les queixes se centren principalment en el fet que, per una banda, s’apliquen retallades que afecten “el bon funcionament” del centre i, per l’altra, se segueixen atorgant complements de responsabilitat afegida (CRA) que el director decideix de “forma arbitrària a carcellers que són del seu cercle proper”.
Aquesta aparent contradicció, segons fonts de la presó, està generant un fort malestar. Expliquen que no es poden fer retallades esgrimint la necessitat de l’estalvi i per una altra banda destinar diners als complements de responsabilitat afegida.
Entre les reduccions de diners per a determinades partides hi figura la supressió d’una comissió que decidia quines mesures coercitives es podien aplicar a un pres durant la seva estada a la Comella. Estava formada per un instructor de tir, un metge extern, un monitor de tècniques d’instrucció i un representant de la direcció. D’aquesta manera, davant d’un possible aldarull els carcellers sabien si podien utilitzar la pistola elèctrica, manilles o altres instruments per reduir la persona. “Ara ja no es fa i l’altre dia, quan un pres va donar una puntada de peu a un comandament, se’l va haver de reduir amb el contacte directe perquè no teníem instruccions de què es podia fer servir que no fos perjudicial”. Per exemple, si un intern té problemes cardíacs la comissió vetava l’ús de la Taser, “però amb l’excusa de l’estalvi econòmic aquesta comissió ja no funciona”.
ELS COMPLEMENTS DE RESPONSABILITAT GENEREN MALESTAR ENTRE EL PERSONAL
L’assignació dels CRA no agrada gens a una part del personal penitenciari, que considera que aquests complements econòmics –que son de poca quantitat, tot s’ha de dir– s’atorguen de manera poc justificada i a persones “afins a la direcció”. Com a exemple, fonts dels treballadors es refereixen a aquests complements, que són provisionals, com una manera de pagar la fidelitat. Tot i que s’han de donar per un any, hi ha un carceller que el percep des de fa vuit i les perspectives són que es continuïn donant. Hi ha sis persones que fan feines alternatives com ara acompanyar interns al metge o encarregar-se dels productes d’alimentació, asseguren les mateixes fonts. D’aquests, quatre són comandaments, dels quals tres cobren el CRA: un oficial, un sotsoficial primera i un sotsoficial. Les fonts asseguren que no hi ha incentius entre el personal “ni perspectives de prosperar ni ambicions de millores”. Una altra decisió que ha provocat controvèrsia és que s’hagi suprimit la col·laboració amb la policia i duaners pel que fa als monitors de tir. Són cossos armats i compartir coneixements era positiu, asseguren, “però la direcció ha decidit que ja no es fan més”. En una nota informativa interna s’excusava algunes d’aquestes decisions en la necessitat de reduir la despesa, “però es podria fer un repartiment més equitatiu dels recursos”, afirmen.