Però aquell senyor fuma?

A l’abril de l’any passat el president dels estanquers de l’Alta Garona, Gerard Vidal, explicava en diferents mitjans francesos que els establiments més propers a Andorra havien duplicat la xifra de negoci. En temps de fronteres tancades als fumadors gals no els quedava més alternativa que comprar al seu país malgrat el desembors substancialment més gran que suposava. Ara els estanquers de les zones limítrofes amb Andorra i també Espanya (on el tabac encara és substancialment més econòmic que al veí del nord) tornen a lamentar-se del mal de sempre, la competència dels veïns. “La meva facturació ha baixat un 85%”, relatava un dels testimonis recollits pel mitjà France Bleu. Testimonis que relataven que durant el confinament havien acabat descobrint fumadors entre els seus conciutadans. Abans no els havien vist per la botiga.

I és que les restriccions de mobilitat causades per la pandèmia els ha permès quantificar la xifra de mercat que perden per tenir veïns que venen el mateix a un preu més baix. El cap dels estanquers de l'Arieja, Gérard Maury, afirmava al citat mitjà que amb la mobilitat oberta amb Andorra es perden entorn al 60% de les vendes a la zona sud del departament. A nivell de tot França, la xifra de volum de negoci que marxa per les compres en països veïns és del 30%. Maury assenyalava a més el desavantatge que suposa en el cas de l’Arieja l’acord entre els dos països que permet als compradors desplaçar-se al Principat i tornar a casa sense haver de presentar una prova PCR negativa.

I és que cal tenir en compte la diferència de preu, ja que el paquet de cigarretes de les marques més cares al veí del nord està a un preu al voltant dels 10,50 euros, i el mateix es pot trobar al Principat per 3,70. Una batalla que de moment els estanquers gals tenen perduda.