Brot de rumorologia a Arinsal

Per poc que se sàpiga, a Arinsal conflueixen diverses teories sobre l’origen d’un brot que va gestar-se fa dues setmanes i que ja s’enfila per sobre de la seixantena de casos. Tot i que hi ha veïns que prefereixen fer-se l’orni al ser preguntats i d’altres que n’ignoren completament l’existència, la gran majoria coincideixen a destacar que la successió de notícies relatives al brot no fa cap favor a la localitat massanenca. “Aquí a Arinsal a la gent li agrada molt la vida social i això és part del problema. Jo vaig estar en un local i em vaig contagiar fa dues setmanes mentre estàvem en un tast de vi entre un grup reduït d’amics”, admet un ciutadà d’Arinsal que prefereix mantenir el seu nom en l’anonimat. En el seu cas, sosté que excepte l’amic que va donar positiu no coneix cap altra persona que s’hagi contagiat, però assenyala a la comunitat angloparlant com a focus d’eclosió del virus.

Un dels locals més concorreguts per a aquest tipus de públic és el Hunters, que, a diferència d’altres locals, no ha abaixat la persiana. “El brot no s’ha produït aquí, el brot ha vingut importat des de fora. Jo porto obert des del juny i en aquests nou mesos no ha passat res i, sobtadament, ara hi ha un brot de coronavirus a Arinsal. Per tant, si volem permetre l’arribada de turistes al país, el Govern ha de ser responsable de testar aquestes persones que després marxen al seu país de retorn i no hi ha manera de provar si tenien el virus o no”, manifesta el Mike Howard, empleat del local. Òbviament, se sent interpel·lat quan es qüestiona si la comunitat anglesa és la causant de la “transgressió” de les normes sanitàries que ha repetit en diverses ocasions el Ministeri de Salut, però insisteix a parlar del “desgavell” del Govern a l’hora de seguir la traçabilitat del virus. “La setmana passada vaig tenir tres clients alemanys que van volar fins a Barcelona i després van venir fins a Andorra. I van estar esquiant i després van marxar cap al seu país. I durant tot aquest temps ningú els va fer cap tipus de control. Ningú els va testar a l’aeroport de Barcelona, ni quan van venir a Arinsal, ni quan van comprar els forfets a les estacions d’esquí. Així és impossible”, afirma. De fet, a tall d’exemple, explica que va rebre una carta del Govern “perquè hi havia una referència sobre que el meu bar que s’havia infectat de Covid-19 que circulava per WhatsApp”, raó per la qual es va desplaçar un treballador de l’Oficina Covid per testar tot el personal. “I tots vam donar negatiu”, indica.

El poble sembla, per moments, fantasmagòric, amb hotels i bars tancats, i se li ha de sumar la poca circulació de vehicles i la minsa afluència de gent pels seus carrers. Un dels seus conciutadans, que s’autodenomina com “l’ull de falcó d’Arinsal”, intenta aportar una mica de llum a la “rumorologia arinsalina”.

“Sabem que haa aparegut a principis de temporada, abans de Nadal, un grup de sis o set persones de nacionalitat anglesa, tot i que potser també hi ha algun irlandès, que s’ha anat passejant per tot el poble i que no mantenia degudament les normes sanitàries. No sé qui s’ha acabat contagiant, però el que sí que et puc dir és que arran d’aquest grup ha anat caient gent que coincidia amb ells en bars. És gent que entenc que té segones residències, tot i que tampoc ho sé al 100% perquè no soc agent del KGB. I com que no treballen, d’alguna manera han de passar el temps. Tan aviat te’ls trobes a la terrassa del Surf com a la Fogaceta, al Cisco’s o al Molí”, il·lustra aquesta peculiar garganta profunda, que afegeix un darrer ítem per acabar de barrejar-ho tot. “Diuen les males llengües que hi va haver una mica de descontrol amb el campionat de skimo. Mentre estaven en competició no es va veure a ningú pel poble, però just el dia que van acabar i van repartir les medalles, van sortir de festa perquè anaven molt contents i van tenir una nit de disbauxa”, conclou.