La justícia avala que un home adopti per gestació subrogada

La sala civil del Tribunal Superior ha acceptat la sentència d’un jutjat dels Estats Units que considera un home andorrà “pare natural” d’un nadó que va néixer en aquell país el juliol del 2020 per maternitat subrogada. La mare i el seu marit van portar a la justícia dels Estats Units el contracte signat entre les dues parts amb la intenció de ser considerats pares naturals del nadó. La sentència del tribunal nord-americà va declarar l’home andorrà el pare d’intenció de l’infant a conseqüència del procés de transferència d’embrions acordat entre les parts, i va manifestar que la mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit, mentre que “el pare d’intenció haurà de ser tractat per tothom com el pare natural”.

Els magistrats de la sala civil del Tribunal Superior donen la raó a l’home com han fet amb tots els exequàturs de sentències estrangeres d’aquesta natura que han tractat en els darrers anys. La diferència és que en la resta d’ocasions qui demanava l’aval a la maternitat subrogada eren parelles i ara es tracta d’un home sol. I li donen la raó malgrat posar en relleu en la sentència dictada el 26 de febrer que la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida que va entrar en vigor el març del 2019 estableix com a principi que la filiació en cas de gestació substituïda amb relació a la mare queda determinada pel part, i que és nul de ple dret el contracte pel qual es convingui, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.

No obstant això, recorden, el mateix article disposa que per a la resolució d’inscripció de títols estrangers que acrediten una relació constituïda a l’estranger i en què consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent l’interès superior del menor.

Vincle biològic de l’home

El tribunal considera provat que hi ha un lligam o un vincle biològic entre l’home i el nadó. “En el present cas, ressurt de la documentació aportada pel demandant que els embrions utilitzats procedien del seu esperma i dels òvuls d’una dona anònima, i per tant que la mare gestant no ha aportat cap òvul”, indiquen.

Els magistrats avalen la sentència, atès que queda establert el vincle biològic entre el demandant i l’infant, i perquè “la preservació de l’interès del menor a veure establerta la seva filiació de conformitat amb les resolucions estrangeres dictades no comporta al nostre criteri cap vulneració de l’ordre públic nacional o internacional, ni cap frau de llei”.