Amos de gossos els donen de baixa al cens per l'ADN

No tenen col·legi professional ni associació, i per primera vegada tots els veterinaris d’Andorra s’han posat d’acord i han consensuat un text per exposar públicament la seva oposició rotunda a la iniciativa dels comuns –menys el d’Escaldes– de crear un cens caní per poder identificar a quin gos pertany la defecació que el propietari no ha recollit de la via pública.

Els veterinaris són contundents. Diuen que no funcionarà i que serà un fiasco. Ho tenen clar, i s’aferren a un informe basat en criteris científics, tècnics, logístics, administratius, jurídics i econòmics. Paral·lelament han lliurant als comuns i al ministeri de Medi Ambient i Agricultura un informe en què detallen els motius pels quals no veuen viable l’actuació, I deixen ben clar que “els centres veterinaris no creiem en el projecte del genotipatge i en tot cas si hi participem és perquè ens veiem obligats, davant la insistència i la pressió del Govern i dels comuns participants”.

Els primeres signes els comproven cada dia a les seves consultes davant les peticions per donar de baixa dels Cens de Registre d’Animals (CRA) les mascotes amb el motiu de “trasllat”, un canvi que també permetrà als propietaris estalviar-se la taxa de tinença d’animals que implantaran el comuns per a cada animal.

Fiasco

També evoquen al temps de pandèmia i que el contacte amb els clients els permet deduir que no és el millor moment per afegir despeses als ciutadans i repliquen als comuns en base que “el genotipatge amb finalitats sancionadores té un percentatge d’èxit molt baix, no garanteix la resolució del problema d’higiene a la via pública i en canvi posa en perill els èxits assolits amb l’actual sistema d’identificació mitjançant el microxip i el mateix registre d’animals de companyia”.

Encara que els comuns tenen el suport del ministeri, els veterinaris estan disconformes. De fet s’estan trobant ja amb molts conflictes amb propietaris que han decidit eludir la sanció pel genotipatge (ADN) i veuen com cada dia hi ha clients que es volen donar de baixa del Registre d’Animals de Companyia (RAC); propietaris que no volen microxipar el seu gos; que volen microxipar però no el volen registrar al RAC, i fins i tots consultes per extreure quirúrgicament aquests dispositius, un fet que és il·legal.

Els veterinaris detallen que hi ha propietaris que consideren més avantatjós no registrar el seu animal o donar-lo de baixa i mantenir les femtes de l’animal en l’anonimat, que no pas registrar-lo i sotmetre’s “al risc d’haver de pagar reiteradament les sancions comunals”.

Els professionals consideren que l’ADN caní té una única finalitat, que és la de sancionar i que no aporta cap benestar animal o d’identificació en cas de pèrdua. Afegeixen també que la implementació té el risc que empitjorin els resultats d’identificació electrònica i registre al RAC, que augmentin els abandonaments i disminueixin les adopcions. Se suposa que la recollida la faran els agents de circulació, que s’han mostrat en contra d’aquesta tasca i que no disposen de prous recursos humans, cosa que passa també amb els banders.

En les seves conclusions els veterinaris són rotunds: tots els avenços que s’han aconseguit en els darrers anys es poden perdre de cop. Els professionals han fet arribar la seva postura al ministeri i als comuns. Segons ha pogut saber el Diari, el primer s’alinea amb les corporacions locals per lleialtat institucional, mentre que els cònsols es defensen argumentant que si la mesura no és útil almenys servirà d’element dissuasiu.

La postura dels titulats veterinaris no és nova. Des de l’inici s’hi van mostrar en contra però van confiar, equivocadament, que podrien fer canviar d’opinió els cònsols amb arguments de pes. No ha estat així i per això van decidir fer aquest pas perquè l’opinió pública tingui coneixement clar que hi col·laboren contra el seu parer, i en alguns casos, segons ha sabut aquest rotatiu, hi ha veterinaris que han rebut fortes pressions per part d’alguna corporació comunal.

Els comuns hauran de fer una inversió inicial important. Els comuns demanen que aquesta es destini a més recursos per incrementar els controls al carrer, campanyes de sensibilització i educació cívica, formació als propietaris sobre els seus drets i deures, i millores dels espais destinats als gossos a la via pública.

LES XIFRES VAN EN CONTRA DE LES CORPORACIONS

Els veterinaris estan convençuts que serà impossible saltar a la fase 2 –recollida de les fites– perquè no hi haurà suficients gossos identificats amb l’ADN. Per assegurar l’èxit és necessari un mínim del 75% de la població, un percentatge molt elevat tenint en compte que en 15 anys només s’ha arribat al 70% de gossos amb microxip. A més s’ha de tenir el compte que moltes ciutats espanyoles que ho han intentat finalment han desistit: la Seu d’Urgell és l’exemple més proper. I és que no és tan senzill fer l’anàlisi per identificar qui és el ciutadà incívic. Hi ha molts factors que poden contaminar les mostres i fins i tot, en cas de fer recurs a la Batllia, els veterinaris creuen que difícilment els comuns tindrien un aute favorable. Els veterinaris veuen indecent que els comuns es gastin diners en ADN en un moment de pandèmia amb moltes altres necessitats, i alhora critiquen la discriminació positiva per a aquelles persones amb segones residències o turistes, que no tindran les seves mascotes controlades. Alguns caçadors, per exemple, s’han donat de baixa del CRA i han fet el trasllat a Arcavell per no haver de passar per aquesta mesura. Els cònsols defensen que serà dissuasiva.