Reforma fiscal
La reforma fiscal espanyola no pot contradir el CDI amb Andorra
El tractat de no doble imposició preval per sobre de les normes domèstiques, segons un informe encarregat per Finances
Espanya pot incloure unilateralment Andorra a la llista de paradisos fiscals tot i tenir-hi firmat un conveni de no doble imposició? La resposta és que sí, segons l’informe elaborat pel despatx d’advocats Garrigues a demanda del ministeri de Finances a principi d’any. Moment en què el projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal que es debat al Congrés espanyol es preveu com una amenaça real. Ara bé, com destaca el treball, les normes que es derivin dels canvis legislatius només es podran aplicar sempre que no topin amb les disposicions del conveni, que prevalen per tenir rang normatiu superior (article 26 del conveni de Viena sobre el dret dels tractats). “Per tant, hi ha un nombre de clàusules domèstiques que no poden ser aplicades estant en vigor el conveni”, apunta l’informe. I destaca les que fan referència a la “quarantena fiscal de 5 anys” que fixa la llei de l’IRPF del país veí, on s’estableix que la persona física segueix sent contribuent si es trasllada a un paradís fiscal. La contradicció amb el conveni es donaria pel fet que aquest determina que no es pot ser resident a dos països alhora. “La sobirania fiscal per cada tipus de renda s’atribueix al país de residència o a tots dos països [tributació compartida] per cada tipus de renda.” De manera que, segons l’informe, la “quarantena” no hi té cabuda.
El gir que està fent el concepte de paradís fiscal no només a Espanya sinó a tota la UE té precisament l’equitat com a eix fonamental a l’hora de determinar els criteris que decidiran la inclusió o no a la llista de països no cooperadors. Fins ara els paràmetres per ser-hi o no es basaven en la falta de transparència i cooperació internacional. Condicions que Andorra compleix escrupolosament des de fa anys. Ara s’ha introduït el concepte d’elusió fiscal. Es tenen en compte els països que tenen un règim fiscal favorables, amb baixa o nul·la tributació, per atraure capital humà i inversió. L’arribada dels youtubers ha estat definitiva per tornar a posar Andorra a l’ull de l’huracà.
Mai sols
En el supòsit que Espanya acabés incloent de nou Andorra a la llista, també hi hauria d’inscriure altres països, alguns dels quals són membres de la Unió Europea, perquè el procés tingués coherència, apunta el treball de Garrigues. El Regne Unit (ja fora de la UE) Holanda, França i de forma més recent Itàlia, Portugal i Grècia han modificat les condicions per fomentar l’arribada de nous residents amb avantatges fiscals molt competitius que abracen un període de 10 a 15 anys.
L’informe insisteix a destacar que la pressió fiscal a Andorra, si ens atenem a l’estudi de PwC i el Grup del Banc Mundial, “se situa en el 26,5%, per sobre d’Irlanda, Dinamarca, Xipre, Croàcia, Luxemburg i Romania”. I si ens centrem exclusivament en l’impost de societats, la carrega que han de suportar les empreses és més alta al nostre país que a “Croàcia, Xipre, Luxemburg, Bulgària, San Marino, Lituània i Txèquia”. Un impost que pren la màxima rellevància perquè els treballs per actualitzar la llista tant pel que fa al G-20 i l’OCDE, per un cantó, com la UE, per l’altre, giren sobre aquesta figura fiscal. Els primers debaten si s’ha de fixar una imposició mínima a tots els països que en formen part, mentre que la Unió Europea, que vol reformar la llista abans de final d’any, pretén que els estats membres l’assumeixin i eliminar les nacionals.
Dues variables més que Espanya ha de preveure abans de decidir sobre Andorra, segons el treball. Té règims preferencials en l’impost de societats i en l’IRPF (llei Beckham i Canàries) i la fiscalitat al Principat no ha variat, i Espanya no s’hi va oposar, quan es va signar el conveni. En vigor des del 26 de febrer del 2016.
LES CLAUS
1. Convenis per evitar la doble imposició amb vuit països
Andorra ha firmat CDI des del 2016 amb vuit països per evitar que una mateixa renda estigui gravada per dos estats o més: França, Espanya, Liechtenstein, Luxemburg, Portugal, els Emirats Àrabs Units, Xipre i Malta.
2. Criteri d’equitat per catalogar com a paradís fiscal
Un Estat era considerat paradís fiscal per falta de transparència i cooperació internacional. L’OCDE, el G-20 i la UE han introduït el criteri d’equitat per evitar que el règim fiscal esdevingui un factor de competitivitat entre països.
3. Espanya impulsa canvis legislatius contra el frau
El Congrés dels Diputats debat el projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que obre la porta a catalogar els països amb una tributació molt baixa com a jurisdiccions no cooperadores.
4. La possibilitat de tornar a incloure Andorra a la llista
El Govern encarrega un informe al despatx d’advocats Garrigues per conèixer si el país veí ens pot incloure a la llista de paradisos fiscals, tot i tenir firmat un conveni de no doble imposició. La resposta és que sí.
5. Conseqüències de ser una jurisdicció no cooperadora
La inclusió a la llista comporta l’aplicació de mesures contra l’elusió, previstes a la normativa tributària del país que l’elabora. Tenir un conveni firmat impedeix, però, que normes domèstiques contradiguin el tractat.
LES ESMENES AL TEXT I ECHENIQUE
El projecte de llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal està pendent d’aprovació al Congrés dels Diputats espanyol, abans d’anar al Senat, un cop es van presentar i publicar les esmenes el 15 de gener. Una d’ERC pot arribar a afectar Andorra, mentre que el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, s’ha posicionat obertament a favor d’incloure’ns a la llista de no cooperadors. “Factors polítics i d’oportunitat més enllà dels purament econòmics” poden ser determinats, conclou l’informe.