Més de 70 entitats participen en la redacció del Llibre blanc de la Cultura

Problemes de difusió entre la població andorrana de la creació feta al país, manca de coordinació entre programadors i gestors culturals, i dificultats per projectar la cultura més enllà de les nostres fronteres.

Aquestes són, segons la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, les principals mancances del sistema cultural andorrà, unes febleses que el Llibre blanc de la Cultura, presentat ahir a la tarda a l’Auditori Nacional, a Ordino, vol corregir aprofitant les fortaleses del sector cultural. “Tenim un teixit associatiu molt fort i artistes i creadors excepcionals en totes les disciplines. A més, tenim la capacitat de projectar la nostra identitat i tradicions”, va recordar Riva en declaracions a la premsa.

Segons la ministra, tots aquests elements, que cal reforçar, són el fonament d’un projecte cultural de país “a mitjà i llarg termini” que es concretarà en un pla estratègic de la Cultura. El Govern vol que aquest pla tingui continuïtat més enllà de la legislatura present.

En l’elaboració del Llibre blanc de la Cultura, que va començar fa més d’un any, han participat més de 70 entitats públiques i privades i 40 agents culturals a títol individual que, en total, han fet més de 3.000 propostes concretes al projecte. Aquest document, en la presentació del qual també han participat el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, es publicarà en format paper durant la tardor d’enguany.

Un dels punts forts del Llibre blanc de la Cultura, segons va apuntar Pons, és que recull les inquietuds i les necessitats dels creadors culturals i dels ciutadans , que també han pogut participar en l’elaboració del document mitjançant la plataforma Visc.ad. Pons va explicar que els ciutadans no s’han limitat a proposar temes de debat. “N’hi ha uns que fins i tot han redactat propostes de polítiques culturals molt treballades”, va assegurar.

El líder de l’executiu, per la seva banda, va assenyalar que el projecte del Llibre blanc de la Cultura ha permès “canviar el paradigma de fer política de despatx, per obrir-la a tothom i fer-la més transparent”.