El debat sobre l'aeroport de Grau Roig traspassa les fronteres

El projecte d’aeroport a Grau Roig ha deixat de ser una iniciativa de caràcter estrictament nacional per traspassar la frontera nord i centrar l’atenció de mitjans de comunicaicó, ecologistes i experts en aeronàutica. No es tracta d’un aeroport clàssic, sinó que està situat a una gran alçada, amb un aterratge amb molta inclinació en una pista curta a prova per a pilots molt experts, i el projecte que impulsa la Cambra de Comerç està en el punt de mira dels veïns francesos, tant pel que fa a aspectes positius com negatius.

PENDENT

És curiós que un digital especialitzat, com és aerobuzz.frez, destaca que l’aeroport internacional estarà a només 10 quilòmetres de la frontera amb França, una pista de 1.800 metres de llarg i 45 metres d’ample. Els comentaris d’aquest diari digital, amants i experts en aeronàutica, no veuen amb gaire entusiasme el projecte, fins al punt que es troben opinions com que “el pendent d’aproximació és de 5,5 graus. A tot el món, molts A320 operen en pistes curtes de 30 metres d’ample”. En general la majoria d’opinions no veuen inconvenient amb les mesures de les pistes per a aquest model d’aparell, encara que algun comentarista dona per fet que no es farà: “Les empreses podran reclutar pilots de Top Gun perquè el descens serà impressionant. Ni tan sols sabia que l’A320 podria aterrar en terreny ULM. Finalment, queda cavar el túnel de davant per permetre la possible circulació. És pura propaganda de la Cambra de Comerç, que somia a portar grans fortunes com a turistes a Andorra. Espero que no vinguin a gaudir de la calma de la vall, perquè un jumbo jet cada hora a les valls profundes farà vibrar les teves orelles. És encara més ridícul que hi hagi un aeroport molt pla a la Seu d’Urgell i n’hi hauria prou amb construir un tren directe per arribar-hi, amb una inversió molt menor”. Un altre comentari tampoc n’és partidari: “Conec bé el lloc, i tinc molts dubtes sobre aquest projecte. Posar vols regulars a A320 o B337 no és realista. És un fons de vall en alçada (6.500 peus) i encara que els vents són bastant regulars en aquest lloc, segueix sent una muntanya i amb una aerologia agressiva. El final del vídeo (simulació) és un carreró sense sortida! No és possible donar la volta per a un avió comercial”.

REPORTATGE

Com a Florència

Són moltes les veus que s’han referit a aquest projecte que la Cambra de Comerç defensa de forma aferrissada. Els mitjans d’Occitània s’han fet ressò d’algunes de les reaccions, com les dels Verds. David Berrué, portaveu del partit Europa Ecologia, denuncia “el formigó de la muntanya i també el model econòmic d’aquest aeroport”. Lamenta que la idea “és portar gent rica, provinent de Rússia, d’Àsia. Parlo de persones amb vides que destrueixen el planeta i que poden agafar l’avió per anar a esquiar dos dies”. Olivier Rigazio, portaveu del Sindicat Nacional de Pilots d’Aerolínies (SNPL) i pilot de llarga distància d’Air France, subratllava a Actu Touluse que “serà un dels aeroports especials del món, la pista no serà molt llarga, i estarà sense sortida a la mar, per tant, es converteix en una operació delicada”. El pilot diu que l’aeroport li recorda el de Florència, que té una de les pistes més curtes, una mica amb la mateixa configuració com el projecte a Andorra, on la pista dona a una muntanya, en un carreró sense sortida. “A Andorra, pel relleu, enlairarem en un direcció i aterrarem en l’altra, com a Florència. Això és una particularitat, però ens és coneguda. En fi, aquest aeroport representa una mica totes les dificultats, es necessitarà una formació específica per arribar-hi”. Pel que fa a l’alçada, de quasi 2.000 metres, Rigazio el compara amb el de la Paz, a 4.000 (Bolívia). El pilot no veu dificultats en l’aterratge. Molt diferent seria l’enlairament: “A 2.000 metres d’altitud, els motors desenvolupen menys potència. Per accelerar i enlairar es necessita una pista més llarga”. I creu que s’ha estudiat la meterologia perquè sigui propícia.