El Govern va gastar 23 milions per a vacunes i tests

El tancament pressupostari del 2020 està fortament marcat per la irrupció de la pandèmia el març de l’any passat. Els ministeris que més han notat l’impacte de la crisi de la Covid-19 són el de Salut, Economia i Finances. En concret, el ministeri liderat per Joan Martínez Benazet va rebre l’any passat 33 milions més que durant l’exercici 2019 per fer front a la crisi. La major part de la partida, 22,8 milions d’euros, es va destinar a dotar el projecte Covid-19, que bàsicament ha servit per pagar vacunes, tests i productes farmacèutics, entre d’altres. La resta es van destinar a cobrir part de l’increment de les transferències que es van haver de fer a la CASS i al SAAS perquè les parapúbliques poguessin fer front als efectes de la pandèmia. En concret, segons figura al tancament pressupostari de l’exercici del 2020 elaborat per Govern, el SAAS va tenir una dotació de 16,3 milions dels quals 13,4 milions van ser per finançar despeses derivades de la pandèmia. Pel que fa a la CASS, la dotació va ser de 3,2 milions per al finançament de la branca general i la seguretat social.

En el cas del ministeri de Presidència, Economia i Empresa, liderat per Jordi Gallardo, l’increment pressupostari va ser de 47,3 milions per a despeses vinculades a la crisi del coronavirus.

En concret, 46 milions es van destinar a pagar els ajuts econòmics aprovats per pal·liar els efectes de la pandèmia en el teixit empresarial del país. És a dir, per finançar els ERTO, les ajudes en matèria de seguretat social i les ajudes al lloguer i a les quotes hipotecàries de locals comercials. En la mateixa línia, el ministeri d’Afers Socials, amb Víctor Filloy al capdavant, va destinar 3,4 milions d’euros a les ajudes a famílies i a la inserció sociolaboral, adaptant les accions a les necessitats associades amb la pandèmia.

Més finançament

Per tal de fer possible l’increment de partides per fer front a la pandèmia i als seus efectes, el ministeri de Finances també va patir un increment important de 97,9 milions d’euros respecte a l’any precedent. L’augment s’explica perquè “davant la incertesa de l’evolució d’aquesta crisi i per respondre a eventuals necessitats per pal·liar els seus efectes, el Govern ha optat per sobrecapitalitzar l’Estat aprofitant una conjuntura d’injecció de liquiditat per part de diferents institucions a escala global”. Aquest fet, tal com s’especifica en el document elaborat per l’executiu, ha comportat un augment de la tresoreria i, per tant, de la variació d’actius financers, a més de la no-disposició de les pòlisses de crèdit i, per tant, l’amortització de préstecs a curt termini.

Davallada dels ingressos

L’arribada de la pandèmia també va provocar, d’altra banda, que els ingressos de l’Estat caiguessin en picat. El confinament global que es va imposar el març de l’any passat va provocar que l’economia quedés pràcticament aturada durant tres mesos i les restriccions de mobilitat imposades pels països veïns han reduït de manera molt significativa l’activitat turística. Tot plegat ha tingut uns efectes molt importants en la recaptació d’ingressos, que van disminuir en 43,7 milions. En concret, els impostos indirectes van caure en 68,2 milions. Una de les figures que més han patit aquest cop és l’IGI, amb una disminució de 25,1 milions. La taxa del consum també va caure en 28,9 milions i els impostos especials en 13,1 milions. També cau la recaptació per taxes, sancions i altres ingressos en 9,8 milions d’euros. On encara no s’ha notat la caiguda és en els impostos directes, ja que els liquidats ara fan referència a l’exercici del 2019 i per tant no serà fins al 2021 quan es veurà l’impacte de la pandèmia. El cop se suavitza gràcies a la distribució extraordinària de vint milions per part d’Andorra Telecom i de deu milions per part de FEDA per ajudar el Govern a fer front a la pandèmia.