Les baixes al cens caní es disparen fins a un 1.200%

Les xifres són alarmants i els veterinaris ja ho van avisar perquè ho estan veient a diari a les seves consultes. En el primer trimestre d’aquest any, 740 propietaris han donat de baixa el seu gos del Cens de Registre d’Animals (CRA), una xifra descomunal si es compara amb les 60 baixes de l’any passat durant el mateix període, dada que suposa un increment del 1.200%, un percentatge que fa esgarrifar tenint en compte que fa referència només al principi d’any. Lògicament, les 60 del 2020 corresponen la seva majoria a morts, mentre que les actuals tenen a veure, segons els centres veterinaris, a persones que no volen pagar la taxa de tinença d’animals i que està en desacord amb el cens d’ADN caní per identificar a quin gos pertany la tifa que no s’ha recollit del carrer.

Tot i això sense tenir en compte que el cens del ministeri d’Agricultura no estava actualitzat. Com que era impossible trucar a cada propietari per saber els animals que estan morts, es va optar per suprimir de cop tots els que estaven inscrits des de feia 20 anys i que, òbviament, estan morts. D’aquesta manera es van suprimir 2.500 gossos del CRA.

MÉS OPOSICIÓ

Segons ha pogut saber el Diari, altres entitats socials i animalistes com Apapma, Laika o AD800 estan acabant d’elaborar un manifest en contra de la decisió dels comuns i donant suport als veterinaris. La sintonia entre els cònsols i els veterinaris no és bona, fins al punt que els segons s’han negat a avançar la reunió que havien demanat els mandataris comunals per discutir el comunicat que van fer públic i que els comuns no han acabat encara de digerir.

D’una banda, els professionals se senten desautoritzats pels polítics, ja que el posicionament que defensen segons criteris “científics” no s’està tenint en compte i fa la sensació que les corporacions no tenen cap intenció de fer marxa enrere “per orgull, i sobretot per no donar la raó a la socialdemòcrata Rosa Gili”.

Hi ha un altre factor a tenir en compte, com és que ja s’ha fet la concessió pública al laboratori que s’encarregarà d’analitzar les mostres. Cancelar-la pot suposar pagar una indemnització, tot i que els veterinaris defensen que sempre sortirà més barat que tirar endavant el projecte d’ADN. A més, la majoria de comuns tenen una línia oberta en el pressupost d’aquest any per tirar endavant la iniciativa, però sense una partida suficient. En alguns casos, segons els professionals, l’assignació era tan ridícula que ja se l’han menjada amb la promoció publicitària i, per tant, hauran de treure els diners d’altres partides.

Els veterinaris estan convençuts que no tots els comuns estan en la mateixa dinàmica i que hi ha alguns que acceptarien fer marxa enrere però que no s’atreveixen a fer-ho. Si es fa una mica de memòria es pot recordar que fins al darrer moment la Massana i Encamp no van expressar la seva decisió d’unir-se a aquesta iniciativa, i de fet Laura Mas ha desestimat aplicar la taxa de tinença d’animals.

Un altre punt que no agrada als veterinaris és que s’ha fomentat un debat al carrer que divideix la població, un debat que qualifiquen de fals, ja que si hi ha moltes tifes que no es poden identificar, propietaris i no propietaris pagaran aquestes anàlisis, perquè es tracta de diner públic “que es podria fer servir per incrementar els controls i caçar aquelles persones que no recullen els excrements dels seus gossos. Amb bones sancions això se soluciona”.

CAMPANYA A ENCAMP DE CONTROL DE XIPS

El comú d’Encamp iniciarà a partir de dimarts que ve una campanya d’inspecció i control de la tinença d’animals de companyia, amb controls de xips identificatius dels gossos de la parròquia. Aquesta mesura és aplaudida pels veterinaris, que consideren que l’actuació dels gestors de les parròquies ha d’anar encaminada cap a la prevenció i el control, i si és necessari amb sancions exemplars i amb més recursos per vigilar els carrers. En aquest punt els professionals són taxatius i expliquen que els comuns res tenen a fer a la Batllia si no poden demostrar que s’ha pogut agafar l’infractor en el mateix moment que deixava la tifa sense recollir. Si no és així els recursos dels ciutadans tenen totes les de guanyar, asseguren, perquè s’ha de respectar la cadena de custòdia perquè arribi en bones condicions al laboratori i perquè sense agafar l’infractor in fraganti és impossible tenir la plena certesa que aquella tifa l’ha deixat ell, tot i que probablement hagi estat així.