Passejar gossos de confinats

Quan, a mitjan mes de març de l’any passat, el Govern va decretar el primer confinament per aturar els contagis de Covid-19, va començar a córrer un missatge en els grups de WhatsApp animalistes del Principat: “Com s’ho faran les persones que no poden sortir de casa perquè s’han infectat per treure a passejar el gos?”.

L’ordinenca Sandra Mas participa en la majoria d’aquests fòrums, en els quals s’informa, entre altres coses, de quins gossos s’han perdut i de quins poden ser adoptats. Com que aquests grups cada vegada estaven més preocupats pel benestar dels gossos de persones amb Covid-19, van tenir la pensada d’organitzar-se perquè cap mascota hagués de passar un dia més tancada a casa. Abans de fer-ho, explica Mas, van posar-se en contacte amb la Creu Roja perquè els assessorés sobre els protocols sanitaris que haurien de seguir per evitar contagis en les sortides.

Durant el 2020 els grups de voluntaris, organitzats per parròquies i coordinats per Mas, van fer 27 serveis d’assistència d’animals, segons el registre d’activitats de voluntariat que porta la cap de l’àrea social de la Creu Roja, Anna Arias. Segons Mas, la majoria de demandes per participar en la iniciativa van concentrar-se “del març a finals de maig” i des d’aleshores s’han mantingut “una mica” baixes. “Necessitem més gent”, afirma.

Una de les persones que han ajudat la Creu Roja a compensar la caiguda de voluntaris amb el seu temps és la laurediana Désirée Abarca. Especialista en educació canina i amb experiència laboral a la Gossera d’Andorra, ha fet cinc serveis d’assistència des de l’agost de l’any passat.

Mentre aprofita la primera hora de la tarda per passejar els seus dos gossos pel camí del riu de Sant Julià (el Tor és un pastor belga de sis anys que no para quiet; la Siena, una podenca de tres una mica poruga), Abarca explica que fer de voluntària en aquest projecte ha estat una experiència molt positiva: “És una activitat que aporta molts beneficis. No només a tu, sinó també a les famílies o les persones que no poden sortir de casa i, sobretot, als gossos”. Abarca recorda que els gossos necessiten sortir cada dia de casa, “no només per fer les seves necessitats, sinó també per socialitzar-se amb la resta de gossos del barri i amb el seu entorn”.

Abarca recomana a tothom que faci de voluntari i afirma que, si vols fer-ho, trobes el temps a l’agenda per molt enfeinat que estiguis. “La manca de temps sovint és una excusa. Si vols ajudar, t’ho manegues per fer-ho. Val la pena”, afirma.

L'ABANDONAMENT S'HA ACCENTUAT

“L’abandonament és un problema social que s’ha de mirar amb lupa”, afirma Abarca, voluntària del servei d’assistència d’animals de la Creu Roja. Recorda que hi ha “molts motius” pels quals una persona es veu abocada a desfer-se de la seva mascota. “Potser té una malaltia, l’han desnonat del pis o ha tingut un fill i l’única opció viable que té és abandonar el gos. Hi ha molta gent que pateix per això. No sempre hi ha negligència o maltractaments”, explica. Per ajudar a millorar les condicions d’aquests animals, un problema que s’ha accentuat amb la crisi de la Covid-19, fa dos mesos Abarca va muntar Nami, una associació que gestiona cases d’acollida temporals per a gossos abandonats.