El TS avala l'AREB per l'ús dels fons dels preferentistes

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TS) considera que és ajustada a llei la resolució del consell d’administració de l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) del 21 d’abril de 2016, mitjançant la qual s’acordaven diferents instruments de resolució que afectaven Banca Privada d’Andorra (BPA) i, en particular, l’amortització total dels instruments financers i emissions que computen com a recursos propis.

Concretament, l’ús dels fons de les accions dels preferentistes de Banca Privada d’Andorra per a pal·liar les pèrdues de l’entitat que es van donar arran de la intervenció del banc per part de l’Estat després que la FinCEN nord-americana publiqués el març de l’any 2015 la nota que relacionava l’entitat bancària amb activitats il·legals com el blanqueig de capitals.

Demanda jurisdiccional

Els magistrats de la sala administrativa del Superior així ho han considerat a partir de la demanda presentada pels titulars d’unes accions preferents de BPA contra la resolució de l’AREB. La demanda jurisdiccional va ser presentada el maig del 2016 i després de diversos processos judicials, entre els quals la de no trobar-la adequada per part de la Batllia, va ser resolta el passat 18 de març en el sentit de desestimar l’acció, confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del consell d’administració de l’AREB del 21 d’abril de 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Els demandants consideraven que l’AREB amb aquesta decisió no havia complert els objectius de la Llei de resolució d’entitats bancàries. També discutien el fet que l’AREB no considerés viable BPA, ja que afirmaven que l’entitat era solvent. Asseguraven que al seu parer no podia al·legar-se que el preferentista incorre en els mateixos riscos que l’accionista ordinari i que l’AREB va decidir no aplicar la mesura d’absorció de pèrdues que permetia mantenir els seus actius als clients del banc. En conseqüència, reclamaven a la justícia que dictés sentència en el sentit de considerar que la resolució de l’AREB no es trobava fonamentada.

L’agència, per la seva banda, al·legava que resta a bastament acreditada la inviabilitat del banc després de la nota de la FinCEN del 10 de març de 2015; que un dipòsit no és una inversió de risc i, en conseqüència, un inversor en preferent no es pot equiparar al titular d’un simple dipòsit i que l’AREB va aplicar, en el marc del procés de resolució, el que preveia la llei. “Les accions preferents constitueixen recursos propis de l’entitat i, en conseqüència, calia donar compliment al previst expressament a l’article 14 de la referida llei, sense cap mena de discriminació”, assenyalaven.

Decisió del superior

En la sentència, els magistrats afirmen que les accions preferents constitueixen recursos propis de l’entitat i no són equiparables a un contracte de dipòsit. I recorden que l’article 4 de la Llei de resolucions bancàries del 2015 preveu que els accionistes de les entitats són els primers a suportar les pèrdues i els costos en els processos de resolució. En aquest cas, el client que adquireix accions preferents de l’entitat és un accionista amb els riscos que això comporta: la denominació del compte dels demandants és “Accions preferents” (foli 24).

Els magistrats de la sala administrativa del Tribunal Superior recorden que els inversos en accions preferents tenen prioritat en el cobrament de dividends respecte a aquells altres tenidors d’accions ordinàries, en aplicació de l’article 15.4 de la llei sobre societats anònimes i de responsabilitat limitada.