L'FMI preveu un creixement del 5,8% de l'economia andorrana per al 2021

El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu un creixement del 5,8% del PIB d'Andorra per a aquest any. El ministre de Finances i Portaveu del Govern, Eric Jover, va revelar ahir al matí en una roda de premsa que un equip de tècnics de l'organització internacional ha avaluat l'economia andorrana i estima que el PIB del Principat creixerà 1,5 punts més que el càlcul que ha fet el departament d'Estadística del Govern, que situa la previsió en el 4,3%.

L'avaluació de l'FMI, la primera d'aquesta tipologia des que Andorra va adherir-se a l'organització internacional a l'octubre, calcula que el PIB va caure l’any passat l’11,8%, una xifra gairebé idèntica a la que ha estimat el Govern (12%). Per preparar l’informe, els tècnics de l’FMI van fer 38 reunions telemàtiques entre el 19 i el 8 d’abril amb representants del sector públic i del sector privat d’Andorra.

Bona gestió de la crisi

L’FMI assenyala que el sector públic ha fet una “bona gestió” de la crisi sanitària derivada de la pandèmia. Concretament, les conclusions preliminars dels tècnics destaquen que el cribratge universal ha permès al Govern “adoptar mesures de contenció més selectives” i la detecció anticipada dels casos de Covid-19 que requereixen quarantena. Els tècnics afirmen en aquest document que, tot i l’alta prevalença d’infectats per càpita, la “ràpida” ampliació de la capacitat hospitalària i la compra de material de protecció sanitària han fet que la taxa de mortalitat del Principat sigui “una de les més baixes del món”.

El text també apunta que, a pesar dels problemes de subministrament de vaccins, “similars” als dels països de la Unió Europea, “el pla nacional de vacunació en vigor permetrà una administració ràpida” de les dosis d’AstraZeneca que van arribar la setmana passada mitjançant el programa COVAX, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Ajudes

Els tècnics de l’FMI aproven les mesures impulsades pel Govern per limitar els efectes negatius de la crisi sanitària en l’economia andorrana. Segons els experts, la despesa sanitària pública, les ajudes per al pagament dels lloguers i els salaris del sector privat, l’ampliació del subsidi d’atur per a les famílies i les garanties públiques per a préstecs bancaris a empreses amb problemes de liquiditat “van contenir l’augment de la taxa d’atur”, van contribuir a “estabilitzar els ingressos de les famílies i van ajudar a cobrir els costos d’explotació de les empreses”.

Segons l’FMI, el risc de nous confinaments i la incertesa sobre les diverses soques del virus “exigeixen el manteniment de les ajudes d’emergència”. Els experts de l’organització internacional recomanen que les ajudes es retirin de manera “gradual” només “si els contagis són baixos i “l’activitat comença a normalitzar-se”.

El ministre de Finances i Portaveu del Govern, Eric Jover, va afirmar ahir en la roda de premsa per presentar els resultats de l’avaluació que Andorra “ha superat l’examen dels tècnics de l’FMI amb nota”, ja que han avalat les polítiques del Govern per afrontar la pandèmia. Per la seva part, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, va recordar que formar part de l’FMI potencia “el reconeixement i homologació” d’Andorra en l’escena internacional i facilita al país l’accés al finançament.

ELS BANCS SÓN 'SOLVENTS', TOT I LES FEBLESES

Els tècnics de l’FMI destaquen en el seu informe sobre l’economia andorrana que el sistema bancari és “rendible i solvent”. Tot i això, també alerten d’algunes febleses. Un dels problemes del sector és els nivells de morositat, “més elevats que a la resta de la regió”. Tal com apunta el mateix informe i va concretar ahir el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, aquest fet s’explica per l’acumulació de “crèdits de poca qualitat” vinculats a l’extinta Banca Privada d’Andorra. D’altra banda, l’informe assenyala que, tal com passa “a molts altres països amb un sector bancari important”, els bancs andorrans estan exposats a riscos addicionals derivats, d’una banda, de les grans exposicions a un nombre reduït de clients, els quals “podrien provocar una elevada sensibilitat dels préstecs incobrables a la desacceleració econòmica”, i, de l’altra, de la concessió de préstecs a parts vinculades.