El tallat i una partideta

Aquí falta la negra. I en pots posar fins a quatre que siguin de colors diferents”, ens instruïa la Fani assenyalant les peces del Rummicub. Davant seu, la Pepita esperava torn. “No veníem des del primer confinament. I això a nosaltres ens dona la vida. És molt important el fet de venir aquí a la nostra edat”, afegia. “Els joves us queixeu però per a nosaltres és pitjor” assegurava, contundent. La Fani era de les habituals. Venia cada dia a la Casa Pairal i ho seguirà fent, afirma. “Venia amb bus des de Santa Coloma, veia el meu marit jugar a la petanca i llavors feia el tallat i la partideta amb la Pepita.” Ara que ha pogut tornar, però, està preocupada perquè operaran de cataractes la seva companya de joc “Amb qui jugaré jo, ara?”, exclamava.

A la taula del costat quatre padrins juguen concentrats a la botifarra. Per protocol sanitari han de mantenir el mateix grup durant tota la tarda. En Josep té temps d’aixecar un moment la mirada de les cartes per contestar alguna pregunta. “És el primer dia que vinc. Feia un any i escaig que no podia venir esperant a veure si això s’arreglava”, explicava. “L’alternativa ha estat la petanca”, afegia. Qui també havia trobat refugi en la petanca era l’Andreu Pedra, president de l’Associació de la Gent Gran. “També ens trobàvem uns quants a la Xocolateria Valor. Fèiem el cafè, un tomb a la plaça si feia sol i llavors tornàvem a casa” comentava, satisfet.

Explica, però, que alguns encara no han tornat per por. Tot i això, ell, optimista, ja posa la mirada en el moment en què puguin tornar a reprendre els balls dels diumenges o els viatges. “Hem anat a molts llocs! Mallorca, Jerez de la Frontera, Astúries, València...” Darrere seu, Meritxell Pujol, del comú d’Andorra la vella, que avui visitava els padrins, assegurava que feia temps que reclamaven l’obertura i que, ara, tots estaven molt agraïts de poder tornar.