Rols polítics en una legislatura anòmala

Dos anys després de les eleccions generals del 2019, la vuitena legislatura ha arribat al seu equador amb la sensació que la pandèmia s’ha menjat les prioritats legislatives amb les quals els partits es van presentar als comicis.

“Amb la vacunació que s’està accelerant molt, confiem a poder arribar a tenir un estiu raonablement normal i una temporada de neu molt més normal que la d’aquest any”, expressa el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, que afirma que la recuperació econòmica “està començant a notar-se”. “Després de destinar molts esforços a les lleis òmnibus que ens han permès salvar llocs de treballs i que la gent no perdi poder adquisitiu, ara vindrà una època en la qual hem de tornar a les prioritats de la ciutadania”, assenyala. En aquesta tasca legislativa, Enseñat ha tingut com a companys de viatge L’A i CC, els quals han ofert una imatge d’unitat durant la pandèmia. “No tinc la sensació de treballar amb altres grups parlamentaris ni veig el Jordi Gallardo com un ministre liberal igual que el Ferran Costa no veu el Xavier Espot com un cap de Govern demòcrata. Tot és un joc de persones i tots estem compromesos a fer política en majúscules per al país”, subratlla.

Passar de tres a set consellers generals ha permès al PS “no limitar-nos al control, sinó tenir més capacitat per presentar iniciatives legislatives”, sosté el president de grup parlamentari, Pere López. En aquest sentit, destaca com una petita victòria la creació de la comissió post-Covid per gestionar “l’Andorra del després”, tot i que lamenta que no hagin tingut més recorregut altres propostes provinents de la formació socialdemòcrata. “En alguns debats la majoria es podria obrir una mica més amb les propostes que venen del PS, però això no condicionarà la nostra feina de tenir iniciativa parlamentària”, exposa López, que considera que la pandèmia ha accentuat problemes “que ja es recollien en el programa electoral del PS més que en el de DA”. Sobre la tasca de fiscalització, opina que el Govern “està bastant inactiu”.

“Hi ha 11 ministres que no són ministres de Sanitat i un cap de Govern. De moment no hi hagut cap reacció sobre els reptes que el nostre país ha d’encarar”, declara en perspectiva al que resta de legislatura.

Tot i el canvi de rol d’estar a l’oposició a formar part del Govern, el president del grup parlamentari de L’A, Ferran Costa, reivindica que el seu partit no ha perdut “l’esperit crític” des d’un vessant “constructiu”. Això sí, admet que “quan tens l’obligació d’executar i gestionar tens molta més informació al teu abast i els plantejaments són més realistes”. La magnitud dels reptes que es desprenen de la pandèmia ha reforçat la imatge de remar en la mateixa direcció, però Costa puntualitza que els nous mesos previs a la Covid-19 “ja hi havia unes dinàmiques de treball molt positives”. De fet, valora que Andorra “pot donar una bona lliçó sobre com s’han de configurar coalicions governamentals perquè siguin al màxim d’eficients possibles”, en al·lusió a la inestabilitat de països de l’entorn on conviuen diferents colors polítics en els seus executius. D’aquesta manera, desvincula el, ara per ara llunyà, calendari electoral del 2023 del perfil que marquin els liberals en el que resta de legislatura. “Els moviments electorals passen molt a prop de les eleccions, però nosaltres seguirem buscant els consensos i això no supeditarà la nostra manera d’actuar. Hi ha altres maneres de simbolitzar i fer-se veure”, manifesta.

Des de l’òptica de terceravia, el seu president, Josep Pintat, opta per fer una fotografia del moment per fer balanç i “il·lustrar el que està patint el país”. “120 defuncions, 7.000 llocs de treball perduts, 5.300 assalariats menys, davallada de les importacions del 28 per cent i dels turistes un 50%, dèficit de 105 milions d’euros i deute de 1.200 milions d’euros”, repassa. Sota aquest marc, Pintat remarca que el tarannà de terceravia seguirà regint-se per “actuar amb sentit d’estat, deixant de banda el rèdit polític per trobar les màximes solucions possibles”. De totes maneres, no amaga que la “filosofia” de terceravia hauria estat molt diferent en els ajuts desplegats pel Govern. “No es pot continuar així. Qui ha d’actuar és el mercat i nosaltres hem de tenir prou capacitat econòmica com per aturar aquest cop i restablir l’harmonia amb els països de l’entorn, i en especial amb la Unió Europea”, assevera.

Amb dos escons obtinguts de la llista territorial de la Massana i amb presència al Govern, el president del grup parlamentari de CC, Carles Naudi, verbalitza que són “un partit parroquial amb vocació de país, amb mesures molt més reformistes que altres grups del Consell General”. Conscient del pes i les limitacions, celebra que el fil directe amb el Govern els ha permès ser més “eficaços”. “Casa Parramon la vaig defensar quatre o sis vegades la passada legislatura i no me’n vaig sortir tot i fer molt soroll. I en canvi ara ha estat de les primeres coses que s’han acceptat i fins i tot hi haurà diners al pressupost per procedir al seu enderroc”, exemplifica Naudi per justificar el paper de CC.