Assandca afirma que el radiooncòleg és un estalvi però no evitarà desplaçaments diaris

L’hospital Nostra Senyora de Meritxell comptarà properament amb un radiooncòleg que permetrà que algunes de les visites als malalts de càncer es puguin dur a terme des del mateix Principat. Així ho va anunciar el ministre de Salut Joan Martínez Benazet l’1 d’abril passat.

Tot i això, els membres de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca) consideren que no és suficient. “La disposició només de l’especialista sense equipament ni equip tècnic pot suposar un assessorament i un petit estalvi en les visites que ha de realitzar un pacient (la visita prèvia a l’inici del tractament i les posteriors de revisió). Tot i això, sense una unitat de radioteràpia al país la realització del tractament continuarà requerint desplaçaments diaris durant setmanes seguides” comentava Lídia Neiva, secretària d’Assandca. En aquest sentit, afegia que amb una unitat de radioteràpia els pacients es podrien estalviar tots els desplaçaments.

De fet, les sessions de radioteràpia son diàries –de dilluns a divendres– a partir del moment que comença un tractament segons les sessions receptades. Els tractaments poden anar de les 10 a les 40 sessions o més. En aquest sentit, el tractament “estàndard” bascularia sobre les vint-i-poques sessions, cosa que representa pràcticament un mes de sessions diàries que, al Principat, es tradueix en un mes de viatges diaris a Barcelona. Pel que fa als centres que ofereixen aquest tractament a la capital de Catalunya són diversos. Segons la derivació i l’especialitat mèdica hi ha la Clínica Teknon, l’Hospital Sant Pau, l’Hospital Clínic o el Vall d’Ebron.

Pel que fa a la situació actual, des d’Assandca es té constància que durant la pandèmia hi va haver un moment de pausa o endarreriment d’algunes consultes o intervencions que van afectar aquestes sessions. Tot i això, es van recuperar uns dies després. Fa uns dies, de fet, que l’associació va criticar la inacció del ministeri de Salut per posar en marxa el cribratge del càncer de còlon, que s’havia d’iniciar l’any passat.

“Aquests programes sobre la població de risc són una eina primordial per a la detecció precoç del càncer de colon, la taxa de supervivència passa del 90 al 35% depenent de la detecció en fase inicial o fase avançada”, detallava Neiva. “A dia d’avui no ens consta cap evolució en els cribratges poblacionals”, denunciava.