Els ERTO per al sector turístic es prorroguen fins al maig

El nou paradigma de la mobilitat pel qual es regeix Andorra des de fa un parell de setmanes no alterarà, de moment, la política de prestacions del Govern. Aquesta és la síntesi que es desprèn de la intervenció del ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que ahir en seu parlamentària va avançar la voluntat de prorrogar els ERTO del sector turístic “en les mateixes condicions” fins al maig, és a dir, cobrint el cent per cent de la plantilla, una mesura que caducarà a final de mes. “Som plenament conscients que tot i l’aclariment de la mobilitat, això no significarà un retorn immediat a una activitat normalitzada”, va manifestar Gallardo, tot desitjant que l’efecte d’aquesta nova interpretació “vagi a més”.

Aquestes paraules que va pronunciar el ministre també són extensibles a la pròrroga de la Llei de noves mesures excepcionals i urgents, que expirava el 30 d’abril. El text aprovat, que ha comptat amb el vot favorable dels grups que donen suport a la majoria i el de la consellera no adscrita, Carine Montaner, preveu la reducció de la renda dels locals comercials i alhora de les empreses que gestionen habitatges d’ús turístic, rebaixant el descompte màxim aplicable d’un 40% a un 30% en funció de la davallada d’ingressos. “En termes de negoci, l’hivern ha estat molt complicat i cal perseverar en els ajtuts per gaudir de la nova normalitat que, esperem, arribi els mesos d’estiu”, va expressar el ministre. ”No podem garantir una data per tornar a una mobilitat normalitzada, no podem predir les mesures dels estats veïns i no podem vaticinar el final de la pandèmia, però el que podem garantir és que seguirem reactius davant de qualsevol circumstància”, va subratllar.

En representació dels grups de la majoria, la consellera de DA Maria Martisella va assenyalar que “era imprescindible tornar a avaluar la conjuntura actual”. Partint de la base que “la situació és incerta”, Martisella va destacar la capacitat del Govern per introduir modificacions basades “en la corresponsabilitat”. “I ho farem les vegades que calgui”, va indicar amb referència a les crítiques de l’oposició.

Des de la bancada socialdemòcrata, la consellera Judith Salazar va defensar l’abstenció de la seva formació, ja que són partidaris d’un model “amb reduccions més ambicioses”. Per aquest motiu, Salazar va advocar per mesures “més intervencionistes” i va plantejar la possibilitat d’introduir “un mecanisme de suport als propietaris els ingressos essencials dels quals provinguin dels lloguers”.

Terceravia, que també es va abstenir, va tornar a xocar amb el Govern assegurant que aquesta modificació “no aporta solucions a la gestió”. “És un calmant de curta durada per als sectors concernits. El que cal és un tractament per la pandèmia sigui quina sigui la seva durarada perquè tenim un nivell d’endeutament considerable”, va etzibar el conseller Joan Carles Camp. A més, va exposar la necessitat d’explicar “la realitat del nostre país” fora de les fronteres i va mostrar-se partidari “d’exigir una prova negativa als visitants mentre no hi hagi un passaport sanitari”.

Per últim, Montaner va emplaçar el Govern a activar una taula de treball amb petits propietaris i llogaters “per estudiar la problemàtica en profunditat”.

ELS AJUTS PER DESOCUPACIÓ INVOLUNTÀRIA ES DISPAREN UN 905%

El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va informar ahir en roda de premsa que el Govern va destinar un total de 3,4 milions d’euros l’any passat en concepte de prestacions per desocupació involuntària, una xifra que suposa un increment de la despesa pública del 905% respecte al mateix ajut de l’any anterior, quan es van atorgar 340.000 euros a persones que s’havien quedat sense feina. Desglossat per conceptes, els ajuts “tradicionals” per desocupació involuntària van passar dels 340.000 euros del 2019 als 904.000 euros el 2020, mentre que la prestació creada ad hoc per les persones que es van quedar sense feina a conseqüència de la pandèmia va suposar una despesa d’1,8 milions d’euros, de la qual va haver-hi 475 persones que se’n van beneficiar. A més, des del ministeri d’Afers Socials també es va crear un ajut per desocupació involuntària relacionada amb la temporada d’esquí que va suposar una injecció de 673.000 euros per a 259 persones que de forma abrupta van veure finalitzats els contractes de treball ara fa un any. Segons els càlculs del director del departament d’Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde, aquest any va camí de superar amb escreix el volum d’ajudes destinades per aquest concepte durant el 2020. “Malauradament, no s’ha detectat que la tendència hagi millorat en aquest primer quadrimestre. Els càlculs que tenim per la prestació de desocupació involuntària són que arribats el mes de juliol s’incrementi més que tot el 2020”, va manifestar Villaverde.