El Superior tomba dos recursos més dels propietaris d'Assegurances Generals

La sala civil ha desestimat el recurs que van presentar contra el aute de la Batllia que autoritzava el venciment anticipat dels contractes d’assegurança de vida estalvi i unit linked que a la data de la declaració de cessació i fallida de la societat es trobaven vigents. L’aute també acordava que els prenedors d’aquests contractes d’assegurances tindrien dret a comunicar els seus crèdits a l’administrador judicial i que el valor a considerar seria el del rescat a la data de la declaració de la fallida.

La Batllia també va acordar autoritzar la cessió de les carteres de vida risc i no vida, abans de l’1 de gener del 2020, sense haver de traspassar els actius ni passius de períodes anteriors, únicament a favor de les entitats asseguradores andorranes que participen en el pla de contingència de les pòlisses d’assegurança del ram de no vida i vida risc de l’empresa.

Els propietaris van presentar recurs en considerar que aquesta decisió tallava de manera injustificada les previsions d’ingressos a curt termini amb la finalitat de portar la societat a la fallida i que en una situació normal mai se cessarien els contractes que poguessin aportar ingressos per poder fer front a obligacions pecuniàries i satisfer els creditors.

La sala va desestimar el recurs en considerar correcta l’actuació de la Batllia que estava encaminada a assegurar la liquidació ordenada de la societat, operació que atès el sector d’activitat en que es desenvolupava i els nombrosos interessos econòmics dels clients assegurats exigia indispensablement efectuar les operacions autoritzades.

El segon recurs presentat va ser contra l’aute de la Batllia que autoritzava la regularització dels contractes de reassegurança i el pagament de sinistres que es trobessin reassegurats fora de l’àmbit econòmic d’Assegurances Generals, tota vegada que en mèrits de les contractacions indicades no es perjudicaria la massa de la societat fallida.

L’aute també autoritzava la continuació de la seva activitat pel que fa a uns contractes de tipus fronting, els destinataris principals dels quals eren el col·lectiu educatiu del sistema acadèmic andorrà, ja que aquestes pòlisses quedaven cobertes pel contracte de reassegurança amb una altra entitat a comptar de l’1 de gener del 2020, i el traspàs d’aquesta cartera a la segona empresa, en data d’1 de gener del 2021.

En aquest cas van presentar recurs en considerar que s’autoritzava la cessió de la cartera a l’entitat reasseguradora sense que se’n precisés el valor i sense que es proposés cap mena de pagament per part de la societat, que realitzava un clar benefici amb aquesta adquisició en perjudici d’Assegurances Generals.

La sala el desestima perquè la persistència dels contractes d’assegurança del cos docent era prioritària, i compte tingut que cap de les restants companyies que participen del pla de contingència acceptaven assumir-la, la decisió adoptada ponderava adequadament la pèrdua d’ingressos per a la societat fallida (mínima segons l’administrador) i la urgència de cobrir sense demora les necessitat del col·lectiu afectat.